Els col·lectius antidesnonaments tindran una tardor calenta. La paralització dels desallotjaments durant l’estat d’alarma arriba a la seva fi, fet que deixarà sense protecció a milers de famílies. Les previsions del Banc d’Espanya, a més, no conviden a l’optimisme. Aquest organisme ha publicat els seus pronòstics econòmics per a 2020, 2021 i 2022 i, en el millor dels casos, l’atur arribarà l’any que ve al 19,4%. En el pitjor, diu, arribarà al 22,1%.
El temor de les associacions pel dret a l’habitatge és que, després de la treva, tots els expedients acumulats mes rere mes des de l’inici de la pandèmia s’executin ara de cop. A Barcelona, el procés ja ha començat. Dimarts passat es va produir el desallotjament d’una mare amb quatre fills al barri de l’Besòs i el Maresme. El centenar de persones que es va concentrar a les portes de l’habitatge no va poder impedir l’execució per part dels Mossos d’Esquadra.
“No cobrem salari, no paguem lloguer” va ser un eslògan promogut per la Coordinadora d’Habitatge de Madrid durant l’estat d’alarma, quan es va arribar a fer una crida a la vaga d’inquilins. Les mesures preses llavors pel Govern central van aplacar els ànims però el problema segueix sobre la taula. Què fem si no podem fer front al lloguer o a la hipoteca? Està relacionada aquesta qüestió amb l’ofensiva política i publicitària sobre l’okupació de pisos?
A la sessió de control del Congreso, el número dos del Partit Popular, Teodoro García Egea, va portar fins l’hemicicle la qüestió de la okupació. “Vostè està del costat dels okupes o dels ciutadans?”, va preguntar all vicepresident del Gobierno, Pablo Iglesias. “El problema de l’habitatge a Espanya no és la okupació. És el preu dels lloguers, és l’especulació i és que a Espanya, com a conseqüència de l’acció de govern del PP, els fons voltor són el principal propietari d’habitatges”, va respondre Iglesias, abans de recordar l’article 47 de la Constitució, que reconeix el dret de tots i totes a un “habitatge digne i adequat” i el deure dels poders públics d'”impedir l’especulació”.
Segons la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), Espanya s’ha convertit en un “paradís per als especuladors”. Cada dia es produeixen 200 desnonaments, dels quals gairebé el 70% són ja per impagament de lloguer. I la situació anirà a pitjor. La PAH preveu “un repunt alarmant dels desnonaments” provocat per la covid.
Però la crisi de l’habitatge no afecta només a Espanya.
L’alcalde de Londres, Sadiq Khan, ha demanat que es congelin els lloguers davant la imminència d’una onada de desnonaments sense precedents. El Banc d’Anglaterra va advertir fa uns mesos que l’economia britànica podria fer front a la seva major caiguda en els últims 300 anys. Ja a l’abril, el PIB es va contraure un 20,4% i les previsions més alarmistes parlen d’un creixement de l’atur del 9% a finals d’any (ara està en el 4,1%). Segons 187 ajuntaments anglesos, mig milió de persones està en “risc alt” de quedar-se sense un sostre sota el qual viure.
A França, entre 2008 i 2018, els desnonaments van augmentar un 40%. Allà, cada any es produeix una treva hivernal que impedeix deixar a les famílies al carrer durant els mesos més freds. Aquest any, a causa de la pandèmia, aquesta treva es va allargar fins al juliol. L’esperança de moltes associacions era empalmar una treva amb la següent, que arribaria al novembre, però no serà així. La seva petició d’“un any en blanc”, és a dir, sense desnonaments, no ha estat escoltada.
L’augment de l’oferta de lloguer (fins un 64% a París i un 52% a Niça) com a conseqüència de la davallada en la demanda d’apartaments turístics tampoc ha reduït el preu d’accés a un habitatge.
Catalunya Plural, 2024 
