No hi ha error: cada vegada que algú se surt de la norma lingüística imposada per l’acadèmia, apareix una reacció més o menys virulenta. Va passar a Espanya amb el Consell de Ministres, quan aquest òrgan va començar a estar format per més dones que homes. La RAE -als membres dels desdoblaments els semblen “artificiosos i innecessaris” – va dir que aquesta fórmula no era correcta però, almenys, el debat va servir per sacsejar allò que es considera normatiu i allò que no i per què l’ús no sexista del llenguatge -que no necessàriament significa utilitzar el femení genèric- encara es troba en aquest últim grup.
Aquesta setmana, el Ministeri d’Interior d’Alemanya ha anunciat el seu rebuig a un projecte de llei redactat pel Ministeri de Justícia per estar escrit en femení genèric. Utilitzar “directora” en lloc de “director” o “consumidora” en lloc de “consumidor”, és, a ulls de ministre conservador Horst Seehofer una cosa que no es pot acceptar per “anar en contra de la Constitució alemanya” -en un article d’opinió, la periodista Katrin Gottschalk recorda que les recomanacions d’aquest document diuen que les dones han d’estar incloses en els textos legals-.
Finalment, per estar escrit en femení genèric, des de Justícia -l’àrea més a l’esquerra de la coalició de govern d’Angela Merkel, amb la ministra socialdemòcrata Christine Lambrecht al capdavant- hauran de reescriure el seu projecte de llei de protecció del deute.
A la crítica de Seehofer es va unir també el partit d’extrema dreta Alternativa per a Alemanya, que van comparar la iniciativa del Ministeri de Justícia amb “el comportament provocador d’un nen”.
Per a l’Associació de la Llengua Alemanya i, segons recull el mitjà alemany Deutsche Welle, “utilitzar aquesta formulació enganyosa convida directament a impugnar una llei”.
Qui decideix la norma lingüística? En la seva majoria: homes, conservadors i de classe alta
Més enllà de la norma, “hi ha una qüestió ideològica”, apunta Assumpció Bernárdez Rodal, professora al Grau de Periodisme i directora de l’Institut d’Investigacions Feministes de la Universitat Complutense de Madrid. Només cal fixar-se en qui perpetua aquesta norma i en els sectors des dels quals sovint provenen les reaccions antifeministes -conservadors i extrema dreta en el cas d’Alemanya-.
“No és una qüestió de normativitat lingüística perquè la llengua és una cosa viva”, prossegueix. L’experta es refereix, per exemple, a com influeix la classe social a la forma de parlar: “Les acadèmies de la llengua determinen quina és la forma correcta de parlar o escriure, però els seus experts són homes i d’una classe concreta, per la qual que aquesta determinació del correcte s’ha fet en funció de com parlaven les classes altes”, explica sobre el funcionament de les acadèmies de la llengua que hi ha en molts països europeus, com Espanya, França o Alemanya.
Una conseqüència: abans que arribés la crítica feminista al llenguatge, s’utilitzava amb molta més freqüència la paraula “home” per parlar de tot ésser humà, de tota la humanitat. Fins i tot com a sinònim de “persona”.
Tot el que no sigui masculí genèric provoca rebuig
Aquesta resistència ideològica que nomena Bernárdez Rodal sovint es justifica perquè “es considera la qüestió del llenguatge no sexista una ximpleria”. “Però que ens anomenin o no és una de les bases més importants per al canvi social”, diu la professora de la UCM, qui, sobre el cas d’Alemanya, opina que “les lleis tenen també un sentit educatiu, una motivació social per la qual es fan, aquest sentit pedagògic en el social”.
També a Alemanya, el març de 2019, el Partit Socialdemòcrata a la ciutat de Hannover va decidir que faria servir un llenguatge neutre pel que fa al gènere -paraules que no fan referència explícita a homes o a dones- en les declaracions durant el seu mandat. Un grup de 70 figures influents van publicar un manifest en contra. El seu argument: que “l’anomenat llenguatge de gènere neutre es basa, primer, en una errada general; segon, produeix una gran quantitat d’estructures lingüístiques ridícules; i, tercer, no es pot sostenir de manera consistent”.
A Espanya, la RAE va criticar ja el 2012 les guies de llenguatge no sexista per considerar que les seves recomanacions són “injustificades” i “insostenibles”. No obstant això, aquestes guies, que s’han anat estenent en gairebé tots els àmbits durant els últims anys, demostren que lluny de proposar estructures enrevessades, es tracta d’utilitzar el llenguatge d’una forma diferent de com s’anava fent fins ara.
“És curiós que nosaltres ens hàgim de veure sempre representades en el masculí genèric i que a l’inrevés salti aquesta virulència”, explica Bernárdez Rodal, qui es pregunta quin és realment el problema. I es respon que “la masculinitat segueix sent l’intocable, el codi fort”. “Amb què tinguem una mica de cura i sensibilitat, ja està; però hi ha moltíssima resistència”, acaba.
Catalunya Plural, 2024 
