Sant Boi de Llobregat comptarà amb 79 nous habitatges amb protecció oficial en una promoció de l’Institut Metropolità de Promoció de Sòl i Gestió Patrimonial (IMPSOL), una entitat pública empresarial local depenent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Del total dels habitatges una part aniran destinats a la venda i d’altres estaran disponibles pel lloguer.
Els veïns i veïnes de Sant Boi de Llobregat que acabin habitant en l’edifici podran dir, orgullosos, que viuen en un bloc d’edificis guanyadors ni més ni menys que d’un premi FAD, el premi més prestigiós d’arquitectura en l’àmbit estatal. Tot i que el concurs d’arquitectura data del 2007, els seus espais – tant interiors com compartits – s’adapten perfectament a les necessitats de l’habitatge actual: sostenibilitat, presència d’espais compartits, i un disseny interior amb perspectiva de gènere.
Un edifici sostenible i obert a la ciutat
Una de les qüestions més complicades a l’hora d’afrontar un projecte no és tant la distribució dels espais interns, com la manera en què l’arquitectura s’integra en l’organisme viu del municipi que el rodeja: un repte que l’edifici dels arquitectes Juan Herreros, Jens Richter, Mariona Benedito i Martí Sanz han aconseguit solucionar actuant en dos nivells diferents.
Per un costat, la localització de l’edifici, situat a cavall entre la frontera de Sant Boi de Llobregat i el seu nucli urbà, exerceix una funció important en la zona en constituir un diàleg entre les parts, abans inexistent; diàleg que, per cert, no només se’n beneficiaran les persones que habitin en el bloc, sinó tots els veïns i veïnes de la zona.
Per l’altre costat – i fruit de la innovació en la tipologia arquitectònica –, l’edifici s’obre a la ciutat des de dins, ja que disposa d’unes sortides a l’exterior que permeten als futurs inquilins sentir-se partícips de la ciutat.
La promoció de l’IMPSOL reconverteix un espai urbà – abans residual en el seu ús – en una zona d’alta qualitat urbana per les famílies residents de la zona, i ho fa amb un edifici sostenible que té cura del medi ambient, tant en la utilització dels materials de construcció com amb la instal·lació de plaques solars al terrat de l’edifici.
Alhora, la pandèmia de la Covid-19 ha posat en relleu que, ara més que mai, és imprescindible que els residents puguin disposar d’espais oberts a l’exterior que habilitin la constant renovació d’aire net. Aquest és un altre dels punts forts de l’edifici, que s’assoleix gràcies al fet que cadascun dels immobles hagi estat pensat per tal que disposin d’una ventilació creuada en el seu interior. Una idea que es veu enfortida no només en cadascun dels diferents habitatges, sinó en els espais comunitaris, que expliquem a continuació.
Entre la comunitat i la privacitat
Un dels principals al·licients que tenen cadascun dels 79 habitatges que componen el bloc de pisos de protecció oficial de Sant Boi de Llobregat és la capacitat que presenta per fer una aposta pels espais comunitaris sense renunciar a la privacitat de cada llar.
Les porteries d’accés, donen a un conjunt de patis i terrasses comunitaris, nucli de vida i interacció veïnal. La idea no és tant la d’imposar des del plànol una manera d’organitzar la vida en comunitat, sinó brindar d’un espai que els permeti innovar i decidir què fer i com actuar en aquests espais conjunts. Alhora, però, això s’aconsegueix sense renunciar al dret a la intimitat de cada família. Les gelosies que donen als espais comunitaris compleixen aquesta tasca de poder veure sense la necessitat de ser vist.
Habitatges amb perspectiva de gènere: la importància de les tasques domèstiques
El feminisme ha impregnat a la societat d’un nou discurs que, traspassant els aspectes concrets de les seves reivindicacions, ha afectat tot un conjunt d’àmbits i disciplines aparentment alienes. L’arquitectura no n’és una excepció, i l’edifici guardonat amb el premi FAD n’és un exemple.
Si abans el conjunt de les tasques domèstiques – principalment la cuina – eren espais tancats i d’esquena als llocs comuns de la casa on es reproduïen el conjunt de patrons heteropatriarcals, ara la cuina és l’espai central de llar. Aquest fet altera radicalment les dinàmiques internes, eliminant les barreres de gènere preestablertes en els models tradicionals d’habitatge. Això s’aconsegueix, en gran part, pel fet d’obrir l’espai i situar – tant físicament com simbòlicament –, les tasques domèstiques allà on sempre haurien d’haver estat.
Què s’ha de fer per sol·licitar una plaça a un dels pisos amb protecció oficial d’IMPSOL?
Tal com hem comentat en la introducció, només hi ha un requisit necessari per a poder optar a un dels pisos disponibles, i és estar inscrit – i acceptat – al Registre de Sol·licitants a través del següent link.
La promoció d’IMPSOL a Sant Boi de Llobregat només és un dels molts projectes d’habitatge socials. A més de la promoció ja mencionada, també s’han de comptar els 19 habitatges socials ja construïts a Sant Feliu de Llobregat, que, sumats als 79 habitatges de Sant Boi, fan un total de 98 habitatges. D’aquests, 75 estan disponibles a la venda, mentre que els 23 restants estan disponibles per llogar.
En l’actualitat hi ha un total de 448 habitatges que es troben en fase d’execució en diferents municipis tals com Gavà, Montgat, Molins de Rei o Sant Just Desvern, i 134 que es troben en fase de licitació, 181 en fase de projectes, i un total de 359 a l’espera d’iniciar la fase de projectes.
En total, IMPSOL posarà fins a 1327 habitatges amb protecció oficial en diferents municipis de l’àrea metropolitana, dels quals 583 són en règim de compra i 744 en qualitat de lloguer.
Tot i que existeixen uns paràmetres més o menys generals per poder accedir als habitatges construïts – i, també, per optar als que estan en procés d’execució –, les bases concretes de cadascuna d’aquestes promocions es poden trobar aquí.
Catalunya Plural, 2024 
