Demorar, distreure i descarrilar: això és el que fan les grans companyies de la indústria del plàstic per obstruir i soscavar les diferents iniciatives legislatives que intenten posar límit a un dels sectors més contaminants del planeta. Aquesta és la principal conclusió que es desprèn de l’informe Parlen escombraria. El manual corporatiu de solucions falses a la crisi del plàstic, elaborat per la Fundació Changing Markets.
L’organització britànica ha examinat la situació actual de 15 països en els cinc continents per revelar com actuen realment els majors contaminadors de plàstic i quines són les associacions i projectes conjunts més destacats per intentar donar una imatge ecologista: “Les empreses han utilitzat aquestes iniciatives com una tàctica per demorar i descarrilar qualsevol tipus de legislació progressista, mentre alhora distreuen els consumidors i governs amb promeses buides i solucions falses”.
Són nombrosos els exemples que donen solidesa a aquesta conclusió. El 1990, Coca-Cola es va comprometre a vendre begudes en ampolles que continguessin almenys un 25% de compostos reciclats; a dia d’avui, 30 anys més tard, tot just arriben al 10%. Any rere any, la cascada de promeses trencades de Coca-Cola i altres companyies han inundat de plàstic nostres boscos, els nostres mars i els nostres carrers.
Gràfic de «les promeses trencades de Coca-Cola». CHANGING MARKETS
L’informe també revela les portes giratòries entre aquestes diferents iniciatives per combatre la contaminació per plàstic: les grans marques de consum o els principals productors de plàstic tenen representació en organitzacions com How2Recycle, Alliance to End Plastic Waste, The Recycling Partnership o World Plastic Council, entre moltes altres. Segons denuncia Changing Markets, aquest tipus de projectes ha estat utilitzat en països com els Estats Units “per distreure de qualsevol tipus de rendició de comptes”, i s’han emparat en falsos grups ecologistes per transferir la culpa i la responsabilitat a la població i autoritats mentre el reciclatge els serveix com a excusa per seguir produint més plàstic.
A Europa, aquests grans productors i marques de consum s’han centrat en retardar l’Estratègia de Plàstics i la Directiva de Plàstics d’un Sol Ús (SUP, per les sigles en anglès), que finalment els Estats membres hauran de transposar abans de el 3 de juliol de 2021. Les tàctiques de la indústria a països com Àustria, República Txeca i Espanya han tingut com a objectiu soscavar qualsevol intent d’aplicar Sistemes de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR), mitjançant el qual es retorna al consumidor el dipòsit que ha pagat un cop lliura l’envàs a un dels punts de recollida, al·legant que això perjudica els consumidors.
La investigació posa de manifest diferents problemàtiques al voltant del món. Al Japó, per exemple, el principal problema té a veure amb les tecnologies d’incineració, que resulten altament contaminants; a Uruguai, ha de lidiar amb el “lobby més descarat” de tots, el qual provoca que només es recicli el 10% dels residus plàstics generats i fent que cada dia un milió d’envasos de begudes acabin als abocadors o al medi natural; a Bolívia, Changing Markets denuncia “la precipitada reacció” de la indústria davant un ambiciós intent de prohibir els plàstics, principalment per part de la Cambra Nacional d’Indústria, que va qualificar la nova llei de “problema greu”; a Kenya apunten cap a la “asfíxia” a la qual es veu sotmès el país per culpa de les deixalles plàstiques d’empreses que busquen ampliar el seu mercat a l’Àfrica.
Tots aquests exemples conformen la radiografia d’una indústria mundial que es troba a l’ull de l’huracà per la seva important contribució a la crisi climàtica, principalment durant la seva producció, encara que també per la seva mala gestió al final del seu cicle de vida. És per això que “la crisi de contaminació per plàstic és una crisi climàtica, una crisi de biodiversitat, una crisi de salut pública, i una crisi de rendició de comptes, combinades totes en una sola” , s’explica en l’informe.
Segons Nusa Urbancic, directora de campanya de Changing Markets, “aquest informe exposa la hipocresia de les grans companyies, que d’una banda diuen estar compromeses amb les solucions, però per l’altre utilitzen trucs bruts per seguir fent servir plàstic barat i d’un sol ús que contamina el planeta a un ritme devastador”. Davant d’això, reclamen els legisladors que mirin “més enllà d’aquesta cortina de fum” i adoptin “polítiques eficients a nivell mundial” com el SDDR.
Davant l’escenari actual -s’espera que en els propers 10-15 anys es dupliqui la producció d’envasos plàstics-, l’organització demana que s’obligui a recollir almenys el 90% de les deixalles plàstics per separat. També que s’introdueixin objectius tant de reutilització com d’ús de contingut mínim de material reciclat per als nous envasos.
Dani Domínguez, juntament amb José Antonio Bautista, és un dels col·laboradors locals de Changing Markets per a l’elaboració d’aquest informe
Aquest article va ser publicat originalment a La Marea. Llegeix-lo en castellà aquí
Catalunya Plural, 2024 
