Durant la infància, el sistema immunitari necessita exposar-se a agents patògens per enfortir-se. En el pla psicològic passa una cosa semblant. L’aïllament social impedeix posar en pràctica habilitats essencials per al desenvolupament infantil.
A qualsevol edat, el confinament agreuja problemes psicològics com el trastorn obsessiu compulsiu, l’ansietat o la depressió. És a dir, la nostra ment necessita exposar-se a experiències socials.
Què passarà amb la salut mental després del confinament? Necessitarem també una “vacuna” per activar les nostres defenses mentals. L’art ofereix un mecanisme psicològic de prevenció similar a ella. Permet l’exposició a pors i situacions ansiògenes, ens regala models per expressar emocions. Per si fos poc, afavoreix el contacte empàtic amb els altres.
Posem com a exemple a Edvard Munch. Molt jove, va patir la mort de la seva mare. Una tarda, tot passejant, es va sentir marejat. El cel es tenyia de vermell sang. A l’arribar al taller, va pintar El crit. Qui no ha sentit, veient la seva obra, la mateixa angoixa que Munch va sentir aquella tarda?
Sentit catàrquic de l’art
Des dels seus orígens, l’art ha tingut un sentit catàrquic. La tragèdia grega constituia una teràpia psicològica. L’heroi viu amb un orgull desmesurat creient-se invulnerable. A aquesta sensació de superioritat l’anomenaven “hubris”.
La natura ens retorna al lloc que ens correspon. Som un ésser viu més en el cosmos. Quan tot surt a la llum, arriba la catarsi i l’heroi cura el seu complex de superioritat. Molt després, Freud faria servir la catarsi com a mètode per eradicar traumes ocults en l’inconscient.
L’art és una via de catarsi, serveix per expressar sentiments difícilment verbalitzables. Goya va patir una greu malaltia i es va confinar en la Quinta del Sordo. Els mals presagis, el dolor i la soledat es van desprendre del pintor i tots els fantasmes del passat van quedar adherits a les parets. Va ser la teràpia més reeixida de la història.
En les èpoques difícils es descobreixen fortaleses amagades a la cara oculta de la nostra personalitat. Durant la Guerra Civil, el psicòleg barceloní Mira i López va quedar sorprès per l’enteresa de la població, per la solidaritat amb que tots es recolzaven mútuament. S’ha dit que la pandèmia és la guerra de la nostra generació.
Durant aquesta pandèmia, les estratègies més utilitzades pels serveis de salut mental han estat el suport afectiu, el “ser-hi allà amb tu”, propiciant espais per al alleujament emocional.
Creixement de la llibertat creadora
L’art ha democratitzat aquest mecanisme. Des de març de 2020, els observadors culturals apunten a un creixement de la llibertat creadora. Els artistes han renovat no només els seus temes, sinó els vehicles de difusió social de l’art.
Des de l’inici del confinament, es van posar en pràctica formes noves de mostrar allò artístic. El Covid Art Museum és un museu virtual que presenta obres sorgides durant el confinament. Els museus tradicionals van potenciar visites i exposicions virtuals. La galeria Blanca Berlín va reunir fotografies que reflectien les cases confinades, detingudes en el temps.
Ver esta publicación en Instagram
La nova creativitat emergeix a partir de la nova normalitat. Algunes iniciatives uneixen creativitats a través del món. L’artista Pejac va proposar traslladar els grafits urbans als vidres de les finestres. Uns altres artistes han creat coreografies unint els moviments més repetits a les cases.
Així vam arribar a un lloc clau on conflueixen escola, societat i art. L’escola ha buscat vies per apropar-se a la realitat social. El confinament ha aguditzat la sensació de pertinença a un sistema global, dissipant les fronteres entre l’acadèmic i la quotidianitat.
Durant els cicles de confinament i desconfinamiento, l’art ha proporcionat una via de catarsi que ha permès als escolars la reflexió. Els nens no tenen mecanismes conceptuals abstractes, no disponibles fins a l’adolescència. En canvi, l’expressió artística és molt intuïtiva.
Els dibuixos dels nens durant la Guerra Civil
A la Guerra Civil espanyola, molts nens van ser portats a colònies lluny del front. Allà dibuixaven amb finalitat terapèutica. Expressaven el viscut, la nostàlgia del passat o de futur.
Els jocs es refugien a l’interior, i l’art allibera, extreu les veus que ressonen en aquest interior. Dibuixar, interpretar músiques i danses, compondre contes i poesies, actuar en entorns acadèmics, en aquestes escoles alentides pels confinaments… Tot això representa un camí màgic per aprendre a viure.
Catalunya Plural, 2024 
