Aquest any 2020 protagonitzat per la Covid-19, estem veient com les conseqüències econòmiques derivades d’aquesta pandèmia comencen a fer grans estralls en la gent més vulnerable, la del nostre país, però encara més per les persones migrades. Hem vist recentment l’arribada massiva a Canàries de persones fugides de països on la violència i la falta d’esperança els fan embarcar-se en un viatge sovint fallit. Per sort, hi ha gent a qui li motiva més salvar vides que la seva pròpia comoditat. Persones anònimes que es juguen la vida sense tenir cap necessitat més que la humanitària, amb tot el que això els hi comporta a la seva salut mental i física.
Entre moltes ONG’s destaco la d’Open Arms, on la cara més visible és la d’Óscar Camps, però són molts més els que estan darrere fent una feina que haurien de fer els nostres governs, canviant, per exemple, una llei d’estrangeria que “respon” a una realitat de fa més de 15 anys. O canviant les relacions econòmiques amb els països que vulneren els drets fonamentals de les persones que hi habiten.
Catalunya Plural, 2024 
