Dos dies després de la detenció, el jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona va fer públic els tres autos d’assegurament, entrada i registre on explicita els indicis pels quals s’acusava Madí, Vendrell i Soler. Expliquem el contingut dels autos però abans cal una consideració prèvia: el tractament mediàtic que s’està fent de la causa en alguns mitjans de comunicació sembla que obeeix més a una voluntat d’atacar l’independentisme que no pas aportar llum a una causa que, en la seva majoria, no versa sobre l’anomenada “trama russa” sinó sobre casos concrets de tràfic d’influència i malversació de fons públics.
Malauradament l’historial recent d’investigacions prospectives de la Guàrdia Civil al voltant de l’independentisme han fet aflorar una realitat ben coneguda en els darrers temps, i és que sovint aquestes investigacions s’han donat per vàlides en alguns mitjans de comunicació, provocant una posterior campanya d’assetjament personal i polític quan encara estava en fase prospectiva. El cas de Tamara Carrasco n’és l’exemple més evident. El fet que el nom clau de la investigació posat per la Guàrdia Civil sigui operació Vólkhov – en record de la missió militar conjunta entre l’exèrcit nazi i la divisió blava –, només posa de manifest que el tipus de referents culturals a l’abast del cos policial militar de l’estat, fins fa poc en mans de Pérez de los Cobos, denota un marc mental i cultural del franquisme.
Alhora, però, sembla que de la mateixa manera també hi ha una tendència generalitzada dins de l’independentisme per a reduir el conjunt de la investigació del jutge Aguirre a la “trama russa”, deixant de banda, així, el principal gruix de la investigació que no versa sobre aquests temes. En aquest sentit, la precaució a l’hora de valorar els indicis de delictes esgrimits en l’auto del jutjat s’han de redoblar. I encara més important, cal recordar que les diligències practicades fins al moment – tal com assenyala l’auto – no són suficients per a formular una acusació.
Qui forma l’Estat Major?
Madí, Vendrell i Soler són tres persones amb una influència enorme sobre la cúpula dels dos principals partits independentistes, ERC i Junts per Catalunya i sobre la política catalana en general. Madí, eterna mà dreta d’Artur Mas i assenyalat com un dels ideòlegs del procés, va haver de dimitir l’any 2010 per haver alterat enquestes oficials pagades per la Generalitat. Des de la rereguarda, com a President d’Aigües de Catalunya o com a President del Consell Assessor d’Endesa a Catalunya, mai va deixar la política. Vendrell fou Conseller de Governació d’ERC en el segon tripartit: l’esfera d’influència de Vendrell seria tal que, segons les converses gravades per la policia, hauria tingut accés directe i constant amb Puigdemont durant els successos del 2017, alhora que seria un dels artífexs del “Govern a l’Exili”.
Soler, també situat dins de l’òrbita d’ERC, és un empresari vinculat al sector audiovisual. És fundador del Grup Cultura 03, impulsor del diari ARA, del qual fou President, Conseller Delegat, i editor, i actualment és director del grup SOM. Batabat, el nom de la productora que dirigeix, és una de les principals empreses que proveeix contingut a TV3, signant, entre molts altres, un contracte per valor de 432.812 d’euros el 2019 per a retransmetre la temporada castellera. Segons els àudios enregistrats per la Guàrdia Civil, Soler se situaria, segons les seves pròpies paraules, sota les ordres directes de Xavier Vendrell.
El context de la trama: què és el que sabem?
La investigació sorgeix arran d’una investigació prèvia de l’any 2016 sobre un presumpte cas de malversació de caudals públics, prevaricació, blanqueig i tràfic d’influència per la concessió de subvencions públiques procedents de la Diputació Provincial de Barcelona a un conjunt d’institucions i fundacions – com la Fundació Catmon i l’Assocació Igman – que implicarien, presumptament, a Víctor Tarradellas.
Terradellas és l’exresponsable de política internacional de Convergència Democràtica, president de les Fundacions CATmón i de l’Assocació IGMAN. Durant el transcurs d’aquesta investigació, la Guàrdia Civil va fer un seguiment de les converses telefòniques de Terradelles per intentar aportar evidències que el poguessin incriminar, però, tal com queda recollit en l’auto “nada de interés se encontró respecto a la pieza inicial que afectaba a la DIBA”. Ara bé, arran d’aquesta investigació s’haurien trobat indicis de l’existència d’una trama de malversació de fons públics, tràfic d’influències i blanquejament de capitals que implicaria, entre d’altres, a Madí, Vendrell, i Soler.
Una de les proves principals sostinguda pel jutge serien dues converses telefòniques que haurien pogut ser enregistrades pel mateix Terradalles que aquest darrer va mantenir amb David Madí i Xavier Vendrell els dies 14 i 16 de maig del 2018.
Què hi diu en els autos judicials?
Hi ha tres autos judicials disponibles on s’exposen els indicis de delicte recopilats per la Guàrdia Civil en el transcurs de l’Operació Volkhov. En general, es pot dividir en dos blocs. El primer, el vinculat amb el procés independentista: un poti i poti d’informacions i de previsions de delicte, sovint poc fonamentades, que inclou la ja famosa trama russa, Julian Assange i Tsunami Democràtic. Aquesta part s’exposa principalment en l’auto d’Oriol Soler, i té un paper marginal en els autos de Vendrell i Madí. El segon – que ocupa el gruix principal de la investigació – versa sobre els presumptes casos de malversació, blanqueig i tràfic d’influències de Vendrell i Madí. Ho expliquem.
La “Trama Russa”
Els fets investigats sobre la Trama Russa haurien tingut lloc mesos abans del referèndum del 2017. Els indicis d’aquesta trama s’exposen principalment en l’auto sobre el cas d’Oriol Soler, ja que la presència de Madí i Vendrell gairebé no hi té rellevància. La primera part d’aquesta trama hauria de veure amb la “campanya de desprestigi” que Soler hauria intentat coordinar amb oficials russos, i també, amb Julian Assange.
Oriol Soler, i també Andreu Grinyó – expert en campanyes de comunicació – es van reunir amb Assange el dia 9 de novembre del 2017, tal com va confirmar el mateix Soler. El contingut d’aquesta reunió, però, no consta enlloc. Segons cita l’auto, el govern del Kremlin hauria format part d’aquesta campanya de “desinformació i desprestigi” amb la participació de Margarita Simonyan, editora en cap del Russia Today i l’Sputnik, dos mitjans afins al règim rus. Simonyan també és l’editora de Julian Assange, i, també, d’Edward Snowden.
Per l’altra costat, l’auto també apunta que Victor Terradellas hauria estat treballant durant cinc mesos intentant desenvolupar una plataforma de criptomonedes que donés suport a una eventual república catalana. Segons es deriven de les converses enregistrades – sempre segons l’auto –, Víctor Terradellas li hauria traslladat a Serguéi Markov (assessor polític del Kremlin) que si Catalunya reconeixia Crimea obtindria, a canvi, el reconeixement de Rússia a la república catalana i que enviarien, a més, un total de 10.000 soldats a protegir-la. És a partir d’aquesta informació que el jutge d’instrucció va escriure el següent paràgraf:
“Es decir, en otoño de 2017 Rusia habría ofrecido apoyo a Carles PUIGDEMONT si hubiese declarado la independencia hasta el punto de haber trasladado a Catalunya a 10.000 soldados. De haber aceptado, probablemente los acontecimientos habrían sido trágicos y habrían desencadenado un conflicto armado en el Estado con un incierto número de víctimas mortales”.
El jutge infereix, a partir d’uns fets no provats (el suposat oferiment de 10.000 soldats russos a Catalunya), que això “probablement” hagués desencadenat en una tragèdia amb un nombre incert de víctimes mortals. Una versió refinada del “cuento de la lechera” que convida a dubtar de la intencionalitat de l’auto. No només això, sinó que s’afanya a assenyalar la importància de Soler com a persona clau en la propaganda independentista pel seu rol com creador de continguts favorables audiovisuals a l’independentisme des de TV3. Tot i això, l’auto deixa clar que, en tot cas, les quanties concedides serien exclusivament en modalitat de contracte menor, pel que en si mateix no constituirien una irregularitat. Sí que ho seria –, d’acreditar-se –, el fet que a través d’aquests contractes les empreses d’Oriol Soler estarien eludint la competència pública.
Tsunami Democràtic
L’autoria intel·lectual i operativa de Tsunami Democràtic és, fins ara, un dels secrets més ben guardats de la història política catalana recents. No es pot afirmar amb certesa qui hi ha realment darrere de Tsunami Democràtic, però les investigacions apunten al fet que ‘l’estat major’ i, especialment, Vendrell i Madí, en serien dues de les peces claus.
Per exemple, de Madí s’assenyala, fruit d’una conversa intervinguda, que tenia un coneixement molt específic de Tsunami Democràtic, explicant-li al seu interlocutor (no cita’t) que hi hauria tres plataformes. Picnic, que seria clandestina i serviria per a motius operatius, és a dir, per a comunicar directives d’actuació; Tsunami, del que el mateix Madí diria que és “la cosa grande” i, per últim, Anonymous, que estaria a càrrec de la vigilància.
Les proves que incriminarien a Vendrell com un dels cervells de Tsunami es derivarien de les converses telefòniques enregistrades, on l’ex-Conseller hauria afirmat que “ya enviaré a gente para proteger Plaza Urquinaona”; “hemos montado un escenario en la autopista” o “que no se debían focalizar exclusivamente en Barcelona”. D’aquestes i d’altres afirmacions el jutge considera que el seu rol dins de Tsunami és el d’algú amb capacitat de donar instruccions de què s’ha de realitzar.
La xarxa de corrupció de Madí i Vendrell: la ‘veritable’ investigació judicial
Com hem mencionat, la trama russa ha centrat gran part de l’atenció mediàtica sobre els casos investigats, però el gruix principal dels suposats delictes comesos per alguns membres de l’Estat major no hi tenen res a veure. Aquesta part, però, ha tingut menys cobertura en els mitjans de comunicació. És més enrevessada. En el funcionament de les suposades trames de corrupció que el jutge Aguirre investiga, s’hi veu reflectit un modus operandi que, per l’experiència en les diferents trames de corrupció en la història recent de la política catalana i espanyola, ens és familiar. Involucra a persones amb molta influència en el món polític que exerceixen pressió i amenaces per aconseguir l’adjudicació de contractes públics. Involucra, també, a algun regidor d’urbanisme d’un petit municipi – peça paradigmàtica de la corrupció espanyola. Política, portes giratòries i poderosos.
Els casos de Xavier Vendrell (ERC): l’exconseller omnipotent
Sempre segons els atestats, Xavier Vendrell (ERC) estaria involucrat en diverses operacions de blanqueig, malversació i lucre personal. Són tres els casos investigats.
El primer d’ells assenyalaria que Vendrell hauria pretès modificar puntualment el Pla d’Ordenament Urbà Municipal del municipi Cabrera de Mar perquè procedís a fer una requalificació urbanística de la finca anomenada “Villa Bugatti”, fet que li permetria redoblar el valor de les seves propietats de cinc a deu milions d’euros. A més, en aquells terrenys, hauria intentat desenvolupar un projecte educatiu utilitzant la Fundació El Brot – del qual Vendrell n’és president – però sense modificar-ne el Pla Urbanístic. Aquest fet podria constituir una flagrant irregularitat, ja que un procés com aquest s’hauria de fer mitjançant la redacció i aprovació d’un Pla Parcial presentat al Ple de l’Ajuntament.
És aquí on entraria en joc la figura d’Enric Mir, regidor d’urbanisme del municipi. La connivència de Mir amb Vendrell arriba al punt que, segons l’auto, s’hauria compromès a agilitzar un Ple per tal d’aprovar-se de manera exprés temes que li facilitarien l’operació, alhora que hauria amagat dades i informacions a altres propietaris al·legant que (textual de l’auto judicial) “si presentan alegaciones se declaran fuera de plazo y a tomar por culo”.
Maite Aymerich, Directora General de currículum i personalització, s’hauria oposat al projecte, que no veia amb bons ulls. Però la capacitat d’influència de Vendrell seria tal que, per a obtenir el vistiplau del Departament d’Ensenyament per a implementar el projecte educatiu de la Fundació El Brot, s’hauria posat directament amb contacte amb la cap de cabinet del Conseller d’Educació, Josep Bargalló, per a demanar-li ajuda i comentar-li que s’hauria d’exercir pressió sobre Aymerich, a la qual cosa la cap de gabinet s’hauria compromès a ajudar-lo.
Els àudios enregistrats comptarien també amb una conversa entre Vendrell i Jordi Sanglas, assessor de Vendrell. Aquest li hauria mostrat la seva preocupació pel fet que la Fundació El Brot estaria rebent de manera recurrent subvencions del Departament que, fet que, en les seves paraules (textual de l’auto judicial) “no se puede justificar ni harto de vino”. Vendrell, en la mateixa conversa, li hauria comunicat al seu assessor que les negociacions amb el Conseller d’Educació Josep Bargalló anirien la bona direcció, i que la resta dels recursos necessaris per a guanyar el concurs ja els aconseguirien per una altra banda. Amb relació al fet d’haver de passar per un concert ordinari (mecanisme de concurs públic de subvencions), Vendrell no s’hauria mostrat preocupat perquè aquest l’aconseguiria “esté quien esté”. Aquestes converses porten al jutge d’instrucció Aguirre a deduir que s’estarien obtenint fons públics de manera “absolutamente irregular”.
No reproduirem per complet el contingut de l’auto, però l’exposició d’indicis de delicte, només en aquest cas concret de la Villa Bugatti i la Fundació el Brot, es nodreix d’altres proves. Entre d’elles, els diferents moviments de Vendrell per col·locar càrrecs públics estratègics dins del municipi de Cabrera de Mar, o converses amb Jordi Solé, arquitecte de Vendrell, on afirma que des del Departament els ajudarien a “acabar esto de una puta vez, que si hace falta vendrán todos aquí” – en referència a la participació dels alts càrrecs de la Generalitat (President Torra inclòs) que vindrien a la inauguració.
Un dels altres suposats negocis turbulents de Vendrell que el jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona estaria investigant hauria de veure el grup empresarial de laboratoris de biomecànica BIOMEK, del qual Vendrell n’és el Conseller Delegat. L’activitat d’aquest grup hauria estat qüestionada per INVALCOR – una altra empresa del sector – que hauria interposat una demanda contra l’empresa de Vendrell en considerar que l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM) tindria un tracte de favor amb BIOMEK a l’hora d’adjudicar-li contractes públics.
Segons recull l’auto i fruit de les converses enregistrades, Vendrell li hauria comentat a un tal Domingo, en referència al plet interposat, que (textual de l’auto judicial) “si quieren pleitear que pleiteen, que hagan lo que les de la puta gana y como me hinchen mucho los huevos, les enviaré a un colombiano y les daré dos hostias a cada uno porque no hay derecho…”
Les gravacions d’àudio refermarien, segons el jutge, la validesa dels indicis de criminalitat. Sempre segons aquestes les converses intervingudes, Vendrell hauria reconegut que l’empresa no disposaria del material tècnic exigit i que, amb relació a la primera licitació amb l’ICAM a Lleida, la seva empresa només era una direcció i que el material el compraria una vegada obtingut el contracte.
La capacitat operativa de Vendrell en els seus diferents negocis seria resultat de la gran influència que mantindria amb les elits polítiques i econòmiques del país. Així, l’auto assenyala que Vendrell li hauria comentat al seu soci Patricio Chadwick que havia tingut una conversa amb Marta Rovira on li hauria afirmat que (textual de l’auto judicial) “con todo lo que yo he hecho por este país sin pedir nada a cambio y me están tocando los cojones por todo el tema del concierto, me están haciendo perder tiempo, ¡hostia! Agilizar esto un poco… llama a la Consejera de Salud por todo el tema de los laboratorios, llama al BARGALLÓ y llama al CHAKIR por todo el tema de… de Villa Bugatti, que me desencallen lo de las subvenciones de la escuela y tal…”
Un conjunt de proves que, a hores d’ara, no són més que indicis en mans d’un jutge. Ara bé, el que mostren el conjunt de gravacions enregistrades és l’enorme poder d’influència de Xavier Vendrell, que, recordem, ja no és cap càrrec electe.
Fruit d’aquestes informacions, ERC va decidir ahir obrir-li un expedient disciplinari al regidor Enric Mir, alhora que el va suspendre cautelarment de militància i li va demanar que renunciés a la seva acta.
David Madí, l’ombra eterna del món postconvergent
Igual que passa amb Vendrell, el cos principal de la causa de David Madí no se centra en les vinculacions i moviments al voltant de la causa independentista – sigui la russa o amb relació a Tsunami democràtic –, sinó de presumptes casos de corrupció i tràfic d’influència per tal d’obtenir-ne un lucre individual. En aquest sentit, es destaquen dues suposades trames. La primera hauria de veure amb l’interès de Madí i el seu soci Rafael Garcia Tapia per endinsar-se en el mercat de les VTCs (Vehicles de Transport amb Conductors). La segona, implicaria a Madí – President d’Aigües de Catalunya–, en un intent de prendre el control d’Agbar, l’empresa metropolitana que gestiona el cicle integral de l’aigua, fent ús de la seva extensa xarxa de contactes.
A més, i arran de les investigacions realitzades, s’hauria permès conèixer que Madí estaria sent també investigat per l’Agència Tributària per, entre altres coses, emetre factures falses, fets pels quals ja ha estat citat com a acusat pel Jutjat Penal número 23 de Barcelona.
Segons apunta l’auto, i amb relació al presumpte cas de tràfic d’influències al voltant del mercat de les VTCs, Madí hauria mantingut converses amb el Conseller de Territori i d’altres alts càrrecs de la conselleria. El jutge Aguirre apunta que, encara que el presumpte negoci fraudulent no fructifiqués, d’aquestes reunions amb el Conseller de Territori i, també, amb el representant d’UBER Juan Galiardo Sosa, es despendria “un importante tráfico de influencias”.
El segon cas destacat pel jutge Aguirre apuntaria al fet que Madí hauria fet ús dels seus contactes per a cometre l’adquisició d’AGBAR: en una conversa telefònica amb Eugenio Calabuig – President de Global Omnium – l’empresari li hauria anunciat, en relació amb la pretesa operació, que “jugarían con las cartas marcadas”.
Madí hauria obtingut informació indirecta d’Isidre Fainé sobre com procedir estratègicament perquè l’operació arribés a bon port, qualificada pel membre de l’estat major com a “molt valuosa”. A més, el jutge Aguirre considera que David Madí hauria contractat a l’exdirigent d’ERC Joan Puigcercós per tenir accés a l’obtenció dels contractes en els consistoris governats pels republicans.
També s’apunta que Madí hauria intentat influir en Lluís Ridao, Director de l’Agència Catalana de l’Aigua, perquè fes un concurs públic sobre la detecció de COVID en l’aigua, idea que hauria arribat a proposar-li a l’actual Ministre de Sanitat, Salvador Illa, a través de José Luís Ábalos, Ministre de Transport. Respecte al conjunt d’aquestes operacions, l’auto deixa constància d’una conversa enregistrada de Madí amb la seva esposa, Sandra Buenvaron. Aquesta li hauria advertit que anés en compte amb qui es reunia perquè podia perdre Aigues de Barcelona, ja que, segons deia Buenvaron, “las cloacas lo sabrán perfectamente”. Aquest fet hauria propiciat que Madí es posés en marxa i es reunís per separat amb Carles Vilarrubí, Andreu Viloca, Xavier Vendrell, Miquel Buch i Braulí Duart.
L’aliança entre elits d’ERC i del món convergent: Madí i Vendrell
Segurament el més significatiu d’aquesta suposada trama, independentment de si són susceptibles d’haver comès cap delicte, és l’existència d’una aliança políticoempresarial de càrrecs no electes entre les elits convergents i d’esquerra republicana. Per exemple, hauria estat Xavier Vendrell (ERC), qui li hauria suggerit a David Madí (CiU) que es posés amb contacte amb Xavier Vinyals (persona afí de Puigdemont en temes internacionals) per l’elaboració de l’estructura de criptomonedes.
O un altre exemple, aquest més recent: tal com apunta la instrucció, Vendrell, que va participar en la gestió dels centres per a ingressar persones afectades de la COVID procedents de les residències obtenint-ne un benefici de 5.000 euros, s’hauria associat a Madí i dues persones més (Sergio Brenner i David Anidjar) per tal d’obtenir tests ràpids per a l’administració pública.
L’anomenat “estat major” seria així doncs una estructura suprademocràtica que tindria una incidència radical en la política catalana; en no estar subjectes a la necessitat de competir electoralment, els membres de l’estat major, tot i pertànyer a partits diferents, actuarien com una espècie de protectors del projecte polític independentista.
No és cap descobriment, en tot cas, l’existència de les elits econòmiques i empresarials en els països que, sovint, tenen capacitat major que els mateixos càrrecs electes. Però el que fa l’auto del jutge Aguirre, de verificar-se, és aportar llum sobre quins són els “nostres” actors.
La força d’aquests cercles de poder, semblen funcionar “plàcidament”, precisament perquè no ocupen la primera línia en els mitjans de comunicació. El conjunt de negocis en els quals estan involucrats reclamen d’un silenci operatiu que els faciliti. Alhora, i a causa de l’enorme poder que aquests actors acumulen, esdevenen peces essencials pels polítics de torn, que semblen no tenir cap altra alternativa que acceptar la situació i seguir amb “l’ordre” establert.
Catalunya Plural, 2024 
