“Ernest Lluch era un catalanista desacomplexat. No necessitava dir-s’ho cada matí quan es llevava”
Rosa Lluch: “M’escandalitza veure alguns liders que mostren certa complaença en la violencia”
Ernest Lluch va ser assassinat per ETA el 21 de novembre del 2000, fa vint anys. La banda terrorista volia frustrar així la sortida dialogada al conflicte basc que defensava el exministre socialista. La seva persistència en favor de la pau li va costar la vida. Ernest Lluch es convertia així en un símbol de la democràcia en enfront de la barbàrie.
Lluch, doctor en Ciències Econòmiques por la Universitat de Barcelona, va ser expedientat, detingut i processat por el franquisme i arribà a ser Catedràtic d’Economia a la Universitat de València (1974) i d’Història de Doctrines Económiques de la Universitat de Barcelona. Ahir va rebre un homenatge a València. El president de la Comunitat, Ximo Puig, recordava que “per sobre de tot, va ser un demòcrata, i mai va ser una persona de callar, encara que tampoc de cridar, sinó de parlar”. Puig ha al·ludit també a les paraules que Ernest Lluch els va dirigir als pro etarres un any abans de ser assassinat, en un míting del Partit Socialista a Sant Sebastià: “crideu, crideu, perquè mentre crideu no matareu”.
El nom d’Ernest Lluch també està lligat al progrés experimentat per la societat espanyola. Com a ministre de Sanitat del primer Govern del PSOE va ser el que va impulsar el sistema públic de salut. A partir de la llei de 1986, que porta el seu nom, a Espanya va existir el dret universal a l’assistència sanitària. En una entrevista a Catalunya Plural, el que va ser la seva mà dreta al ministeri, Juli de Nadal, recorda que Ernest Lluch va tenir el coratge de convertir en llei les reivindicacions de l’oposició del franquisme des de la dècada dels seixanta, sobretot de la mà dels partits clandestins d’esquerra, com el PCE o el PSUC a Catalunya. El mirall d’aquests partits va ser el model anglès: el National Health Service”
La llei va tenir una ferotge oposició per part dels grups de pressió que defensaven la sanitat privada, però, recorda Juli de Nadal, “L’Ernest va ser un gran polític, se’n va sortir i la llei va aprovar-se amb majoria i des de llavors pràcticament no s’ha modificat”.
Per recordar la figura d’Ernest Lluch reproduïm dues entrevistes publicades al llarg d’aquest any a Catalunya Plural. Una és amb la seva filla Rosa. I l’altre amb el seu biògraf, Joan Esculies. Són un bon retrat d’Ernest Lluch, un dels polítics que més va contribuir a la transformació política i social d’Espanya.
Catalunya Plural, 2024 
