Toxicitat, fora

Si no coneixes Ibai Llanos es podria dir que vius a un altre món. En un de diferent del meu i al de milions de persones, com a mínim. Ibai és un jove basc resident a Catalunya que treballa com streamer, un creador de contingut en directe que ha emès al costat del Kun Agüero i Neymar i que ha entrevistat Marc Gasol o a C Tangana. El caster elabora contingut adaptat als nous temps i plataformes. De fet, la major part del seu treball es pot veure a Twitch, l’aplicació per a streaming propietat d’Amazon.

Recentment, arran d’una polèmica sobre quin creador era el més seguit en aquesta plataforma (en competència amb AuronPlay i El Rubius), Ibai va criticar l’alt nivell d’acritud que es respira a les xarxes. Va voler deixar clar, de manera molt vehement, que a ell li sembla genial el contingut que uns altres produeixen i que no és el seu objectiu competir a través de les estadístiques. Una mostra de joc net en una època en la qual cotitza l’enfrontament entre seguidors; entre fandoms.

L’espontaneïtat de la seva intervenció va causar molts comentaris a twitter. Un seguidor argentí, Lucas Requena, va recollir el clip i va compondre una cançó titulada “Toxicitat fora, mala vibra fora”. Un document que em sembla sublim -i que va molt més enllà del món gamer o streamer-. El vídeo, amb més d’1 milió de visites, es pot veure en aquest enllaç.

Us preguntareu per què parlo d’Ibai Llanos i l’èxit viral del moment. En primer lloc, és evident que cal destacar la importància dels creadors de contingut com a fenomen que ha arribat per a quedar-se. No és una qüestió menor, sinó una realitat que es consolida -de la mà dels problemes generacionals de la televisió tradicional-. A més, m’interessa l’esmentada toxicitat de les xarxes socials. Molts enyorem l’antic twitter, on era possible conversar amb persones interessants que molt rarament hauries pogut conèixer sense l’existència d’aquest mitjà. En canvi, avui tot és diferent.

La xarxa s’ha convertit en un lloc d’activitat gregària, on trolls i persones reals comparteixen espai i trinxera. El debat ha estat substituït per la desqualificació, la campanya negativa i la política de bàndols. En aquest sentit, en els últims anys els algoritmes han jugat a favor de les forces capaces d’aconseguir liderar debats, en negatiu, que els beneficien. El rol de Facebook o Whatsapp en les victòries de Trump i Bolsonaro és indubtable.

Catalunya celebrarà eleccions parlamentàries el proper 14 de febrer de 2021. El procés va ser un moment polític d’increïble efervescència, que va animar a múltiples col·lectius i individus a sumar-se a les xarxes socials i a polititzar-se a través de la interacció amb els perfils de partidaris i detractors de les seves idees. Això va posar twitter al centre de la conversa, magnificant la seva importància i oferint una visió parcial de l’agenda pública. En l’actualitat, si un català llegeix els diaris, veu la televisió o s’informa en twitter, percebrà realitats clarament diferents. Polaritzar, dit en poques paraules, és encara més senzill a les xarxes que a través dels mitjans tradicionals.

No voldria sumar-me a aquells que demonitzen el progrés i que diuen “No al 5G” de la mateixa manera que en temps pretèrits dirien “No a la roda”. Les xarxes -i tot el que genera internet- són un element fonamental de la nostra societat. En la campanya catalana segurament veurem a candidates i candidats promovent el seu discurs a Twitch, anant més enllà de l’emissió en directe d’Instagram, tan popular aquest 2020. Però per aquest motiu cal demanar a ciutadans i a responsables polítics que abandonin la toxicitat i el to negatiu a les xarxes socials. El missatge, les estratègies i l’esforç comunicatiu ha de ser sobre el contingut de les polítiques a desenvolupar en un context de crisi sanitària i econòmica.

Els actors polítics a la xarxa, des del més petit troll al canal de youtube de Pilar Rahola, tenen la responsabilitat de generar un debat adult i informat. En canvi, veiem com la cultura de la cancel·lació i la conversa corrosiva de les xarxes s’instal·la també en l’àmbit polític. La Política, en majúscules, hauria de pregonar allò d’Ibai: toxicitat fora, mala vibra fora.