El suposat augment d’ocupacions de cases i pisos ha estat, amb el permís de la pandèmia de la COVID-19 i els seus efectes, el tema principal de l’agenda mediàtica de l’estiu. El ressò ha arribat fins a l’Ajuntament de Barcelona, on en sessió plenària la regidora d’Habitatge, Lucia Martín, va assegurar que només el 0’13% dels pisos ocupats tenien inquilins.
Les dades aportades per Martín fan referència a la informació de què disposa el consistori barceloní a través de la seva unitat antidesnonaments, la Unitat contra l’Exclusió Residencial (UCER). Segons aquestes informacions, dels 2.288 casos tractats per l’organisme municipal, només tres dels habitatges ocupats “no estaven buits”. Així doncs, el 99’87% de les cases i els pisos ocupats a Barcelona el 2019 no tenien cap persona com a inquilí habitual.
Pel que fa a la tipologia de la propietat, i encara segons la intervenció de Lucia Martín al ple, “només el 10% dels casos atesos són ocupacions a petits propietaris”. La membre de Barcelona en Comú també va assegurar que, segons les dades que els aporten els Mossos d’Esquadra, “en els primers vuit mesos, el nombre de denúncies per ocupació a la ciutat pràcticament no ha variat respecte de l’any passat”.
Manca de dades específiques
La regidora Martín va facilitar aquesta informació al ple com a rèplica a Josep Bou (PPC), qui va criticar l’equip de govern per no informar del nombre d’ocupacions il·legals que tenen lloc a la capital catalana. “Us demanem un exercici de transparència. No és un caprici, els barcelonins tenen dret a saber-ho”, va dir Bou.
En aquest sentit, la regidora va recordar que el consistori no disposa d’aquesta informació, sinó que és la conselleria d’Interior de la Generalitat l’organisme que recopila, a través dels Mossos, les denúncies d’ocupacions que es fan a tota Catalunya. “Certament, ens cal el detall d’aquestes dades: parlem d’habitatges? De locals? De grans propietaris? De màfies?“, afegia.
En efecte, les dades de denúncies i resolucions sobre usurpacions d’habitatges són un misteri. Si bé l’Institut Nacional d’Estadística publica el total de denúncies realitzades per usurpacions, en cap cas detalla quantes fan referències a llars o similars i quantes a altres béns no relacionats amb l’habitatge. En l’àmbit català tampoc existeix aquest registre.
La dada més precisa és la que facilita el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que comptabilitza el nombre de processos verbals oberts en què propietaris tracten de recuperar un habitatge ocupat. El 2018, al global de l’Estat, va haver-hi 1.740 procediments, mentre que l’any passat van augmentar a 4.017. En la primera meitat de l’any 2020 i amb el confinament de per mig, la xifra sembla tornar a la baixa, amb 1.549 processos.
Pel que fa al cas concret en català, l’any 2019 es van obrir 1.004 procediments verbals per ocupacions. És el doble respecte de l’any anterior, quan havien estat 463. Amb tot, les ocupacions comptabilitzades pel CGPJ representen un 0’025% del parc d’habitatges disponibles a Catalunya, segons les dades del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana. La proporcionalitat és superior a la mitjana de l’Estat, on els procediments per ocupacions afectaven el 0’015% del parc.
En aquest sentit, Martín va acusar el Partit Popular de “jugar un paper parlant d’ocupacions volent generar alarma i de forma poc rigorosa, posant al mateix sac famílies vulnerables amb màfies”. “El PP, durant dècades, ha impulsat polítiques d’habitatges desastroses que ens han portat aquí”, li va etzibar.
Es farà un grup de treball
Al mateix plenari municipal, la majoria del consistori va aprovar, a proposta del grup municipal de Junts per Catalunya, la creació d’un grup de treball “per abordar diferents vies per posar fi a la pràctica d’ocupacions per part d’organitzacions il·lícites”, fent referència a les màfies que ocupen els pisos per després revendre’ls a famílies que busquen llars.
D’acord amb el text aprovat, es farà una “diagnosi de la situació actual a la ciutat de Barcelona” per tal de “determinar les accions a realitzar per posar fi a la problemàtica social derivada d’aquest tipus d’ocupacions”. La proposta va rebre l’aprovació amb el vot favorable de JxCat, de l’equip de govern conformat per Barcelona en Comú i PSC i d’ERC, PP i Barcelona pel Canvi. El grup d’experts haurà de presentar un informe al plenari en el termini màxim de quatre mesos.
Ciutadans va abstenir-se en la votació perquè el partit taronja va presentar una altra proposta. Luz Guilarte, presidenta del grup municipal de Cs, va assegurar que la resolució aprovada només serveix per “marejar la perdiu” i n’és una prova “que el tripartit pro-ocupa de Comuns, PSC i ERC l’ha aprovat”.
Guilarte, que va acusar el govern municipal “de connivència i d’emparar el delicte”, apostava per un pla municipal contra l’ocupació que incloïa el retorn dels habitatges ocupats als seus propietaris, una unitat especialitzada a la Guàrdia Urbana contra l’ocupació i assessorament jurídic contra les víctimes. La proposta no es va aprovar, després que JxCat s’hi abstingués i ERC, BComú i PSC hi votessin en contra. El vot favorable va ser de Cs, PP i BCN pel Canvi.
Catalunya Plural, 2024 
