“En el territori hi ha dones que li posen l’ànima, que són berracas i que sens dubte marquen i marcaran la història”. Una història precedida per la violència sense treva. A les serralades que envolten el departament del Tolima, Colòmbia, va néixer el conflicte armat que ha assotat durant tantes dècades el país: allà va sorgir la “República de Marquetalia”, el fet històric que determinaria el naixement de les FARC com a grup armat actiu. Una trajectòria d’hostilitat que ha afectat directament a la població civil i que, avui dia, amb la poca implementació dels acords de pau signats a l’Havana el 2016, els seus habitants segueixen pagant.
“Necessitem dones berracas, que diguin: tirarem endavant, entre totes podem”, assenyala Ángela Patricia Arias. És una dona que, malgrat la seva joventut, va viure una època en què la guerra li va tocar de forma directa. Ha tornat al seu territori, del qual va haver de marxar-el desplaçament forçat és la victimització per excel·lència que ha deixat l’activitat bèl·lica-, i ara lidera un projecte de desenvolupament productiu per a les dones de la regió. “Sé que de certa manera he aconseguit sembrar una llavor. Si en algun moment la fundació es retirés, sé que quedaran dones empoderades que podran donar poder a altres”, diu amb orgull la líder. Si bé la reputació del Tolima és la d’haver estat el bressol de la guerra, les dones prenen víctimes-supervivents el timó per reescriure el present i el futur:
El projecte “Berracas” recull a través de càpsules audiovisuals, perfils de les dones i reportatges la història personal de deu lideresses socials del Tolima que treballen incansablement per la reconstrucció social en els seus territoris. Amb la voluntat de teixir un relat polifònic centrat en la narració de les dones víctimes del conflicte armat, el projecte posa èmfasi en la història de vida de les dones, les majors afectades per la guerra, i les quals tenen una memòria particular que mai ha figurat en els discursos històricament hegemònics i masclistes.
Evidenciar les visions que existeixen a la societat colombiana sobre la seva pròpia guerra és clau per contribuir al fet que la mateixa societat sigui capaç de reconèixer -a través de les dones com a símbol de fortalesa i unitat social- una multiplicitat de veus i mirades sobre el conflicte armat colombià. Es tracta d’exposar la memòria i les seves veus per posar en relleu que darrere de les xifres i la història oficial hi ha persones que han viscut marcades per la violència i que treballen per construir un futur millor. En concret, aquestes persones històricament silenciades: elles.
“Les dones hem estat vistes com un botí de guerra”, afirma Ángela Patricia. Les estructures patriarcals i la cultura masclista transcendeixen les dinàmiques bèl·liques i estableixen les seves lògiques i mecanismes transversals en els cossos de les dones, reduïdes a unitat territorial conquistable: paral·lelament al conflicte armat, hi ha una guerra particular contra les dones. A més de ser víctimes del conflicte, són víctimes de la violència masclista, el dany cap a elles s’esmenta com un “assumpte col·lateral”, concebent la idea d’utilitzar a les dones per infligir mal a l’enemic o generar pànic en la població. La seva narració, el seu dolor, es veuen abocats a una trinxera de silenci. Però aquests engranatges bèl·lics que les instrumentalitzen queden marcats en les seves vides per sempre.
“El tema del gènere ha estat una lluita constant. Nosaltres ens anem guanyant els espais, anem guanyant a través de fer. Les dones són molt capaces d’emprendre processos productius, socials, educatius. Així que seguirem amb això, apoderant més dones. Som les que tenim més capacitat de gestionar i contribuir al desenvolupament municipal, regional, encapçalant la construcció d’una pau estable i duradora”, conclou la líder.
Les seves històries i la lluita de les colombianes per la pau inicien avui un recorregut a Catalunya Plural, El Diario de la Educación i La Marea. En el primer capítol de les seves vides, Leonoricel Villamil, regidora i líder de Gaitania, explica les seves pèrdues i el seu dolor, però, sobretot, la seva fortalesa per reconstruir un projecte productiu amb gust de cafè tolimense.
Al mateix temps, presentem la primera part de la sèrie de reportatges que publicarem sobre el paper de les dones en la construcció de la pau a Colòmbia, que detalla la lluita històrica de les dones per a ser part dels acords de pau signats al país.
“Dones víctimes-supervivents del conflicte armat a Colòmbia: un model de perdó, empoderament i reconciliació nacional” és un projecte d’investigació periodística finançat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i en el qual han participat investigadores i periodistes de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat del Tolima (Colòmbia) i de la Corporació Unificada Nacional d’Educació Superior (Colòmbia). Avui inicia la seva difusió periodística a través de la cooperació amb la Fundació Periodisme Plural, col·laboradora del projecte des de la seva presentació per a finançament, el 2018.
Catalunya Plural, 2024 
