Nancy Pelosi, la presidenta del Congrés dels Estats Units, considera que «aquesta ha estat una lluita de vida o mort pel destí de la nostra democràcia. No hem guanyat totes les batalles, però hem guanyat la guerra». Dos mesos abans de les eleccions, el filòsof Noam Chomsky afirmava: «estem davant l’elecció més crucial de la història de la humanitat, literalment». Dues afirmacions exagerades? Al meu entendre, no.
Donald Trump ha demostrat el seu menyspreu a les regles de la democràcia quan ha desacreditat durant les llargues jornades del recompte els resultats electorals, el vot. Fins al punt que tres grans cadenes de televisió van tallar el seu discurs sota l’acusació de mentir. I les xarxes socials van etiquetar els seus missatges amb un avís d’engany. Ha estat el zenit d’un mandat que ha posat a prova el sòlid entramat institucional de la democràcia nord-americana.
Quatre anys més de Trump, ratificat per una majoria de l’electorat, haguera representat un aval al biaix autoritari de les seves polítiques. Quan Pelosi parla de «vida o mort» no és exagerat. El negacionisme respecte a la pandèmia o el canvi climàtic té efectes directes sobre l’esperança de vida de la humanitat. Encoratjar actituds racistes i xenòfobes representa un atac directe als drets humans.
La derrota de Trump és, alhora, la derrota de la ultradreta al món, de Jail Bolsonaro, al Brasil, de Vox, dels populismes, de vegades molt propers, que aposten per polaritzar la societat. Jason Stanley, professor de filosofia de la Universitat de Yale, declarava abans de les eleccions a The Washington Post que «el Partit Republicà està traint la democràcia, només el preocupa consolidar el poder».
El poder a qualsevol preu. Fins i tot a costa de la democràcia. Un risc que va molt més enllà dels Estats Units. Per això era tan important la victòria de Joe Biden i de Kamala Harris, president i vicepresidenta electe, a l’hora de recuperar els valors democràtics. Avui els populistes, els autoritaris, els supremacistes… són més dèbils. I això és una gran notícia per a la humanitat.
Poc més de la meitat dels electors nord-americans han salvat al món de l’expansió del discurs de l’odi, de la llavor de la confrontació. I l’altra meitat, la què, malgrat tot, ha tornat a votar Trump? Aquest és el gran repte de la nova administració demòcrata, i de tota la societat civil, començant per la premsa, que ha resistit durant quatre anys.
En 2016, quan Trump va guanyar contra tot pronòstic, el periodisme nord-americà es preguntava què ha passat? Per què no vam aconseguir ‘obrir els ulls’ a un nombre suficient de ciutadans per a frenar Trump? Una de les respostes més lúcides la va donar Jay Rosen, professor a la Universitat de Nova York: «Neix un estil polític autoritari contra les normes de la democràcia, que són les que donen el govern representatiu i a la premsa el seu lloc a la vida pública. Si aquest principi bàsic es pot trencar tan fàcilment, vol dir que la premsa pot ser marginada sense grans conseqüències”.
«La perspectiva – escrivia Rosen – és que cada vegada més s’imposarà un combat entre el periodisme que s’enfronten a les afirmacions falses o ignorants i al concepte antagònic de ‘nosaltres construïm la nostra pròpia realitat’. És a dir, un rebuig de les evidències empíriques i de les veritats factuals. Entrem -avisava fa quatre anys- en una etapa avançada d’una veritable guerra cultural». La democràcia, amb paraules de la demòcrata Nancy Pelosi, ha guanyat aquesta guerra. I ho ha aconseguit amb la democràcia, aquesta és la seva grandesa.
John Lewis, líder dels drets civils i congressista, va escriure una carta poc abans de morir (el 17 de juliol). Dirigida als electors que quatre mesos després havien d’elegir president, afirmava: «Encara que potser ja no estigui amb vosaltres, us animo a respondre a la crida més elevada del vostre cor i a defensar el que realment penseu. En la meva vida he fet tot el possible per demostrar que el camí de la pau, el camí de l’amor i la no-violència és el camí més excel·lent. Ara és el vostre torn de fer repicar la llibertat».
«La democràcia -escrivia Lewis- no és un estat. És un acte, i cada generació ha de fer la seva part per ajudar a construir el que anomenem la comunitat estimada, la nació, i una societat mundial en pau amb ella mateixa. Amb una visió extraordinària les persones comunes poden rescatar l’ànima dels Estats Units, al ficar-se en el que jo anomeno bons problemes, problemes necessaris. Votar i participar en el procés democràtic és clau. El vot és l’agent de canvi no violent més poderós que té en una societat democràtica. Heu de fer-lo servir perquè no està garantit. Podem perdre-ho».
El vot, en paraules de Noam Chomsky, ha salvat “l’elecció més crucial de la història de la humanitat, literalment”.
Aquest article ha estat publicat originalment a Diari de Tarragona
Catalunya Plural, 2024 
