El govern municipal de Barcelona, conformat per Barcelona en Comú-ECG i el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), ha assolit un acord amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per a garantir uns nous pressupostos municipals per al 2021.
D’aquesta manera, les tres principals forces de la ciutat en virtut dels resultats de les eleccions municipals del 2019, tornen a trobar punts en comú i assoleixen un projecte de comptes que “pretén combatre la desigualtat i l’emergència social i reengegar l’economia”, en paraules de l’alcaldessa Ada Colau. “És un pressupost progressista en les prioritats que es marca”, va assegurar.
Per tal de garantir el compliment dels comptes aprovats, els tres partits han inclòs una comissió bilateral i un grup de treball amb l’objectiu d’estudiar el grau d’execució dels pressupostos. “L’Ajuntament signa un contracte d’obligat compliment amb la ciutadania. Tenim un any per garantir que aquest és un bon acord”, va dir Maragall.
Despesa pública sense precedents
L’esborrany de pressupostos, validat per la majoria al consistori barceloní, suposa la major despesa en la història de l’ajuntament de la capital catalana. “Vivim una emergència social i econòmica en el marc d’una crisi estructural que ens obliga a impulsar grans canvis a les administracions perquè els recursos públics estiguin a disposició de les necessitats del moment històric”, va defensar Colau a la presentació dels comptes.
La flexibilització de les normes fiscals per part de la Unió Europea amb l’arribada de la pandèmia, i aprovada també per l’Estat espanyol, l’han aprofitada els tres grups amb més representació a l’ajuntament i que signen els pressupostos. En total, la despesa prevista és de 3.230 milions d’euros, un 6,11% més que el curs anterior.
Els comptes s’han aprovat amb cinc vots menys dels que van rebre els de l’any passat
“Tenim recursos extraordinaris i ens podem endeutar, amb prudència i solvència adaptada a les nostres necessitats i amb capacitat real d’actuació”, va explicar Ernest Maragall, cap de llista d’ERC. “Espremem al màxim les nostres capacitats, competències i els nostres recursos. Tenim el gran repte de sortir de la crisi sense que ningú quedi enrere de la recuperació”, va afegit Jaume Collboni.
La idea de la necessitat de fer un pressupost expansiu per treure profit del relaxament de les regles fiscals europees i de l’estat és compartida pels tres grups municipals de l’acord. “És l’instrument principal d’aquest ajuntament per a fer front a una situació tan complexa com la que ens ha tocat viure”, va dir Colau.
Impuls als serveis socials
“Volem apostar al màxim per polítiques públiques que siguin anticícliques per a deixar enrere l’austeritat”, va defensar l’alcaldessa. En concret, el projecte de pressupostos aprovat presenta com a objectius “incrementar la resposta social a la crisi” amb “actuacions de reforç dels serveis socials i d’atenció a la ciutat” i amb “inversions de resposta a l’emergència social i d’habitatge”.
Al mateix temps, l’equip de govern i ERC tenen la voluntat de “reengegar i reorientar l’economia de la ciutat” amb un “suport directe al teixit productiu i a l’ocupació” i amb “inversions pel foment de l’activitat econòmica”.
Una de les mesures concretes previstes és una dotació de 25 milions d’euros per al reforç dels serveis socials. La meitat d’aquesta injecció es destinarà a un fons d’infància fins als setze anys i l’altra meitat a diferents partides, com ara ajuts als lloguers per a famílies vulnerables o a “dispositius específics generats per donar resposta a la pandèmia”.
L’acord de pressupostos inclou un increment de 50 milions d’euros a les polítiques d’habitatge. En concret, es prioritzarà la compra de pisos que formin part del 30% que s’ha de destinar a habitatges de protecció en totes les promocions. Segons els signants del pacte, s’aconseguirà “incrementar el parc d’habitatge públic i estimular les promocions d’habitatge privat a la ciutat” al mateix temps.
Tot i l’endeutament previst, el govern vol passar la pandèmia amb els comptes sanejats
Entre els plans previstos, i amb una dotació de 30 milions d’euros, hi ha l’adquisició d’edificis singulars de la ciutat “per a habitatge o activitat econòmica”. També inclouen un fons per a la millora de locals i establiments (20 milions d’euros) o la compra de locals comercials “per a executar projectes pilot de caràcter econòmic, social o cultural” (10 milions).
En l’aspecte més laboral s’hi preveu la creació d’un pla de formació i reciclatge cap a activitats relacionades amb la digitalització (4,5 milions d’euros), plans d’ocupació amb una inversió de 9 milions o bons culturals per incrementar la despesa ciutadana en aquest àmbit (1 milió).
Quant al percentatge de despesa per polítiques, encapçala la classificació la de Seguretat i mobilitat ciutadana (14,1%). Dins d’aquesta partida, un 59% dels 340 milions d’euros pressupostats, aniran als serveis policials de la Guàrdia Urbana.
Les altres polítiques més afavorides pel pressupost són les de Serveis socials i promoció social (13,8%), Benestar comunitari (13,7%), Serveis de caràcter general (9,6%) i Transport públic (6,8%).
Pel que fa a la distribució de la despesa directa en els districtes de la ciutat, la mitjana és de 34,2 milions d’euros. Els més beneficiats són Ciutat Vella (53 milions), Sant Martí (45 milions) i l’Eixample (44 milions). A l’altra cara de la moneda, les Corts (23), Sarrià-Sant Gervasi (23) i Gràcia (25) són els que en reben menys.
Sense augments en la fiscalitat ciutadana
Els nous comptes aprovats al consistori barceloní preveuen 197,4 milions més d’euros d’ingressos respecte de l’any passat. Amb tot, “la fiscalitat no augmenta, sinó que hi haurà subvencions per als col·lectius més afectats per la crisi de la Covid-19”, va recordar Jaume Collboni.
En efecte, els primers capítols dels pressupostos, que compten amb els ingressos provinents d’impostos directes, indirectes i de taxes o altres impostos, davallen lleugerament en els comptes aprovats al consistori barceloní. Per exemple, l’apartat d’impostos indirectes reporta una baixada del 22,7% respecte dels comptes de l’any que està a punt d’acabar.
L’acord de pressupostos inclou un increment de 50 milions d’euros a les polítiques d’habitatge
El consistori dirigit per Ada Colau espera ingressar 27,5 milions menys que l’any anterior en virtut de la congelació de tarifes, 14,8 menys en bonificacions de la taxa de terrasses al 75% o cinc milions d’euros menys per l’ajornament de l’entrada en vigor del recàrrec de taxa turística.
Això no obstant, els grups municipals que han arribat a l’acord creuen que “és necessari mantenir la capacitat fiscal de l’Ajuntament per fomentar una sortida de la crisi”. Per això, asseguren que “durant el 2021 presentarem una proposta de taxa per gravar a les grans companyies de comerç electrònic”.
La franja on hi ha un enorme increment que permet l’augment de despesa és el de transferències de capital. Dit d’una altra manera, els diners que es rep d’altres administracions amb l’objectiu de fer una política o una actuació en concret. La partida, que arriba als 146,3 milions, suposa un augment del 826,1% respecte de l’any anterior.
A més, també creix l’apartat de passius financers, que engloba el capital prestat per entitats bancàries. En concret, l’ajuntament barceloní rebrà un 84% més d’ingressos provinents d’aquesta partida.
Endeutament desitjat
“Tant de bo arribem al deute previst, perquè voldrà dir que estem executant el programa d’inversions que presentem”, va defensar Maragall en la roda de premsa. El cap d’ERC a l’ajuntament barceloní, com els altres signants del pacte, consideren necessari un lleuger increment en l’endeutament del consistori per a fer front a l’emergència actual. “Moments com aquest requereixen fer-ho”, va afegir Collboni.
Segons el cap del PSC, Barcelona seguiria en “nivells molt baixos d’endeutament” perquè es tracta d’un “pressupost expansiu però responsable” i l’equip de govern vol passar la pandèmia amb els comptes sanejats com es troben actualment.
De fet, els càlculs de l’ajuntament estimen que Barcelona tancarà el 2020 amb un deute de 861.000€, un 31% en funció dels ingressos corrents. El minso endeutament, comparat amb altres corporacions de l’estat, augmentaria a 1.042.000€ i un 35,1% proporcional en cas de complir-se les previsions del pressupost per al 2021.
En cas d’assolir el deute pressupostat, caldria retrocedir fins al 2014 per a trobar un any en què el percentatge respecte dels ingressos totals fos superior. Aquell any el deute va representar un 38% de les transferències corrents ingressades pel consistori barceloní. Quant al deute total, des del 2013, amb 1.101 milions, no era superior al que es preveu per al 2021.
Un acord amb recorregut?
Els comptes per al 2021 s’han aprovat al consistori barceloní amb cinc vots menys dels que van rebre els de l’any passat. La diferència respon al fet que, en aquesta ocasió, Junts no ha validat els números presentats per l’equip de govern encapçalat per Ada Colau.
En canvi, ERC sí que s’ha mantingut al costat de BComú i del PSC i ha donat els seus deu vots necessaris per a la renovació dels pressupostos. El canvi al tauler de joc porta, inevitablement, a valorar una possible alternativa posterior a les eleccions catalanes del 14 de febrer.
“Tant de bo arribem al deute previst, perquè voldrà dir que estem executant el programa d’inversions”
El gruix de les enquestes publicades fins al moment apunten que ERC i Junts podrien repetir el seu acord, fins i tot amb majoria absoluta. Amb tot, les tensions constants al Govern i l’aritmètica als sondejos obren la porta a un hipotètic acord d’esquerres entre ERC, PSC i Catalunya en Comú-Podem que reeditaria el tripartit de la dècada anterior.
Si bé es tracta només d’uns pressupostos municipals, no seria el primer cop que un acord en una institució n’impedeix o en desbloqueja un a una de diferent. Sense anar més lluny, els vots d’ERC i Junts als comptes de Barcelona de l’any anterior van arribar poc després d’un anunci del Govern català d’un acord amb Catalunya en Comú per a l’aprovació dels comptes de la Generalitat.
Catalunya Plural, 2024 
