La passada primavera el coronavirus va arribar i va alterar tot, o gairebé tot. Els reptes relacionats amb l’envelliment que ja afrontava Espanya, tant a nivell individual com poblacional, han adquirit una nova dimensió en aquest canvi de panorama tenyit d’incertesa i temor. La innovació social pot ajudar a aplanar les dificultats.
Espanya és un dels països més envellits del món. L’edat mitjana de la població en el 2020 és de gairebé 44 anys. Dels més de 47 milions d’habitants, gairebé dos de cada deu tenen 65 anys o més i dins d’aquest grup prop de 3 milions superen els 80 anys, més de mig milió són nonagenaris i 17.500 són centenaris.
Aquestes són les xifres de la gent gran. Però les dades amaguen realitats molt més diverses i complexes quan mirem als diferents territoris.
Envelliment rural i urbà
A l’Espanya buidada, zones interiors i rurals, despoblació i envelliment es donen la mà. No obstant això, la covid-19 ha tingut un impacte més negatiu en les ciutats i ha posat en valor les àrees menys densament poblades mostrant nous escenaris d’oportunitat que seria bo aprofitar.
Al costat de l’envelliment de les poblacions, coexisteix el procés natural d’envellir a nivell individual. El 1900 l’esperança de vida a Espanya era de 34 anys i en 2019 supera els 83,6. La longevitat, antigament patrimoni d’uns pocs, s’ha anat generalitzant a un percentatge cada vegada més gran de les generacions.
En l’actual situació de pandèmia va bé recordar que en cap temps la lluita contra la mort ha tingut tant èxit com en l’últim segle. Mai el nivell de coneixements i la capacitat de resposta han estat tan alts a l’hora d’afrontar una crisi sanitària com ara.
Impacte de la covid-19 en la gent gran
La primera onada de la covid-19 va tenir una mortalitat especialment alta entre els homes grans, grup especialment vulnerable davant de la mort. No obstant això, cal tenir en compte que la població de més de 65 anys és molt heterogènia i amb una forta presència de dones (el pes de les dones s’incrementa a mesura que avança l’edat).
La vulnerabilitat de les dones es deu, entre altres raons, al fet que viuen soles, són les principals cuidadores (tenint sovint problemes per ser cuidades) i tenen menys ingressos econòmics. És crucial sempre, però especialment ara, incloure la mirada de gènere per a dissenyar estratègies per afrontar les diferents vulnerabilitats que viuen homes i dones d’aquestes edats.
Molts dels problemes de la gent gran (discriminació per l’edat, solitud, bretxa digital, dependència, pobresa, solucions residencials…) s’han agreujat amb la pandèmia. Aquesta situació també ha augmentat la seva visibilitat.
La qualitat de vida de les persones i les seves habilitats funcionals depenen tant de la seva capacitat intrínseca com del seu entorn físic i social. Les estratègies dirigides a promoure un envelliment actiu i saludable, com bé recull l’OMS, abasten molts aspectes diferents de la vida. No hi ha dubte que la covid-19 ha trasbalsat especialment l’entorn social de la gent gran.
La pandèmia en soledat
Un dels problemes més agreujats per la nova normalitat (que de normal té poc) per a moltes persones, especialment per als més grans, és la soledat.
L’especial vulnerabilitat de la gent gran davant la malaltia, així com les polítiques d’aïllament i distància social imposades per l’epidèmia -als quals s’ha unit la por a emmalaltir i l’angoixa per la situació econòmica de fills i néts- ha accentuat en molts casos el sentiment de desemparament i fragilitat.
És significatiu que les dones espanyoles, encara que visquin soles en menor percentatge que les sueques, senten més la solitud que elles, com reflecteix un estudi publicat a la revista Journal of Family Issues.
El paper que enfront de la soledat tenen la companyia i el suport familiar o d’amistats, tan presents i importants a Espanya, s’ha ressentit profundament en els últims mesos. Hem d’impulsar la creativitat per facilitar aquesta trobada dels afectes tan necessària per a la gent gran i especialment entre aquells que per les seves condicions de salut no comprenen el que està passant.
És clau donar veu als protagonistes, com va passar el passat 1 d’octubre, Dia Internacional de la Gent Gran, a la taula rodona virtual organitzada per l’Imserso.
Tecnologia per facilitar el contacte
La revolució tecnològica i la innovació social poden ser molt profitoses per millorar la qualitat de vida de la gent gran i incrementar la cohesió social. Permeten fomentar les xarxes de suport intergeneracional, reinventant per fer front a la complexa conjuntura que estem vivint.
La Guia Avançada d’Innovació Social publicada recentment pel Govern de Navarra recull un capítol específic sobre innovació social i envelliment. S’hi poden trobar nombrosos exemples de bones pràctiques en aquesta direcció.
El deteriorament de la situació de la gent gran amb la covid-19 també ha comportat una intensificació de les estratègies tecnològiques per alleujar-les.
Les administracions públiques han intensificat els programes i accions d’alfabetització digital. El Govern de Castella-la Manxa, per exemple, ha impulsat el programa La gent gran forma la xarxa CLM 2020. El projecte impulsa la formació de gent gran en línia gratuïta no només per a l’ús autònom de les tecnologies, sinó també per accedir als serveis. Inclou videoconferències, formació i vídeos amb petites píndoles formatives.
En nombroses residències d’avis s’han impulsat iniciatives utilitzant tecnologia digital tant per informar sobre la situació al centre com per facilitar el contacte dels residents amb els seus familiars i amics (a través de pàgines de Facebook, videoconferències a través de Skype, WhatsApp, zoom …) o fins i tot possibilitar visites en entorns de seguretat (intercomunicadors, càmeres…).
En molts casos, el suport dels terapeutes és crucial tant per fer arribar els missatges electrònics com per contestar-los. La tasca dels cuidadors s’ha tornat especialment complexa amb el coronavirus i la tecnologia també té un camp de desenvolupament en aquesta direcció.
El voluntariat també s’està reinventant per poder donar suport a la gent gran en aquest moment d’especial dificultat. Projectes com Grans amics o Adopta un avi, la missió és connectar generacions, rendir tribut a la gent gran i fomentar experiències transformadores, adquireixen en aquest escenari un valor especial.
Catalunya Plural, 2024 
