El rei Felip VI, la institució que representa i els seus defensors hauran d’impulsar amb diligència importants canvis legislatius -i fins i tot constitucionals- relatius a la Corona si no volen que la Monarquia espanyola actual pateixi la mateixa destinació que van patir els seus avantpassats en els dos segles anteriors. Els espanyols, sobretot els més joves, no estan disposats a tolerar més escàndols com els protagonitzats per Joan Carles I, que ha lapidat en els últims anys les dècades anteriors de compromís amb l’Estat, la democràcia i la societat.
Aquesta són algunes de les conclusions a què es pot arribar a partir de les dades de l’enquesta de 40dB a 3.000 espanyols, una mostra prou àmplia per atorgar-li tota la credibilitat. L’estudi indica, amb diferents proporcions, que els espanyols consideren que seria convenient un referèndum sobre la monarquia i la república; que estan més a favor d’una república que d’una monarquia, tot i que, paradoxalment, creuen que si se celebrés el referèndum vencerien els partidaris de la monarquia. Si a la fi Espanya es convertís en una república, la majoria dels espanyols preferirien que el president d’aquesta fos elegit directament pels ciutadans en comptes de ser-ho pel Parlament i que ostentés amplis poders, és a dir, un règim presidencialista com el francès o l’ nord-americà.
Els espanyols consideren “extremadament important viure en una democràcia”, si bé es mostren bastant insatisfets amb la que funciona actualment al seu país, a l’igual que amb la manera amb que es comporta la Corona. Els ciutadans suspenen totes les institucions sobre les que són preguntats, a excepció de les Forces Armades. Tant el Parlament i els partits polítics com l’Església catòlica, el poder judicial, els mitjans de comunicació i els sindicats mereixen una puntuació per sota de l’aprovat.
Estimen convenient reformar la Constitució promulgada el 1978 (molts d’ells no la van votar perquè no havien nascut o eren menors d’edat) i convenient introduir diversos canvis en el funcionament de la Casa Reial: el rei hauria de poder ser jutjat pels seus actes durant el seu regnat; no hauria d’intervenir en el procés d’investidura del president de Govern; l’home no hauria de tenir prioritat sobre la dona en l’accés al tron; hauria d’haver més transparència en els comptes propietats de la família reial i, al ésser representants públics, els seus membres haurien de fer declaració de béns.
Felipe aprova, el seu pare i Letizia suspenen
Els espanyols aproven a Felip VI i la reina emèrita Sofia, i suspenen la reina Letizia i a el rei emèrit Joan Carles I. De Felipe VI valoren especialment que estigui ben format i preparat i que defensi la integritat territorial d’Espanya. Consideren que la ideologia del monarca actual és de dretes, encara que menys conservador que el seu pare, mentre que Letizia s’aproparia més als postulats centristes. Aproven la intervenció de Felip VI durant el conflicte a Catalunya, el seu paper en la crisi del coronavirus i la seva reacció després de l’esclat dels escàndols del seu pare. D’aquesta, els enquestats admeten que va ajudar a la recuperació de la democràcia després de la dictadura i aplaudeixen la seva actuació en el cop del 23-F i la seva decisió d’abdicar, però li recriminen la seva fugida als Emirats Àrabs.
Les respostes a algunes preguntes semblen contradictòries amb altres: la majoria opina que la monarquia proporciona ordre i estabilitat política, que no és una institució ni bona ni dolenta, sinó que depèn de com sigui el rei, i que sense ella les tensions amb els nacionalismes basc i català anirien a pitjor. Però, al mateix temps, la majoria considera que “no té sentit en una democràcia”, que és una institució d’altres temps, que el seu cost a Espanya és desproporcionat i que els últims escàndols danyen la imatge internacional d’Espanya.
La majoria considera que Felip VI era coneixedor que el seu pare havia rebut comissions de l’Aràbia Saudita i havia ocultat els diners en paradisos fiscals, però que, no obstant això, el cap de l’Estat actual no s’ha beneficiat d’aquest patrimoni opac.
En totes les respostes, els resultats varien substancialment en funció de l’edat de l’enquestat, el partit a què aquest va votar en les últimes eleccions generals i la comunitat autònoma en què resideix. Els joves, els votants d’Unidas-Podemos i, en menor mesura, el PSOE, i els catalans són considerablement més crítics amb la monarquia, més partidaris de la República i, com a mínim, d’una important reforma constitucional i legislativa que estableixi canvis substancials en el funcionament de la Casa Reial. Són més monàrquics que republicans els més grans de 55 anys, els votants de PP, Vox i Ciutadans i els andalusos, els madrilenys i els valencians.
Els joves empenyen
La majoria dels espanyols diu desconèixer si la princesa Eleonor arribarà a regnar. No obstant això, el missatge que trasllada l’enquesta publicada per la Plataforma de Mitjans Independents (PMI) és diàfan: per als joves espanyols, que no van votar una Constitució que els sembla obsoleta i que valoren menys que els seus majors viure en una democràcia, la monarquia és una institució d’altres temps poc compatible amb la democràcia i que, si no canvia radicalment en el seu comportament, el moviment favorable a la República anirà augmentant a mesura que ho vagin fent les generacions nascudes en aquest segle vagin rellevant a les que encara ara recorden a Joan Carles i com a motor de la democràcia espanyola i guardià de la Transició i, per mor de la reconciliació i la convivència, van passar per alt que era l’hereu polític de Francisco Franco.
En aquells temps crucials, els reformistes van convèncer (i van vèncer) als rupturistes. Si els actuals responsables de l’Estat no assumeixen que urgeix una reforma radical en tot els que envolta la Zarzuela i actuen en conseqüència, la Monarquia s’acostarà irremissiblement a l’abisme de la ruptura, que cada vegada aproven més espanyols, sobretot els de menor edat . És qüestió de temps i demografia.
Postdata catalana
L’enquesta, basada en entrevistes realitzades a les comunitats autonòmiques madrilenya, catalana, andalusa i valenciana, ratifica de nou la singularitat de l’ecosistema ideològic de Catalunya. Una autèntica bombolla ferotgement antimonàrquica en comparació amb les altres tres autonomies i, probablement, amb totes les altres, a excepció d’Euskadi, que no apareix en aquest sondeig. El republicanisme dels catalans té arrels molt antigues, si bé l’enquesta no detalla -per ser d’un altre àmbit- si els seus partidaris aspiren a arribar a una república espanyola (federal o confederada) o una catalana (independent o federada).
Postdata mediàtica
A l’hora de lliurar aquest article, molt pocs mitjans de comunicació aliens a la plataforma de publicacions que han patrocinat aquesta investigació s’han fet ressò dels resultats malgrat la seva indiscutible rellevància. Podem desconèixer les raons de cada publicació per eclipsar unes dades noticioses i d’indubtable interès per a qualsevol lector. Però sí coneixem alguns dels seus efectes: els mitjans de comunicació obtenen la mateixa mala nota entre els espanyols enquestats que la pròpia monarquia i pitjor fins i tot que el poder judicial, tan controvertit últimament per diferents sentències i decisions del Tribunal Suprem i l’Audiència Nacional. Potser perquè als espanyols els disgusta el periodisme sectari, servil, acomodatici i de trinxera?
Catalunya Plural, 2024 
