Entre els dos concerts de Lina_Raül Refree a París al gener i al setembre, hi va haver el gran confinament. La gira de Raül Fernández Refree amb la cantant portuguesa Lina Rodrigues pel seu àlbum del fado revisitat d’Amália processat pels teclats i les màquines del català es va aturar al març i no va començar a reprendre fins al juliol amb una primera actuació al festival de jazz de Sant Sebastià. Després n’han seguit a Madrid i Santiago de Compostel·la (aforament reduït per les circumstàncies de mil a seixanta persones) i, a banda d’altres concerts europeus, aquest 26 d’agost arriben al BAM de les Festes de la Mercè. El setembre de l’any passat, ambdós ja havien presentat el projecte al Mercat de Música Viva de Vic.
Encara que l’altra gran conseqüència ha estat la impossibilitat de dur a terme aquesta primavera la gira europea de Raül Refree amb l’ex guitarrista estatunidenc de Sonic Youth Lee Ranaldo coincidint amb la publicació del seu tercer treball conjunt i per primera vegada signat també pel barceloní Names of north end women. I ningú no sap quan aquesta gira ajornada serà possible. Són els danys colaterals d’aquesta pandèmia mundial que, al músic, el va agafar en clau familiar i, al cap de poc, produint les més inusitades col·laboracions.
La gènesi d’aquesta entrevista neix al festival parisenc Au Fil des Voix, al gener, i es culmina aquest mes de setembre als jardins de la Fundació Cartier de la mateixa ciutat on Refree i Lina van oferir, per segon dia consecutiu davant de 150 persones, el que ell mateix qualifica d’actuacions que “ara es converteixen en un acte íntim i sofisticat, i especial per al públic”. De tot això, i més, em van parlar amb qui ha fet bandera de la seva audàcia amb els gèneres.
Catalunya Plural, 2024 
