Cal remuntar-se al 2011, l’últim any de la segona legislatura de l’executiu de Rodríguez Zapatero i pocs mesos després de la retallada de l’estatut feta pel Tribunal Constitucional, per trobar una inversió més gran a Catalunya als pressupostos de l’estat espanyol. Els 2.548 milions d’euros del 2011, que van suposar aleshores el 15,2% del total de la inversió real pressupostada regionalitzable, són la xifra total més alta de la darrera dècada.
Els pressupostos que dijous van rebre el vistiplau en primera instància del Congrés tornen a revifar la despesa en el territori català, tot i que els 1.999 milions d’euros encara queden lluny de les del primer any de la dècada passada. Ara bé, suposen un increment del 58% respecte dels darrers pressupostos vigents, aprovats el 2018 amb Cristóbal Montoro (PP) al capdavant d’Hisenda.
A més, en els comptes per al 2021, la part destinada a Catalunya suposa un 16,5% de la inversió que es pot dividir per regions. El percentatge és de rècord, ja que des que es va començar a comptabilitzar el percentatge total de la inversió regionalitzable el 1997, mai havia estat tan alt. Fins ara, la porció més gran rebuda per Catalunya era el 15,9% de l’any 2003, amb 2.556 milions d’euros d’un total de 16.100 regionalitzables.
Inversió igual al PIB? 200 milions en joc
La disposició addicional tercera de l’Estatut d’autonomia del 2006 determina que “la inversió de l’Estat a Catalunya en infraestructures s’equipararà a la participació relativa del producte interior brut (PIB) de Catalunya amb relació al PIB brut de l’Estat per un període de set anys”.
És a dir, l’estatut garantia que la inversió pressupostària a Catalunya seria proporcional a la seva aportació al producte interior brut estatal, que és el conjunt de béns i serveis que produeix una regió geogràfica en un determinat temps. El text va ser reinterpretat pel Tribunal Constitucional el 2010 en considerar que no vinculava l’Estat perquè els pressupostos són un tràmit que depenen de les corts espanyoles.
Si bé el contingut va quedar sense validesa de facto, la idea de rebre el mateix que s’aporta a l’Estat ha quedat a l’imaginari col·lectiu de la política i de l’economia catalana. El fet no ha passat per alt per a l’executiu de Sánchez. “El pressupost respecta l’Estatut d’autonomia de Catalunya”, va dir la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a la roda de premsa de presentació del projecte de pressupostos a l’octubre.
L’afirmació de la ministra es basa en el fet que Catalunya, a més de rebre els 1.999 milions d’euros en matèria d’inversió regionalitzada, rebrà el 2021 una xifra de 200 milions d’euros pendents. La transferència es deu a una sentència del Tribunal Suprem del 2017 relativa als comptes del 2008. Amb els 200 milions que devia l’Estat en aplicació del veredicte judicial, la suma que s’emportarà Catalunya serà de 2.199 milions d’euros, el que suposaria un 18,1% del total.
Ni amb aquest afegit s’arriba a la xifra de PIB que aporta Catalunya al global de l’Estat, que és del 19,01%, amb dades del 2019 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). A més, els 200 milions extres són un afegit que no es té en compte en el total d’inversió regionalitzada. Dit d’una altra manera, la inversió a Catalunya dels pressupostos del 2021, un 16,5% del total, queden a 2,5 punts percentuals de complir amb el que proposava l’estatut català.
Melilla i Múrcia, al capdavant en inversió per habitant
Els 1.999 milions d’euros en inversió real que ha previst l’Estat a Catalunya per al 2021 són la segona xifra total més alta, només per darrere dels 2.146 destinats a Andalusia i per davant dels 1.250 milions per a la Comunitat de Madrid, que tanca el podi. Si a aquestes tres autonomies se li suma la quarta, el País Valencià amb 1.164 milions d’euros, la inversió representa el 54% del total de l’Estat.
Ara bé, això no significa que és on més està invertint el govern espanyol en funció del producte interior brut ni en relació a la població. La ciutat autònoma de Melilla és la que més inversions rebrà en proporció a la seva població, amb 640 euros per habitant. L’acompanyen al capdavant Múrcia, amb 420€ i Cantàbria amb 405€.
La inversió en funció de la població de les comunitats autònomes revela desequilibris destacats. Dels 640€ que rep cada murcià o murciana cal davallar fins als 136€ pressupostats en inversió per habitant a Navarra. Les Illes Canàries (164€) i les Balears (169€) també són a la part més baixa de la taula. Catalunya, amb 265€, es troba a prop de la mitjana d’inversió per habitant als comptes presentats per al 2021.
La bretxa geogràfica entre el pressupost i l’execució
Com és comú en qualsevol pressupost, els de l’Estat mostren una diferència entre la quantitat inicialment aprovada i pressupostada i la que s’acaba executant quan acaba l’any. Ara bé, una anàlisi de les execucions dels darrers quatre pressupostos aprovats pel Congrés elaborada per la Generalitat mostra una tendència clara i desigual segons les comunitats.
La Comunitat de Madrid, l’Aragó, Castella-la Manxa, Castella i Lleó, Andalusia i Múrcia són les úniques regions on, entre el 2015 i el 2018, el grau d’execució de pressupost territorialitzat va ser superior a la mitjana estatal, que és del 75,3%. És especialment destacat el cas de Madrid, on tots quatre anys va ser superior al 100% amb una mitjana del 113,9%.
A l’altra cara de la moneda, hi ha comunitats que en cap dels quatre anys van veure executada la inversió prevista als comptes aprovats per les corts espanyoles. Al capdavant del grau d’execució negatiu hi ha el País Basc (40,3%), Navarra (55,8%) i Cantàbria (56,7%).
Segons les dades de l’estudi del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, presentat el juny del 2019, Catalunya es troba al desè lloc d’entre disset quant al grau d’execució, amb una mitjana del 65,9% entre el 2015 i el 2018.
Expansió econòmica amb el suport de la Unió Europea
“Aquests pressupostos no tenen comparació amb cap d’altre. Plantegen una oportunitat única per al nostre país que espero que puguem aprofitar”, va dir la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, a la presentació dels comptes per al 2021. A diferència del que va passar amb la crisi financera mundial del 2008, els gestors polítics i econòmics de la Unió Europea i de l’Estat espanyol del moment opten per una política d’expansió econòmica que consisteix a augmentar la despesa pública per reflotar la societat i incentivar el consum.
Això es tradueix en els pressupostos generals de l’Estat en una pujada del sostre de despesa del 53% respecte de l’any anterior. Dit d’una altra manera, les diferents administracions de l’Estat, també les autonòmiques i les municipals, han vist ampliat de forma molt notable el límit per a gastar. A més, el consell de ministres va suspendre els objectius de dèficit per a totes les administracions, deslligant-se dels objectius d’estabilitat pressupostària.
Els marges que permet el govern central espanyol, així com una gran despesa en inversió respecte dels darrers pressupostos aprovats el 2018 pel Partit Popular, es deuen en gran part als fons postpandèmia que ha posat en marxa la Unió Europea. Els comptes de Sánchez i Iglesias compten amb 14.540 milions d’euros que provenen del pla de recuperació per a Europa.
El percentatge en inversió que rebrà Catalunya és rècord, però no arriba al que aporta al PIB estatal
En concret, Catalunya s’emportarà 569 milions d’euros dels 14.540 previstos als pressupostos. D’aquests, 371 són destinats a polítiques mediambientals i 225 a polítiques d’habitatge. Encara queden milers de milions pendents de regionalitzar per a altres aspectes. Fins al moment, la catalana és la segona regió de l’Estat que més rep dels fons, només per darrere d’Andalusia (702 milions d’euros).
Amb la pluja de milions procedents de la Unió Europea, amb què Espanya també crearà un nou “compartiment anomenat Fons de Liquiditat REACT-UE”, es compensa un descens en l’evolució del finançament autonòmic el 2021 respecte del 2020. En el global de l’Estat ha disminuït un 1,7%, que en el cas català creix a l’1,8% negatiu.
ERC desembussa el camí cap a l’aprovació
El problema per a l’executiu de Sánchez, que havia d’escollir entre el suport de Ciutadans i altres forces o el dels grups que el van fer president incloent-hi ERC i Bildu, va acabar resolent-se amb un pas endavant del partit que encapçala Gabriel Rufián al Congrés.
Les tensions entre la vella guàrdia i la nova cara del PSOE van arribar a la fi quan el partit català va anunciar, dimarts 24, que donaria suport als comptes del govern espanyol després d’arribar a un preacord que inclou “acabar amb el paradís fiscal muntat a Madrid” o la supressió del control financer de la despesa de la Generalitat, imposat pel PP el 2015. El mateix dia el Partit Nacionalista Basc també va anunciar que hi votaria favorablement, i poc després la militància d’EH-Bildu va apuntar en la mateixa direcció.
Amb els vots de PSOE, Unides Podem, ERC, PNB i EH-Bildu els pressupostos del 2021 ja comptaven amb 179 vots favorables, tres més de la majoria absoluta necessària. Finalment, l’executiu de Sánchez i Iglesias també ha rebut el ‘sí’ del PDeCAT, Más País-Compromís, Partido Regionalista de Cantabria, Nueva Canarias i Teruel Existe, amb la suma corresponent de 189 vots verds. Tot i això, alguns dictàmens, com el preàmbul, s’han validat amb 187.
La primera validació dels pressupostos al Congrés porta els comptes de camí al Senat. A la cambra alta, on els partits que han arribat a l’acord també disposen d’una còmoda majoria i per tant no s’espera el veto, continuaran la seva tramitació. En el cas que s’hi facin esmenes, el Congrés haurà de votar-les per segona i última vegada. Si la cambra alta li dona el vistiplau de forma íntegra, quedaran aprovats automàticament.
Entre els pressupostos de 2015 a 2018 es va executar el 65,9% de les partides d’inversió pressupostades a Catalunya
Sigui com sigui, es preveu un procés ràpid i coll avall, després dels acords de l’executiu amb els partits catalans i bascos. La Mesa del Senat va anunciar la votació per al 22 i 23 de desembre, per la qual cosa, en cas que fos necessari, el Congrés encara podria donar-li el vistiplau definitiu als comptes abans no acabi el 2020.
Catalunya Plural, 2024 
