Trump podria fer un remake si tenim en compte la seva carrera empresarial i política, plena de paranys, estafes i deutes pendents. Però no cal menysvalorar-ho perquè si bé no és un gran estrateg, com a tàctic de curt termini no el guanya ningú. Fa 4 anys va aconseguir, amb els seus recursos de màrqueting i enmig de grans turbulències del seu partit, fer-se amb el comandament de la situació.
Va captar de seguida la desafecció de bona part de la població amb l’establishment: una recent i àmplia enquesta de la Universitat de Cambridge va mostrar que el 50% dels nord-americans estan insatisfets amb el seu sistema polític, i una cinquena part va dir als enquestadors que estarien feliços de viure sota un règim militar. Amb la intuïció d’un estafador experimentat, Trump no sols va aprofitar aquest dèficit democràtic per a guanyar la Casa Blanca, sinó que el va ampliar mentre va estar en el càrrec.
Sap bé que avui l’atribució d’autoritat que fem cap als polítics és més aviat escassa. La no creença en el seu saber fer i en els seus supòsits ideals és gran. Fins al punt que una bona part de la societat els considera més aviat cínics, és a dir moguts exclusivament per la seva satisfacció. Una clau important de l’èxit polític de Trump és fer creïble -entre una població ja molt desafecta amb el sistema polític- que si tot és una estafa, a qui li importa si el president és un mentider en sèrie? Si tots els polítics estatunidencs són corruptes, què passa si el president també ho és? Si tothom sempre ha trencat les regles, per què no pot fer-ho ell també? I, de passa, dóna permís als seus per a que exerceixin el seu propi cinisme.
Trump és un mestre en crear desconfiança i usar-la en el seu benefici. La periodista Lesley Stahl va explicar com en una ocasió en què el va entrevistar (2018) li va confessar que colpeja a la premsa ‘per a degradar-la i desacreditar-la, així després ningú creurà les històries negatives sobre mi”. Tenia experiència ja que va ajudar a convèncer a milions d’estatunidencs que Obama era il·legítim, i per això el seu mantra actual -ovacionat en la xarxa pels grups de Facebook “Biden Is Fake” – buscarà convèncer als estatunidencs que Biden és il·legítim.
Com tot estafador sap guardar les aparences i dissimular el conill sota la cistella. No és només un nen enrabietat que s’aixeca aviat per insultar per Twitter, la seva joguina preferida on verifica com degradar l’autoritat en popularitat. Ell sabia la dificultat que hi hauria en alguns estats disputats, com Pennsylvania, Wisconsin i Michigan, i per això va anunciar el frau dels demòcrates dient als seus seguidors que votar per correu era sospitós, sabent que els seus oponents ho farien així per precaució davant el contagi. Casualment, en cap d’aquests estats van acabar de comptar els seus vots el dimarts a la nit perquè els legisladors republicans van impedir que les seves juntes electorals comptessin els vots per correu abans del dia de les eleccions. Per als seus fins no escatima cap mitjà: insults, amenaces, mentides i suport a grups radicals i conspiranoicos com QAnon (que ja té representants en el Capitoli).
El seu pròxim joc de mans ja està en marxa, tota la seva família ha iniciat una campanya per a denunciar les accions legals legítimes contra ells, qualificant-les com a persecució política: “Estan tractant d’atrapar-me perquè m’oposo al president fals”.
Paradoxalment, la pèrdua de Trump augmentarà, sens dubte, la lleialtat dels seus fanàtics més fervents, els qui seguiran enutjats perquè se’ls ha privat injustament del seu paper legítim. No cal descartar que el negoci li surti rodó a l’expresident: el seu marxandatge de banderes, corbates, barrets MAGA, i fins i tot títols de la seva extinta Universitat Trump anirà vent en popa.
Aviat enlairarà la Trump TV, per a competir amb els seus nous enemics de la Fox. I no s’estranyin si ven entrades per a mítings i altres esdeveniments públics on el gran estafador els espera amb tot tipus de números.
D’altra banda, el seu híper-ego danyat seguirà en forma perquè el mite de la il·legitimitat de Biden funcionarà com una nova forma de bàlsam d’aquest contratemps. Un expert negacionista com ell no tindrà dificultats per a protegir-se de la realitat de la derrota pretenent que aquesta no va succeir. ATrumpa’m si pots!
Catalunya Plural, 2024 
