Encara avui Companys continua essent un personatge incòmode per a les elits polítiques espanyoles, incapaces de fer una reparació històrica del seu macabre judici i assassinat (o potser convençudes de no fer-ho), i també per part de molts catalans. Certament la perspectiva dels anys poden posar de relleu incongruències i errors, però les circumstàncies eren les que eren en aquells moments. Els historiadors sostenen que la figura de president màrtir que ha quallat en bona part de l’imaginari col·lectiu català dificulta encara una investigació detallada de la seva trajectòria. Lluís Companys té incondicionals categòrics i detractors ferotges però pocs estudiosos equànimes, encara que s’han publicat llibres d’indubtable interès per interpretar el seu paper en la història contemporània de Catalunya.
Lluís Companys. Biografia humana i política, Grup Enciclopèdia
Josep Maria Solé Sabaté va dirigir aquesta obra imprescindible per conèixer a fons la figura de Lluís Companys. Amb tots els detalls de la seva vida i la seva carrera política fins a esdevenir president de la institució més important del nostre país. El primer volum presenta el marc polític, cultural i social en què va néixer i es va formar el futur president Lluís Companys. Analitza els seus referents republicans, federalistes i igualitaris. També desgrana el seu compromís amb la democràcia i la llibertat, fruit de la seva gran sensibilitat política i social. I, finalment, també explica el protagonisme que va anar adquirint en fets tan rellevants com la creació de la Unió de Rabassaires i la proclamació de la República. El segon volum mostra el pas del polític cap a l’home de govern. Explica la seva actuació com a president en el període més encoratjador i, alhora, dolorós del nostre segle XX: el que va de la proclamació de la República a la fi de la Guerra Civil. En aquest context, descobreix la persona, amb les seves febleses però també amb la seva tenacitat, fidelitat i fortalesa. Finalment, exposa els fets que el van dur al seu tràgic final, que el va acostar definitivament al seu poble.
Lluís Companys. Una vida pels catalans. Una mort per Catalunya, Montserrat Coberó (Pagès Editors)
La voluntat de l’autora és la d’oferir al lector una biografia divulgativa de Lluís Companys. A partir d’aquesta premissa de voler acostar la figura de Companys al gran públic, Coberó s’ha servit de les principals aportacions bibliogràfiques a la figura del President de la Generalitat i la pròpia recerca en diferents arxius i amb entrevistes que van conèixer Lluís Companys. Tot plegat amanit amb un bon compendi fotogràfic, amb més de 150 imatges, moltes d’elles de caràcter inèdit. Montserrat Coberó analitza els principals capítols de la biografia de Companys tant pel que fa a la vessant pública, com també la personal i privada. Fa especial incidència als orígens familiars al Tarròs i la seva incipient vocació política que el porta a involucrar-se en els moviment obrer i a defugir el que previsiblement hagués estat una còmoda dedicació a l’advocacia al despatx del seu oncle. Per contra, el moviment obrer, el sindicalisme i l’acció política es mostren com la seva veritable vocació a la que s’hi dedica per voluntat i, també, empès per la dinàmica d’aquells anys tant convulsos a la Barcelona dels anys 20 i 30. Aquest llibre de Montserrat Coberó contribueix de manera significativa, amb documentació, anàlisi i reflexió, com correspon als bons historiadors, a conèixer el personatge.
Retrat d’un magnicidi. Les últimes hores del president Companys, Jordi Finestres (Ara llibres)
Jordi Finestres revela un dels grans misteris de la història de Catalunya: Qui va posar fi a la vida del president Companys al castell de Montjuïc? De qui fou el tret de gràcia? Una descoberta excepcional que permet a l’historiador seguir les últimes passes del president republicà hora a hora, pràcticament minut a minut, i recrear un dels episodis més obscurs del passat recent del nostre país: la persecució a França del president electe a l’exili, la seva captura i empresonament i la seva vergonyosa execució per part del bàndol franquista insurgent. Una documentadíssima investigació, en edició il·lustrada, que es llegeix com una intriga absorbent, de trist i cèlebre final, en la qual ressonen amb emoció les últimes paraules del president: “Per Catalunya!”. Finestres ofereix un relat molt pedagògic, especialment de les últimes hores del president ajusticiat al Fossar de Santa Eulàlia. Finestres, periodista especialitzat a narrar episodis històrics, aconsegueix embastar una documentada història, que es llegeix en alguns passatges com una novel·la. El llibre revela el nom de Benjamí Benet, el suboficial a què van ordenar manar l’escamot d’afusellament i la persona que va disparar els dos trets de gràcia. Vivència que el va acompanyar tota la vida, a ell i la seva família. “Benjamí Benet va complir una ordre que mai no hagués desitjat rebre”, assegura l’autor.
Companys. L’origen d’un símbol, Josep Maria Pons (Consell Comarcal de l’Urgell)
El president afusellat avui fa 80 anys va treballar per esdevenir un símbol que va esclatar en el moment de la República. Josep Maria Pons, professor de la Universitat Rovira i Virgili i autor del llibre Lluís Companys, els orígens d’un símbol, subratlla que “Lluís Companys va apostar, des de ben aviat, per esdevenir símbol representatiu de determinades reivindicacions socials. En conseqüència, va voler construir-se una imatge d’acord amb les estratègies que exigia la nova política de masses que es va imposar a principis del segle XX”. Què en queda de tot plegat? Es pregunta l’autor. “Un personatge més interessant que el simple “president màrtir” i que ens explica més bé la dinàmica de la Catalunya del primer terç del XX. Abans de ser president, el capital simbòlic acumulat per Companys l’havia situat en una posició política privilegiada, ell mateix acabaria apareixent com l’hereu d’unes legitimitats anteriors (Layret i Macià) que molta gent del seu entorn no gosava ni discutir”. Així doncs, l’ús que Companys va fer d’aquestes referències indica que era conscient del seu impacte, de manera que avui dia potser seria més profitós reconèixer-lo no sols com a símbol patriòtic sinó també com un símbol de les principals divisions ideològiques i socials de la Catalunya contemporània.
Lluís Companys. La veritat no necessita màrtirs, Enric Vila (L’Esfera dels Llibres)
L’historiador Enric Vila desmitifica en el seu llibre a Lluís Companys i assegura que “la mort de Companys no és suficient per santificar-lo, sobretot si això ha d’impedir analitzar a fons la seva vida i la seva actuació política, que resultaria més exemplar i alliçonadora per als que encara estimen el país”. Vila defensa que “Companys era la màxima expressió del que era Catalunya, un país d’hipòcrites que s’acaba enredant en la seva pròpia mentida”. Així mateix, creu que ha acabat sent un “màrtir” perquè “en el fons Companys és el millor de tots els que governaven, encara que no va fer res bé. Totes les apostes li van sortir malament, encara que sí va aconseguir, com volia, passar a la història”. Al llarg de les 430 pàgines del llibre, Enric Vila estudia el personatge tant com a fill, pare, espòs o amant i ens parla, sense embuts, sobre els seus enemics, les seves esperances i les seves pors. També revisa els últims cent anys de vida política catalana “per entendre millor on som ara”, incidint en “la dificultat de les esquerres per articular un discurs autonòmic, el naixement del catalanisme, la resistència ferotge de Castella a perdre l’hegemonia a Espanya o les dificultats que hi ha hagut per absorbir la immigració”.
Contra Companys, 1936, la frustración nacionalista ante la revolución, Enric Ucelay-Da Cal i Arnau González i Vilalta (Universitat de València)
Tots els fets històrics necessiten el pas del temps per adquirir, amb perspectiva, una mirada més pròxima a allò que van ser. Massa sovint, però, la immediatesa no ho fa possible i, per això, cal que passin anys abans d’afrontar, amb millors garanties de veracitat, esdeveniments ocorreguts fa ja moltes dècades. Per exemple, el complot independentista contra el president Companys, el novembre de 1936. La història es compon d’una suma de fets ventilats públicament, d’altres coneguts a mig fer i de misteris que han quedat sempre entre dubtoses tenebres. Enric Ucelay-Da Cal y Arnau González i Vilalta exposen i descobreixen un enigma mai explicat amb claredat, tapat i menyspreat intencionadament durant dècades: Va haver-hi o no un complot contra el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, a la fi de 1936, protagonitzat pels sectors nacionalistes catalans? El volum reuneix la majoria d’aportacions historiogràfiques que al llarg dels últims gairebé quaranta anys s’han anat publicant sobre la qüestió des de diferents posicions, presentant una àmplia mirada polièdrica als diversos matisos del que s’ha cridat l’afer Rebertés o el complot contra Companys.
Discursos de Guerra, Josep Maria Figueres (Memorial Democràtic)
Una de les principals novetats de la commemoració del 80è aniversari de l’afusellament de Companys és l’aparició d’un llibre en què l’historiador Josep Maria Figueres ha recollit el testimoni del president de la Generalitat durant la Guerra Civil. L’aparició del volum Discursos de guerra ofereix el gruix dels parlaments i escrits del president de la Generalitat al llarg de tot el conflicte. Durant tota la guerra, Lluís Companys és a Barcelona, llevat d’uns escassos viatges a València, al front d’Aragó, a Madrid, a Sabadell i a Girona dels quals es conserven també textos i una petita activitat privada –Bèlgica…– i són la crònica, vista des de la perspectiva del president de la Generalitat, del conflicte, talment com si es tractés d’un dia a dia de l’actualitat. El llibre els presenta per ordre cronològic, anotats, amb les fonts i també amb voluntat d’exhaustivitat, tot i que hi ha parlaments que no s’han pogut localitzar. Hi ha discursos o entrevistes, o declaracions que són simplement un acte de presència, breus, sintètics. D’altres són més profunds, tot i que Companys no era ni un intel·lectual ni un humanista, sinó un polític i home d’acció. Els parlaments i les declaracions són tota una visió de lligam amb el poble de Catalunya i hi posa un to, una emoció, una passió que el fan profundament emotiu. Companys aconseguia captivar, motivar i fins i tot impressionar l’auditori.
Dossier Carme Ballester, Portal de memòria i història de Manresa
Memoria.cat, portal de memòria i història de Manresa, acaba de publicar una documentació inèdita rellevant. D’una banda, el dossier de refugiada política de Carme Ballester, esposa del president Lluís Companys, que han localitzat a l’Office Français de Protection des Réfugiés et Apatrides (OFPRA). És un dossier que mostra com Carme Ballester va cercar la regularització de la seva situació acollint-se a les disposicions de les Convencions de Ginebra de 1933 i de les NN.UU. de 1951. El dossier recull algunes de les gestions fetes a finals de 1969 i principis de 1970 per renovar l’estatut de refugiada política i tramitar la sol·licitud d’indemnització de la RFA com a vídua de represaliat pel nazisme. Alhora, el mateix portal, presenta un nou web que recull 10 cartes inèdites de la correspondència entre Manuel Companys i Jover, germà del president, i Jaume Creus i Ventura, industrial i amic personal dels presidents Macià i Companys, durant el seu exili a França. Vuit d’aquestes cartes són de Manuel Companys i estan datades entre els anys 1945 i 1948. Les cartes, trobades a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà, fan referència, entre altres qüestions, a la reconstrucció d’Esquerra Republicana de Catalunya a França, a les gestions per fer arribar les ajudes del Servei d’Ajut de la Generalitat als exiliats necessitats i a l’acte d’homenatge a Pau Casals el 1947 a Foix. En una de les missives, Manuel Companys fa referència a la repressió franquista: “no li vingui el mal pensament de tornar a casa, car la repressió és més forta que mai, sobretot contra Catalunya”.
Catalunya Plural, 2024 
