Un 40.9% de la població espanyola es decantaria favorablement per un model d’estat republicà, mentre que un 34.9% preferiria la monarquia. Si bé guanyaria la república, cal tenir en compte que hi hauria fins a un 12.9% de vot indecís que podria, hipotèticament, fer girar el resultat. Un 4.9% votaria en blanc, i un 6.4% decidiria abstenir-se. La mateixa pregunta realitzada a Catalunya obté uns resultats molt diferents. Una aclaparadora majoria de la població catalana, – un 66.5% – votaria a favor d’una república (espanyola) en cas que hi hagués l’opció. Només un 14.9% continuaria optant per la Monarquia com a forma d’Estat, mentre que el percentatge de vot indecís se situaria en un 9.6%.
Aquestes dades són el resultat de d’una gran enquesta sobre la monarquia impulsada per la Plataforma de Mitjans Independents (PMI), que agrupa 16 capçaleres entre les quals es troba Catalunya Plural. Per a poder realitzar la major enquesta feta mai a Espanya sobre la monarquia, la PMI va organitzar una recaptació de fons que va aconseguir completar en un sol dia. L’enquesta va ser encarregada a 40dB, l’institut d’opinió dirigit per Belén Barreiro, expresidenta del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas). La proposta de posar en marxa aquest projecte va sorgir després de la sol·licitud d’aquests mitjans al CIS d’una enquesta sobre la monarquia, un assumpte sobre el qual l’organisme porta més de cinc anys sense preguntar.
Un dels arguments esgrimits per a la majoria política parlamentària del Congrés dels Diputats en relació a si és necessari realitzar un referèndum per a preguntar sobre la forma d’Estat, és a dir, entre monarquia i república, acostuma a ser que no es tracta d’un problema que concerneix als ciutadans; que no és necessari. El següent gràfic mostra tot el contrari: la majoria de les persones preguntades consideren necessari realitzar un referèndum entre monarquia i república.
Una majoria d’espanyols creu que sí que és necessari (47,8%) respecte a un 36.1% que no ho veu necessari i un 16.1% que no ho sap. En aquest primer gràfic ja es pot veure una tendència que es repetirà en tots i cada unes de les preguntes realitzades en l’enquesta: a Catalunya, l’animadversió sobre la monarquia, així com tota qüestió referent a la necessitat de bé preguntar o bé constituir un Estat (espanyol) republicà, és major que en el global d’Espanya. En aquest cas concret, fins a un 68,4% de la població catalana així ho creu, per un 18,5% que no ho veu necessari i un 13.1% que no ho sap. Passem al següent gràfic que conté les respostes a les preferències de la població espanyola (en el seu conjunt) i catalana, respecte a què votaria en cas que tal referèndum tingués lloc.
Com s’aprecia a simple vista – i sempre segons les dades recopilades per l’agència demoscòpica 40dB –, els resultats de l’enquesta realitzada per la PMI en aquestes dues preguntes situen el suport a la monarquia en l’actualitat com a minoritària, i alimenten les especulacions que apunten en la direcció que afirmaria que si José Félix Tezanos, director del CIS, decideix no preguntar sobre aquestes qüestions, no és sinó per a protegir a una institució en hores baixes. Tot i que no es pot afirmar que el suport a la monarquia estigui en decadència – perquè no existeixen sèries de dades que permetin analitzar una evolució al llarg del temps –sí que es pot constatar que, en aquest moment, la monarquia no aconsegueix convèncer a la majoria de la població.
A continuació, els dos següents gràfics van dedicats a preguntes vinculades amb l’actual monarca, Felip VI. Amb l’entrada de VOX en el Congrés dels Diputats, les principals forces d’extrema dreta i dreta (VOX, PP, C’s) han realitzat esforços perquè els seus colors polítics s’identifiquin amb la figura de l’actual monarca. Aquest fet ha obert el debat sobre la suposada ideologia de Felip VI. Dues preguntes en la següent direcció: la primera, – partint d’una escala del 0 al 10 on 0 seria extrema esquerra i 10 extrema dreta –, pregunta sobre la percepció que la ciutadania té sobre la ideologia de l’actual rei. La segona, en una escala on 0 equival a un model absolutament centralista de l’estat i on 10 equivaldria a un model d’estat completament descentralitzat, es pregunta igualment sobre a on situarien a Felip VI.
Els resultats mostren que tant per als catalans com per al global d’espanyols, Felip VI és una persona de dretes. Però la percepció dels catalans és que és encara més de dretes (7.4 sobre 10) respecte al global d’Espanya (6.5 sobre 10). També existeix la percepció que l’actual monarca estaria a favor d’un model d’estat més centralitzat, amb una diferència de gairebé un punt respecte l’opinió dels catalans.
Avancem fins a la valoració recollida en l’enquesta respecte l’actuació de Felip VI en relació a tres dels esdeveniments recents més destacats de la realitat actual: la intervenció en el conflicte català, el paper durant la crisi del coronavirus i la reacció respecte als suposats negocis i episodis de corrupció del Rei emèrit.
Tal com es pot apreciar en la gràfica, les respostes a Catalunya i a Espanya mostren diferències substantives. Mentre que en la mitjana global espanyola l’actuació del monarca en aquests tres esdeveniments crucials de la història recent obté un aprovat just, l’opinió dels catalans sobre aquest tema baixa fins a dos punts la mitjana d’Espanya. L’actuació de Felip VI obté a Catalunya un suspens clar que, de mitjana, amb prou feines supera el 3 sobre 10. Una valoració que constata el distanciament que existeix entre l’actual monarca i Catalunya, probablement condicionada pel record del discurs del 3-O de 2017, quan Felip VI va validar l’actuació de les forces policials en el referèndum no vinculant realitzat el 1-O.
Finalment, destaquem la resposta proveïda per l’enquesta realitzada per 40dB sobre una qüestió que ha travessat la història de l’Estat espanyol com a mínim des dels debats constitucionals de principis de segle XIX: la relació existent entre la monarquia i les diferents nacions que constitueixen l’Estat espanyol. Concretament, ens situem en un cas hipotètic on no hi hagués una monarquia a Espanya, per a proposar la qüestió que segueix: Creu que, sense monarquia, les tensions amb els nacionalismes anirien a pitjor?
Una altra vegada, la diferència d’opinió entre Catalunya i el global d’Espanya mereixen ser apuntades. Com s’aprecia en la franja de color vermell, mentre que a Catalunya 6 de cada 10 enquestats està en desacord amb l’afirmació – és a dir, considera que en un hipotètic cas on el model d’estat espanyol no fos el d’una monarquia, les tensions amb els anomenats “nacionalismes perifèrics” es diluirien –, el percentatge es redueix a gairebé la meitat en el global d’Espanya, que gairebé es divideix en dues parts iguals: mentre que 36.1 de cada 100 considera que efectivament un estat espanyol sense monarquia serviria per a rebaixar les tensions existents amb els nacionalismes, no ho creuen així un 39.1 de les persones enquestades, que es decanten per l’opció de “més aviat en desacord”. Cal apuntar en relació a aquesta pregunta que en el cas del global d’Espanya gairebé un quart dels i les enquestades no té una resposta a la pregunta, respecte al 18.9 a Catalunya que es mostra indecisa. Unes respostes que evidencien, una vegada més, la diferència de parers entre l’opinió mitjana de Catalunya amb la de la resta d’Espanya.
Fins aquí hem presentat algunes de les respostes més significatives de l’enquesta enfocades des d’una perspectiva catalana. Totes aquestes respostes, i moltes més, formen part de l’esforç de 16 mitjans independents per portar llum a una institució – la Monarquia espanyola –, que s’ha mostrat opaca respecte a l’opinió pública en els últims anys. Per a més notícies al respecte, podeu consultar les informacions en qualsevol dels mitjans que conformen la capçalera de la Plataforma de Mitjans Independents.
Catalunya Plural, 2024 
