Dimarts al matí durant la Comissió de Drets Socials de l’Ajuntament dos dels serveis inclosos als Serveis Socials Bàsics de l’Ajuntament de Barcelona es van concentrar a les portes de l’edifici Novíssim a la plaça Sant Miquel.
Un d’ells, el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), un servei d’atenció a dones que han viscut violència masclista municipalitzat des de finals de 2016. El SARA es van concentrar per exigir tancar unes negociacions que fa dos anys que duren sobre el conveni laboral al que estan adscrites. Una càrrega de treball desmesurada que ve d’abans de la pandèmia tot i que aquesta ha ajudat a evidenciar problemàtiques que feia anys que existien. Les seves treballadores, organitzades dins de l’Assemblea de Treballadores del SARA, denuncien casos de dones ateses per violència masclista que no aconsegueixen quadrar una cita fins al cap d’un mes i mig.
L’altre, el Servei A Partir del Carrer (APC), una plataforma d’Educadores de Carrer que es troben en lluita per la Municipalització del Servei. El Servei APC forma part de l’acció socioeducativa dels Serveis Socials Bàsics territorials de l’Ajuntament de Barcelona i actualment està gestionat per l’empresa Progess. La seva tasca es basa en l’atenció de les necessitats socioeducatives d’adolescents i joves, entre 12 i 25 anys, en situació de conflicte o risc social. La lluita per la internalització d’APC per part de les seves treballadores va començar l’any 2016. El 16 de maig de 2019, l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a la seva internalització. Aquesta s’havia de fer efectiva l’1 de gener de 2020. Però no. I ara, els treballadors, des de la Plataforma Municipalitzem APC, demanen que l’Ajuntament compleixi els acords.
Creix un 20% la demanda de serveis socials amb la pandèmia
La situació a Barcelona pel que fa a serveis socials sempre ha estat complexa pel volum i les diferents situacions per barris que viu la ciutat. Les conseqüències socials i econòmiques que han derivat de les mesures preses per fer front a la crisi sanitària del coronavirus només han fet que empitjorar la realitat d’aquests serveis.
Durant el confinament els centres de serveis socials es van mantenir oberts i va créixer l’assistència telemàtica fins a 27.000 persones ateses durant aquell període. De fet, en total, els Serveis Socials de Barcelona van atendre un total de 44.463 persones durant els primers quatre mesos des de l’esclat de la pandèmia de Covid-19, és a dir entre el 16 de març i el 16 de juliol. Es tracta d’un increment important en el nombre de persones ateses i, només en quatre mesos, la meitat del global de persones que es van atendre l’any passat, unes 90.000. A més, es calcula que al voltant d’un 20% d’aquestes persones no havien anat mai als serveis socials, o bé feia més d’un any que no hi acudien.
Pel que fa als ajuts econòmics, els centres de serveis socials van gestionar 5.554 ajuts per cobrir necessitats bàsiques per un valor d’1,8 milions d’euros, i s’han augmentat així un 158% els ajuts respecte a abans de l’estat d’alarma per la Covid-19.
Sempre que es parla d’atenció social es parla de persones. Persones ateses però també persones treballadores. La majoria d’aquests serveis, ara de nou vists com a urgents i essencials, no formen part de l’Ajuntament de Barcelona sinó que són serveis externalitzats sota el comandament de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS). Alguns d’ells, que han assumit moltíssima feina, serien el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), adreçat a persones amb dependència, sobretot gent gran que viu sola i que necessita ajuda per poder dur a terme les tasques quotidianes; o el Servei de Teleassistència Municipal. Un servei que segons l’Ajuntament va estar fent 3.000 trucades diàries per informar i resoldre dubtes sobre la Covid-19 a totes les persones usuàries, especialment persones grans i dependents.
El cas del SARA: municipalitzats fa quatre anys, però sense acord en el conveni laboral
El 9 de setembre de 2016 Barcelona anunciava que assumia la gestió directa de dos serveis d’atenció a dones i internalitzava a les seves 55 treballadores. Així, a partir de l’octubre, els Punts d’Informació d’Atenció per a les Dones (PIAD) i el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) serien gestionats directament pel consistori després d’haver estat declarats serveis essencials. La declaració de servei essencial era el pas previ per a convertir-los en serveis de gestió directa municipal, ja que fins aquell moment estaven externalitzats a empreses.
La regidora de Feminismes i LGTBI, Laura Pérez, explicava aleshores que aquesta decisió es prenia perquè l’atenció a les dones, i sobretot, l’atenció especialitzada per a casos de violència masclista “ha de ser considerada servei de caràcter essencial, atès que no es pot deixar de prestar aquest servei sense posar en risc el dret de les dones a una vida lliure de violència”. Pel que fa a les persones que s’hi dedicaven, Pérez apuntava que “aquest és un pas endavant molt important per revertir les dinàmiques externalitzadores, millorar les condicions laborals de les treballadores i seguir mantenint la qualitat del servei”.
El funcionament o les portes d’entrada al circuit de prevenció i atenció de la violència masclista a Barcelona s’efectua principalment a través de 3 serveis d’atenció social: els PIAD’s, el SARA i els Centres de Serveis Socials (CSS). Els PIAD’s, un servei social bàsic de titularitat municipal, ambulatori, d’àmbit de ciutat però territorialitzat, i, per tant, de proximitat, dóna resposta a les diferents demandes d’informació sobre recursos, espais de participació, o associacionisme que siguin d’interès per a les dones; o bé a demandes d’atenció vinculades a situacions de discriminació o violència masclista en l’àmbit laboral, social, de parella, en espais públics, o en altres àmbits.
Per altra banda, el SARA és un servei ambulatori d’àmbit de ciutat de titularitat municipal que presta atenció bàsica específica a persones víctimes de situacions de violència masclista (dones, infants i adolescents, altres persones majors d’edat i persones del seu entorn proper directament afectades per aquesta violència). El SARA proporciona atenció d’urgència (atenció immediata no concertada en el mateix dia) i atenció ordinària (concertada) i el servei social de referència a la ciutat de Barcelona en situacions d’alt risc per violència masclista.
Aquestes remunicipalitzacions eren un dels requisits que la CUP va marcar-li al consistori per abstenir-se als seus pressupostos i que, per tant, de facto s’aprovessin.
Ara, 4 anys després d’aquesta internalització, mentre companyes d’altres serveis dins de serveis socials s’enfronten a judicis per a reconèixer com essencial la seva tasca i passar a ser municipalitzades, el problema del SARA que va ser municipalitzat per un acord a l’Ajuntament és no tenir acord encara sobre com ha de ser el conveni laboral, ja que el servei té unes especificitats concretes. Això fa que la plantilla estigui treballant en unes condicions perjudicials per a l’atenció. Des d’aleshores, bàsicament les demandes històriques han estat l’equiparació al Conveni col·lectiu, una reducció de les càrregues de treball, un acord horari equitatiu i un reconeixement de l’especialització del servei. També un horari conciliador, major flexibilitat i millores en la gestió del servei.
Donat que les treballadores no estan aconseguint un acord, fa unes quantes setmanes que estan manifestant-se o bé a l’Ajuntament o bé a l’IMSS. La voluntat és aconseguir els recursos i les mesures necessàries per poder treballar. Temps per tractar cada cas en quantitat però també amb freqüència i així poder donar cobertura a la necessitat d’atenció de la violència masclista sense que la seva situació tingui un impacte negatiu en les dones i infants que atenen.
El cas de l’APC: un servei municipalitzat, però encara no
El 16 de maig de 2019, en l’última comissió de govern del darrer mandat, l’Ajuntament de Barcelona aprovava gestionar directament el servei d’acció socioeducativa A Partir del Carrer (APC) i també assumir entre el 8 i el 10% del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD). La del SAD era una municipalització a la qual s’havia compromès en el seu programa electoral i que no havia tirat endavant. Amb aquesta decisió, el consistori iniciava una prova pilot durant dos anys d’un dels serveis més voluminosos, ja que al SAD hi treballen 48.000 persones que atenen 24.000 usuaris.
En el cas de l’APC, l’objectiu del consistori era millorar la qualitat del servei i les condicions laborals dels empleats: 48 educadors que treballen a peu de carrer amb joves i adolescents i els ofereixen acollida, orientació, projectes i activitats. Treballant detectant bàsicament aquells joves en risc social i oferint-los acompanyament i orientació comunitària. Ho fan per tots els districtes de la ciutat sense gairebé horaris.
La seva municipalització era necessària tant per la tasca que realitzen com per ser un servei essencial que rep ordres directes del consistori i que a més és comptabilitzat com a un agent més dins del circuit social públic de Barcelona. Tot i aquesta realitat, els treballadors d’APC estan encara ara vinculats a l’empresa PROGESS S.L.. Després de més d’un any de campanya dins la Plataforma Municipalitzem APC per igualar condicions amb la resta de treballadors socials públics, des de la regidoria de Drets Socials es van comprometre a municipalitzar el servei.
Tot i aprovar-se en comissió, els treballadors de l’APC van demanar el compromís dels partits amb la municipalització, ja que com hi havia la possibilitat que canviés el govern, no acabaven de confiar en que l’acord es fes efectiu. Només Barcelona en Comú i la CUP van signar.
Això va ser maig de 2019. Any i mig després esperen que el compromís es compleixi. I és que la data que es va acordar va ser l’1 de gener de 2020. Després l’1 d’abril. Ara, segons la mateixa Laura Pérez que ha baixat de la Comissió de Drets Socials per parlar amb les treballadores concentrades serà l’1 de gener de 2021, data que l’APC esperà rebre per escrit en una reunió formal amb l’IMSS.
A banda, amb aquesta informació sobre noves internalitzacions, la Confederació d’entitats del Tercer Sector Social carregava a finals de maig del 2019 contra l’Ajuntament de Barcelona per municipalitzar serveis socials “de forma unilateral i sense diàleg amb el sector”, fent-ho “sense aprofundir en les conseqüències i l’impacte que tindrà en el tercer sector i en el conjunt de l’economia social de la ciutat”.
En aquest vídeo realitzat a finals de 2018, la Plataforma Municipalitzem APC explicava per què era necessària la seva integració com a servei essencial que són.
Catalunya Plural, 2024 
