I’ve lost my baby! I’ve lost my baby. Why? I lost my baby! Why me? Where’s my baby? Where’s my baby”, cridava una mare en ser rescatada del mar i pujar a un dels bots de l’ONG Open Arms el dimecres 11 de novembre. “He perdut el meu bebè! On està el meu bebè”, repetia la mare del Joseph, un nen de sis mesos que havia caigut a l’aigua en partir-se en dos una pastera amb 118 persones.

Els socorristes van treure de l’aigua el petit, que patia una aturada cardiorespiratòria, i l’equip mèdic va aconseguir reanimar-lo. A causa del seu greu estat de salut, l’ONG va demanar una evacuació aèria d’emergència, però mentre l’helicòpter estava de camí, el Joseph va deixar de respirar.

Si l’embarcació hagués aguantat cinc o deu segons més, el Joseph no hauria caigut a l’aigua i estaria viu. Ell i les cinc persones més que també van morir, totes elles adultes, explica el cap de Missió a bord de l’Open Arms, David Lladó. La mare del Joseph, que s’havia tranquil·litzat una mica quan es va aconseguir reanimar el petit, va marxar en helicòpter amb el cadàver “totalment destrossada”. Abans de l’evacuació, va explicar als membres de l’ONG que havia fugit del seu país, Guinea Conakry, únicament perquè volia un futur millor per al seu fill i que ara res no tenia sentit.

L’endemà de la tragèdia, l’ONG va publicar a les xarxes el tràgic rescat de la mare del Joseph que alertava desesperada que havia perdut el seu nadó. L’objectiu de les imatges per part de l’entitat és posar cara i nom al drama de les persones que fugen a Europa a través de la Mediterrània, i provocar un canvi en les polítiques migratòries de la Unió Europea, tal com deia el fundador d’Open Arms, Oscar Camps, després del rescat: “Som un grup de voluntaris amb un vell vaixell i encara que l’entrega és gran, sols al mar no podem contenir la tragèdia de la Mediterrània”.

En Bangaly perd la seva mare

Al mateix naufragi, un nen de sis anys, Bangaly, perdia la seva mare. Un cop ates a l’Open Arms, resumia així la seva història: “Estàvem en el vaixell. Després, l’aigua va entrar en el vaixell, el nostre vaixell es va trencar i vaig empassar molta aigua. Després, vaig agafar la corda del vaixell petit i la gent va agafar-me per pujar al vaixell. Aquest matí li he preguntat al meu pare: ‘On està la mama?’ i m’ha dit ‘No ho sé’”.

En Bangaly i el seu pare també han estat evacuats, però l’Open Arms continua amb més de 250 persones a bord a l’espera d’obtenir permís per dur-les a un port italià. Aquest era el segon rescat en 20 hores, ja que el dia abans havien trobat una altra pastera, de la qual van salvar 88. I unes hores després van assistir una tercera embarcació amb 64 persones.

Cap a port segur

L’Open Arms està preparat per portar fins a 300 persones, però com a vaixell de rescat no està pensat per acollir-los durant dies o setmanes, sinó per portar-los a un port segur al més aviat possible. Quan hi ha ferits greus els evacuen d’urgència a un centre mèdic, ja que la doctora i l’infermer que hi ha a bord no donen l’abast. Així, han hagut d’emportar-se dues dones embarassades i dues persones més amb cremades greus perquè al bot on hi havia la mare del Joseph i el Bangali havia vessat combustible.

Aquests supervivents fugen d’un món de violacions, extorsions, tortures i tràfic de persones. Mentre l’Open Arms rescatava 265 vides en aigües internacionals, dimarts, dimecres i dijous es produïen tres naufragis davant la costa de Líbia d’embarcacions que intentaven arribar a Europa, amb un balanç de gairebé cent morts i 58 retornats.

Segons dades de l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM), associada a Nacions Unides, des de principis d’octubre, prop de 1.900 persones han estat interceptades en alta mar per patrulleres líbies i han estat tornades al país, mentre que unes 800 han aconseguit arribar a Itàlia.

 

 

Share.
Leave A Reply