Viure de la música avui en dia resulta una gesta realment complicada per a molts dels professionals de sector musical, com també especialment d’altres sectors culturals. Els constants ajornaments i cancel·lacions de concerts als quals ens veiem obligats en l’actualitat provoquen una situació de contínua incertesa que afecta els artistes tan econòmicament com psicològicament.
En els últims mesos hem assistit a canvis substancials pel que fa a l’organització i planificació d’espectacles musicals presencials a mitjà i llarg termini, provocant la proliferació d’altres vies d’actuació alternatives en el camp de la música. Però tot això comporta al mateix temps una progressiva devaluació del músic com a professional, juntament amb el qüestionament de la necessitat de la música per a la societat en un entorn on la cultura ja no es considera una cosa prioritària.
En aquest sentit, comptem amb alguns interessants anàlisis i articles previs publicats per universitats i mitjans especialitzats com Scherzo, Mundoclasico o Retina (El País). També s’han realitzat trobades digitals amb experts, com el de la Universitat Internacional de València (VIU), titulat Música en temps de Covid-19: Els fenòmens de concerts en balcons i RRSS.
A tot el món, des de l’inici de la pandèmia a la primavera, s’han produït cancel·lacions absolutes dels esdeveniments musicals. Tampoc els grans festivals d’estiu van poder resistir el fort cop. En el pitjor dels casos, es van trobar amb la impossibilitat de comptar amb els artistes programats a causa de les freqüents restriccions de mobilitat, veient abocats a la completa cancel·lació d’espectacles, canvis substancials en els programes, o fins i tot a buscar noves dates possibles per als esdeveniments a la tardor o directament per a l’any que ve.
Nova normalitat
Tot i que segueixen les restriccions per a la lliure circulació de persones entre països, a Espanya, els grans teatres i auditoris tenen ja penjades les seves noves temporades d’òpera i concerts 2020-2021. Sempre, això sí, amb les degudes restriccions d’aforament, i l’advertència d’estrictes mesures de seguretat. Sovint veient-se abocats a la devolució d’entrades per cancel·lacions d’última hora.
És el cas de l’Auditori Nacional de Música i al Teatro Real de Madrid, al Gran Teatre de Liceu de Barcelona o el Palau dels Arts de València, per citar només alguns dels coliseus més coneguts. Si bé les grans entitats culturals del nostre país poden anar solucionant la situació temporalment gràcies a ajudes públiques i privades, el problema més important es troba en com assegurar la pervivència actual de l’artista. Les propostes d’ajuts extraordinaris, rendes bàsiques temporals i congelació d’impostos per a professionals de sector musical semblen ser insuficients en una situació realment sufocant.
A nivell internacional, la situació de caos i incertesa és similar. En alguns casos s’ha optat per cancel·lar directament tota la temporada que ve, com ja va anunciar el mes passat al Metropolitan Opera House de Nova York.
Com és un concert virtual?
El format de concert o representació en directe i presencial es qüestiona, o més aviat es veu obligat a convertir-se en línia, ja que les restriccions imposades pels governs no donen treva per actuar d’una altra manera: sense contacte humà, sense resposta ni aplaudiments del públic. En definitiva, sense ànima.
Es planteja també el dilema de si la crítica musical per a un concert retransmès per internet té sentit.
Públic apàtic i escàs
A més, la població, saturada d’informació negativa i sempre alarmant al voltant de la Covid-19 i, tot i tenir l’oportunitat d’assistir excepcionalment a algun concert, es queda a casa per por del contagi.
Hi ha hagut també durant el present Festival Janáček Brno 2020, amb concerts realment excepcionals però molt poc concorreguts. Arribats a aquest punt, caldria plantejar-se si val la pena fer concerts així, ja que no serveixen ni per al gaudi del públic ni tampoc són rendibles econòmicament per als organitzadors.
Per als artistes que vivim de les actuacions en directe, el perill d’aquesta situació és obvi. Els ingressos per concerts són bàsicament nuls, salvant espectacles totalment subvencionats amb ajuts públics o privats, ja que tampoc es pot comptar ara amb ingressos directes per venda d’entrades. A aquesta incertesa econòmica se suma la falta de motivació de l’artista a l’hora d’actuar per a un públic mínim o inexistent. En aquest sentit, hauria d’existir un punt mitjà entre el concert presencial amb la sala pràcticament buida i la retransmissió per internet “sense públic”.
Els ‘directes’ en línia
Les discogràfiques han adoptat altres vies de distribució dels seus productes musicals, via repositoris comercials com Spotify o iVoox, o mitjançant descàrregues de podcast, mp3 o altres formats similars, ja que la venda de discos físics és un fenomen lamentablement en extinció.
En tots aquests casos no cal oblidar que, encara que els recursos tecnològics actuals a la nostra disposició són molt bons, sempre estem perdent molt acústicament: mai serà el mateix que assistir presencialment a un concert en directe.
Aquest tipus d'”actuacions” per internet tenen un seguiment i rendiment econòmic desigual, probablement depenent de la qualitat i fama dels propis intèrprets, i de si estem parlant d’un gran o petit format de concert.
Encara és aviat per fer un balanç realista de l’èxit de totes aquestes iniciatives, estan totalment justificades i són necessàries per a la supervivència cultural i potser també econòmica de l’artista. A més, en el cas d’un artista minoritari, tenen l’avantatge que el possible benefici serà gairebé al 100%, ja que ell mateix s’ho pot gestionar tot des de casa, sense necessitat de lloguers de sala, sense intermediaris com agències de concerts o discogràfiques.
Plataformes de retransmissions en directe
Per intentar pal·liar la necessitat de gaudir d’espectacles musicals manifestada per una gran part d’aficionats i melòmans, existeixen plataformes digitals que s’han posat en marxa per poder oferir retransmissions en directe, almenys com a substitució -esperem que només temporal- dels concerts presencials. La forma més habitual és la retransmissió per YouTube amb l’etiqueta d'”En directe”, o també a través de xarxes socials com Instagram o Facebook. També resulten molt interessants iniciatives més concretes per a la difusió i promoció dels artistes com “Conciertosencasa”.
De moment és una bona solució per a nodrir-nos musicalment, però es corren també riscos importants: la pèrdua de la qualitat, deguda a les deficiències tecnològiques i possibles errors inesperats durant les retransmissions; la manca de contacte humà, o la devaluació general de la professió de músic en termes socioculturals i econòmics.
En definitiva, una situació de crisi mundial que ens obliga a explorar nous formats per a la música i el gaudi de la cultura en general.
Catalunya Plural, 2024 
