El mes de setembre va portar una desagradable sorpresa a molts ciutadans de Barcelona i de la seva àrea metropolitana: una pujada sorprenent en el rebut de l’aigua que va suposar, en algunes llars de tres o quatre persones, pagaments superiors als 250 euros. En un context de crisi social i econòmica derivada de la pandèmia per la Covid-19, l’increment en la facturació va indignar molts dels afectats.
El problema té el seu origen al confinament estricte decretat pel govern espanyol a meitat de març i que es va allargar durant gairebé dos mesos. Amb la voluntat de garantir la seguretat de clients i personal, “Aigües de Barcelona va suspendre la prestació del servei de lectura física de comptadors, entesa com a accessòria de la prestació obligatòria, bàsica i essencial que és el subministrament d’aigua potable”, expliquen fonts de la companyia concessionària.
L’aturada de la lectura real va afectar el 58% de les llars metropolitanes, que no disposen d’un comptador automàtic i requereixen lectura física. En aquestes cases la gent seguia consumint aigua i les factures seguien arribant. “Es va procedir a la facturació atenent a un consum estimat calculat segons els consums del mateix període de l’any anterior”, expliquen fonts d’Agbar, que recorden que així es contempla a l’article 60 del Reglament del servei metropolità del cicle integral de l’aigua.
Agbar defensa que tant la mesura de suspendre les lectures presencials com la de facturar a partir d’estimacions compleixen la regulació pròpia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Amb tot, matisen que “la normativa no estava adaptada per a afrontar una pandèmia com la que estem vivint i, per això, va ser corregida per l’AMB com a administració titular”.
L’empresa concessionària admet que el salt de tram en sentit ascendent es va donar en el 20% dels seus clients. Amb tot, asseguren que “en el que a consum d’aigua es refereix, només un 6% dels clients d’Aigües de Barcelona han tingut un impacte superior a 5€”. Les dades, però, també poden tenir una lectura diferent. Encara que hi hagi pocs casos amb un impacte important, fonts de l’Ajuntament de Barcelona expliquen que entre les primeres rectificacions la mitjana de devolucions que està fent Agbar és de 50€.
Badia assegura que “estem enfadats i gens satisfets amb com estan abordant aquest problema”
En efecte, Aigües de Barcelona, a instàncies de l’AMB perquè és qui “indica a la companyia com facturar i executa el que se li indica i així s’està procedint”, ha començat a rectificar la facturació. Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona, explica que ja s’ha regularitzat el cas de 60.000 llars afectades.
Amb tot, Badia es mostra molt disconforme i decebut amb la gestió que n’ha fet la concessionària. “Primer deien que només havia afectat l’1% d’usuaris, quan ha estat la meitat d’entre el 40% que no té comptador automàtic. Deien que el canvi de tram seria irrisori, però la mitjana de rectificacions és de 50€. Els vam dir que ho arreglessin en quinze dies i ens van dir que era impossible”, es queixa el regidor barceloní. Badia assegura que, en un principi, Agbar “proposava fer la rectificació només a qui ho demanés, i els vam dir que ni pensar-ho: havia de ser de facto i per a tothom”.
El regidor avança que, finalment, Agbar s’ha compromès “a partir de novembre a no emetre cap més factura que no estigui regularitzada”. La decisió no complau la font consistorial: “Fins al 14 de novembre n’han pogut arribar. És a dir, que hi haurà gent que fins a la factura del 14 de gener no tindrà arreglat un problema que potser es va ocasionar al juliol”.
Cúmul de coincidències: nova taxa municipal
Als problemes derivats de no poder fer la lectura física durant els mesos de confinament sever, cal afegir-hi, en el cas del municipi de Barcelona, un altre factor que ha encarit la factura. Des del segon semestre de l’any la població de la capital catalana paga un nou impost per a la gestió dels residus que, en el cas de les llars sense comptador automàtic, s’ha ajuntat amb una possible infraestimació i consegüent salt de tram.
“Es va aprovar una recaptació de 18 milions d’euros, tot i que acabarà sent menys perquè s’han aplicat bonificacions socials, sobretot en clau Covid. Com que tenim un milió de contractes, surten a uns 18 euros l’any per llar, o uns sis euros entre els tres rebuts”, explica Badia.
Agbar ha orientat el seu discurs a considerar que aquesta nova taxa era la causa principal de l’increment del volum de les factures de les cases barcelonines. “S’ha inclòs en les factures de l’aigua en el municipi de Barcelona una nova taxa que no té res a veure amb el consum d’aigua, i que suposa un augment del 19% en una factura tipus”, defensen fonts d’Aigües de Barcelona. “Entre els mesos de març i maig va haver-hi un increment del 9,6% en el consum domèstic respecte al mateix període del 2019. A més, al juny va acabar la bonificació que l’Agència Catalana de l’Aigua aplicava al cànon de l’aigua”, afegeixen.
Entre les primeres rectificacions la mitjana de devolucions que està fent Agbar és de 50€
Si bé reconeix que a la població de la ciutat de Barcelona se li ha ajuntat la nova taxa amb la infraestimació d’Agbar, Badia refusa posar els dos conceptes en un mateix pla. D’una banda perquè “la taxa suposa una mitjana de 6€ per factura i la mitjana retornada per Agbar és de 50€”. A més, “una cosa és una votació democràtica d’un impost i l’altra és un error. Que un ajuntament aprovi un impost no és greu. És un procediment democràtic. Que un concessionari facturi de més 7 milions d’euros té una gravetat absoluta”, compara el regidor.
El cap de la regidoria d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona insisteix que “pots estar o no d’acord” amb la creació d’una taxa, però no és comparable a un “error garrafal en fer la comptabilitat” que va comportar que Aigües de Barcelona “cobrés de forma indeguda” fins a 7,4 milions d’euros, segons assegura Badia.
A més, defensa que la taxa només afecta la ciutadania de Barcelona i el salt de tram ha afectat “centenars de milers de persones” de la resta de l’àrea metropolitana: “Dir-li a una persona de Sant Climent de Llobregat que la pujada és per la nova taxa de residus de Barcelona no té ni cap ni peus”, protesta.
Quant a la taxa de residus que s’inclou amb la factura d’aigua, Badia apunta que és fruit d’un acord amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per fer front a la nova contracta del servei de neteja i residus de la capital catalana, que augmenta en 50 milions d’euros. “Un creixement d’aquestes característiques necessitava un instrument financer”, defensa. “Hi ha un consens a totes les institucions, sectors socials i empresarials que cal incentivar les bones pràctiques en gestió de residus i penalitzar quan no es fa de forma correcta”, afegeix per defensar el nou contracte més car.
Sobre el fet de lligar-ho amb el consum de l’aigua, el regidor explica que “els informes diuen que és un millor vector que l’IBI per fer l’aproximació. Hi ha una certa correlació entre el consum d’aigua i la generació de residus”. Amb tot, reconeix que la idea és acabar vinculant l’impost a la generació real de restes i que la seva inserció a la factura de l’aigua és provisional fins que no s’hagi implementat la recollida porta a porta i els contenidors intel·ligents. “Ens anem apropant al comportament individual i col·lectiu dels residus”, assegura Badia.
Amb tot, utilitzar la factura de l’aigua com a eina provisional fins que el sistema de residus individualitzat estigui implementat no convenç l’Asociación Ciudadana por el acceso Universal al Agua (ACUA). El “grup de ciutadans preocupat per la complexitat de la gestió de l’aigua a la societat” demana “un exercici de transparència perquè la ciutadania sàpiga què paga i per què paguem el que ens cobren”. En aquest sentit, opinen que “urgeix separar i diferenciar els serveis en factures diferents”.
Agbar i Ajuntament, tensió constant
El present és només un capítol de la mala relació entre Agbar, l’empresa concessionària per a la gestió del cicle de l’aigua a l’àrea metropolitana barcelonina i propietat de la multinacional Suez, i l’equip consistorial d’Ada Colau. Des de la seva arribada a la plaça de Sant Jaume el 2015, el govern municipal dirigit per Barcelona en Comú (BeC) ha apostat sense èxit per la municipalització del servei de l’aigua.
El conflicte, que ha tingut molt de recorregut als tribunals, va arribar a un punt clau el novembre de l’any passat, quan el Suprem va dictaminar a favor de l’empresa mixta d’Agbar, avalant el seu dret a explotar el servei. Un cop dur per a un govern municipal que havia fet de la municipalització de l’aigua un punt fort de campanya. Això no obstant, les tensions amb l’empresa continuen.
“Que un ajuntament aprovi un impost no és greu. Que un concessionari facturi de més 7 milions d’euros té una gravetat absoluta”
“Podríem haver anat a Consum i iniciar un procediment contenciós administratiu”, avisa Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de Barcelona. Amb tot, això no ha passat perquè l’empresa, tal com es defensa, “compleix el reglament” i ha acatat la demanda de retornar els 7,4 milions d’euros.
Tot i això, Badia assegura que “estem enfadats i gens satisfets amb com estan abordant aquest problema”. Consideren que la resposta ha estat lenta, dolenta i que, al mateix temps, Agbar ho ha comunicat de manera que “genera confusió de forma intencionada”. “Hi ha un problema greu de desinformació, de falsedats i de generar indefensió davant de l’usuari. És una actitud preocupant i de forma reiterada”, etziba el regidor.
Catalunya Plural, 2024 
