Analitzem els resultats des d’una perspectiva que influeix tant o més a l’anterior: l’edat. Segons els resultats de l’enquesta, hi ha una bretxa generacional que mostra una perfecta progressivitat: a més edat, més suport a la monarquia i menys suport a la república. Ho expliquem amb quatre gràfics.
El primer d’ells mostra les respostes sobre el grau de satisfacció amb la monarquia, dividit per franges d’edat.
Aprofitem el primer gràfic per a fer un comentari previ que es repetirà en els següents. L’Enquesta sobre la Monarquia inclou en la seva mostra les opinions a persones d’entre 16 i 17 anys. Aquest grup d’edat és el que presenta, de manera sistemàtica, un major percentatge de respostes que se situen en el “No ho sé”. Deixant aquesta franja d’edat a part, tots els resultats prenen la forma que segueix: a menor edat, menor suport a la Monarquia. Contràriament, a major edat, major suport per a la Monarquia.
En aquest cas, el percentatge de població d’entre 18-24 anys que puntuaria la institució monàrquica entre un 0-1 s’eleva fins al 43.5%. De fet, si sumem el vot d’aquesta mateixa franja d’edat agrupant les valoracions entre 0-1 i 2-4, el suspens sobrepassa el 60% de la població jove. Ara bé, que a menor edat hi hagi un major rebuig a la monarquia no implica necessàriament un suport evident cap a la monarquia en altres franges d’edat. Si prenem la franja de +65 anys, veiem que la pitjor puntuació possible (entre 0-1) és compartida per una cinquena part de la població, suma que s’eleva fins a gairebé un terç de la mateixa si incloem també les puntuacions entre 2 i 4.
Havent analitzat com valora la ciutadania a la monarquia, passem a la següent gràfica que analitza com considera cada franja d’edat el fet de si és necessari o no realitzar un referèndum per a decidir entre monarquia o república.
Observem que, de nou, a menor edat major convenciment de la necessitat de realitzar el referèndum entre monarquia i república. Cal destacar que la franja de +65 és l’única franja on hi ha un major convenciment en què el referèndum no és necessari. En totes les altres, el sí li guanya al no.
El següent gràfic mostres els hipotètics resultats d’un referèndum entre monarquia i república.
A la ja esmentada correlació entre major edat i major suport cap a la monarquia, cal ressaltar el fet que la monarquia guanyaria en dues franges d’edat. La primera, i per un estret marge, la que situaria a la població d’entre 55 i 64 anys. La segona, la de més de 65 anys. Uns resultats que en cap cas poden prendre’s com a definitius, perquè el percentatge present de vot indecís podria arribar a decantar les franges que comprenen les edat entre 35 i 64 anys.
Finalment, veiem com influeix l’edat en la percepció sobre les qualitats de l’actual monarca Felip VI.
Destaquem que si bé existeix una evidència clara en què els joves en la seva majoria (almenys les franges de 16-17,18-24 i 25-34) són majoritàriament republicans, la valoració d’aquests grups no tenen tant d’impacte en ser preguntats per la figura de Felip VI. De les set categories, el rei solament suspèn en tres d’elles en la franja de 18-24 anys (és políticament neutral, és capaç de mediar entre diferents forces polítiques, entén les necessitats de gent com jo); en la de 25-34, el suspens es limita a una (entén les necessitats de gent com jo); en totes les altres franges el monarca obté un aprovat en totes i cadascuna d’elles, traient els millors resultats en la població major de 65 anys.
Certament hi ha una gran diversitat de variables que afecten el vot. L’edat no pot ser aïllada com un factor que determina enterament el resultat. La comunitat autònoma a la qual es pertany, la renda, o la ideologia tenen el seu pes corrector en les preferències sobre monarquia i república. I així i tot, i gràcies a l’enquesta realitzada – avui sabem que la joventut a Espanya és clarament republicana. La major bretxa que divideix el país.
Catalunya Plural, 2024 
