John le Carré (Poole, 1931) -el seu veritable nom és David John Moore Cornwell- va escriure 25 novel·les que van des de l’espionatge posterior a la Segona Guerra Mundial a Europa fins a la lluita contra el terrorisme posterior a l’11 de setembre, amb viatges paral·lels a Panamà, Nigèria i Gibraltar, entre altres llocs. El seu agent literari Jonny Geller l’ha recordat com “un gegant indiscutible de la literatura anglesa. Va definir l’època de la Guerra Freda i va cantar les veritats al poder en les dècades següents…”.
Va ser la seva visió de la desoladora i, a vegades, traïdora naturalesa humana de l’espionatge la que va fer que els seus llibres fossin tan atractius i llegits arreu. “He intentat que el món secret que un cop vaig conèixer serveixi d’escenari per als mons més grans que habitem”, va escriure John le Carré. “Primer ve la imaginació, després la recerca de la veritat. Després torna la imaginació, i finalment l’escriptori des del qual escric”.
Le Carré va començar a col·laborar amb els serveis secrets britànics fins a integrar-se a l’MI5 (la intel·ligència interior) el 1958, i dos anys més tard va ingressar a l’MI6 (espionatge exterior), que el va destinar a Alemanya. El 1964 va haver d’abandonar els serveis després de ser revelada la seva identitat per l’agent doble Kim Philby, i després va decidir consagrar-se plenament a l’escriptura, que ja havia començat en la seva etapa com a espia amb Trucada per al mort (1961).
El llibre suposa la primera aparició del seu gran personatge, George Smiley, que arribarà a la màxima expressió amb El talp (1974), situada al Londres de la dècada del 1970, en plena guerra freda, el fracàs d’una missió especial a Hongria provoca un canvi a la cúpula dels serveis secrets britànics. Un dels defenestrats és l’agent Smiley. Molt abans de l’esmentada El talp, l’obra que el va catapultar va ser L’espia que tornava del fred (1963), una història sorgida a l’ombra de la construcció del Mur de Berlín, en plena Guerra Freda i en plena confrontació amb el bloc soviètic.
Les preocupacions de Le Carré eren sempre més àmplies que l’enfrontament entre Orient i Occident i negava que la caiguda del Mur de Berlín fos el final d’alguna cosa, ja sigui per a la història o l’espionatge que movia els fils. El sastre de Panamà, L’honorable col·legial, L’infiltrat, El llegat dels espies, Una petita ciutat a Alemanya, La noia del tambor, L’espia perfecte o El jardiner fidel són altres de les seves grans obres.
Le Carré va admetre que la fama va ser aclaparadora de vegades i, inicialment, no la va portar bé. Segons algunes fonts, va rebutjar els honors de la reina Isabel II, tot i que va acceptar la medalla Goethe d’Alemanya el 2011, i va dir que no volia que els seus llibres fossin considerats premis literaris. Es considerava humanista però no un optimista. “Crec que la humanitat sempre hi serà. Crec que sempre serà derrotada”, va dir en una ocasió.
Le Carré ha viscut els seus últims 20 anys retirat a la seva residència de Cornualles mentre seguia produint llibres. La Guerra contra el Terror llançada pel president nord-americà, George W. Bush, va horroritzar a l’escriptor, sobretot quan va observar les primeres imatges del camp d’internament de presumptes talibans afganesos que els Estats Units va aixecar a la base de Guantánamo, a Cuba. “Les mentides que s’han difós són tantes i tan persistents que pot sostenir-se en aquests moments que la ficció és l’única manera d’explicar la veritat”.
No només era un “remainer”, un partidari de romandre a la Unió Europea. “És que sóc europeu de cap a peus, i les rates s’han apoderat del vaixell -m’agradaria dir-li-. És una cosa que em trenca el cor i vull que trenqui també el teu. Necessitem que la teva veu ens desperti d’aquest estat de somnambulisme i ens salvi d’aquest acte sense sentit amb el qué ens anem a autolesionar política i econòmicament”, opinava del Brexit.
Elogiat per participar en el llenguatge literari sobre el tema de la llibertat individual i els temes fonamentals de la humanitat, John le Carré exemplificava perfectament els valors d’una societat cansada per aprofundir en la deriva política del Regne Unit. La seva obra capta l’alè del nostre temps com si fos tot plegat -que també ho és- una història d’enganys, traïcions, de vels i debilitats d’una humanitat deshonesta.
Berlín Est i Berlín Oest, l’espionatge, les classes socials, el comunisme, la psicoanàlisi, l’adulteri, la guerra nuclear… Molts escriptors de ficció basen els seus relats en la vida real, però a causa de l’experiència de le Carré dins d’un món que era secret (molt més que avui dia), resulta particularment difícil distingir en les seves novel·les on acaba la realitat i on comença la ficció.
Catalunya Plural, 2024 
