L’única manera de combatre el monstre és trencant el silenci

Els meus pares sempre diuen que quan vaig aterrar a Catalunya i vaig veure moltes cares blanques plorava. Després, al viure a Can Castells vaig estar envoltada de gent blanca, i m’hi vaig acostumar. Això provocava que quan venia gent de la comunitat del meu pare, se’m fes estrany i també plorés. He crescut amb dues cultures. Tot i això, la primera reacció que vaig tenir en arribar a Catalunya m’ha anat perseguint en vàries formes al llarg de la meva vida. El meu color de pell, el meu cabell, la manera d’expressar-me… Moltes vegades m’he plantejat com encaixar amb tanta diversitat. Ser dona negre és difícil, però encara més ser filla de migrats. És per això que aprecio la sort d’haver tingut dues famílies.

Un dia tot canvia. Entra una persona nova a la família Diaby. Un home generós, amb bones formes però una mica tímid. Aquests ingredients van fer que els meus pares decidissin llogar-li una habitació a casa. Ara bé, sense saber que deixaven entrar al gran monstre que faria que canviés tot el meu món. Aquesta persona va decidir abusar de mi dels 5 als 12 anys.

Va aconseguir manipular tot el meu entorn, a mi, i la meva infància. La meva realitat va ser distorsionada, em va fer creure en la normalitat del que passava i vaig callar. Com una nena de cinc anys pot explicar que està sent abusada? El meu entorn estava cegat pel tabú. A l’escola no havia sentit a parlar mai sobre el cos ni la sexualitat, i, molt menys, sobre els abusos sexuals. Era una nena amb dues famílies, però tot i això estava desarmada. Em vaig trobar sola dins d’un bosc i vaig haver de seguir les pistes per sortir-ne.

Després d’un llarg trajecte, vaig aconseguir finalment trencar el silenci als divuit anys explicant-li a la meva mare. Ella decideix portar-me a teràpia per poder entendre que havia sigut supervivent d’abusos sexuals. Aquest procés em va armar de valor per poder deixar de ser víctima i passar a ser activista. D’aquí sorgeix la iniciativa del programa Quatre Gats de TV3 on explico des d’un punt de vista empoderador el meu procés vital.

Una de les coses que tenia més clares des d’un inici era que volia trencar el tabú social, volia fer visible la meva història i volia que altres víctimes tinguessin una referent. Sobretot dins de la comunitat afro-descendent on encara escassegen referents en molts àmbits.

Trencar el silenci em va fer connectar profundament amb la meva comunitat. Vaig rebre molts missatges, em vaig commoure amb moltes històries i vaig adonar-me que l’estadística estava ben a prop de mi. 1 de cada 5 infants pateixen abusos sexuals. Però també és entre aquest 1 on he trobat amigues i companyes de lluita. La Mònica Morlans i la Fatima Kande també volen trencar el silenci i ho hem fet iniciant la campanya d’1 de cada 5.

Això només acaba de començar.

“L’única manera de combatre el monstre és trencant el silenci.”