La jutgessa Ana Mercedes Merino Melara, magistrada del Jutjat de Primera Instància nº 52 de Madrid, ha estimat parcialment la demanda civil interposada pel conegut actor xxxxxxx xxxxxxx contra la revista CTXT, el seu director, Miguel Mora, i l’autor d’una informació sobre el llavors president de la xxxxxxxx xx xxxx, en considerar que “la notícia publicada el 8 de juny de 2016 a la revista digital CTXT (revista Context) va vulnerar el dret a l’honor del demandant”.
Després de la sentència condemnatòria a Mongòlia per un collage en el qual apareixia una figura pública amb un aspecte que no era del gust del representat, ara tenim una sentència condemnatòria a CTXT perquè un actor molt famós considera que una notícia certa (segons reconeix la jutgessa) i que a més va ser objecte de rectificació en el molt llunyà dia en què va ser publicada, perjudica l’honor del querellant. L’argument condemnatori no és, doncs, el tan gastat que el publicat sigui fals, o que s’ha informat incloent insults o vexacions, sinó que “la forma de redactar posa de manifest una intenció que afecta el ‘prestigi professional'” i a l’honor del famós actor. Com a prova que la intenció es va concretar en un afront real, la sentència aporta un tuit. Un.
En la resolució, la jutge imposa la censura preventiva a CTXT, en condemnar “als codemandats a abstenir-se en la divulgació o publicació de qualsevol informació relacionada amb la notícia que ha donat origen a aquest procediment i que no sigui el compliment estricte de la present sentència”.
La magistrada condemna a CTXT, al seu director i al periodista que va elaborar la informació a “pagar solidàriament el demandant la quantitat de 5.000 euros pels danys i perjudicis causats, inclosos els morals”. La part demandant sol·licitava una indemnització de 70.000 euros. El famós actor va demanar fa quatre anys per la via penal 600.000 euros d’indemnització, però aquella querella criminal va ser desestimada per no ser els fets constitutius de delicte.
La decisió judicial tindrà en tot cas un alt cost econòmic per CTXT, ja que no només obliga a la retirada completa de la notícia, “així com de qualsevol espai de la xarxa en què la mateixa aparegui”, sinó que exigeix la publicació de la sentència, a costa de revista Context, “a la revista digital CTXT, així com en els mitjans de comunicació EL MUNDO i EL PAÍS en un espai i amb les característiques similars a la de la notícia origen del present procediment”. La jutge decreta a més l’esborrat de la “totalitat dels missatges abocaments a xarxes socials per part del mitjà de comunicació CTXT anteriorment al·ludits, així com qualssevol altres relatius a la notícia objecte de la present demanda que hagin realitzat fins a la data”.
Encara que han transcorregut més de quatre anys des que CTXT publicar la informació original, i encara que la sentència reconeix que CTXT va corregir el titular original i va publicar una extensa rèplica del demandat a petició d’aquest, la magistrada també s’ordena publicar “la rectificació de la notícia que revista les característiques exigides per la LO 2/84 reguladora del Dret de Rectificació”. Aquesta Llei Orgànica preveu terminis de publicació de rectificacions que es computen en dies, no en anys.
La sentència Nº 253/2020 conclou que “la notícia va ser contrastada i era una notícia d’interès general, no transmet ni rumors ni invencions”, i afegeix que “la notícia es va contrastar documentalment i les fonts eren fiables, quan eren membres de la xxxxxx xxxxxxxx qui filtren el descontentament [amb les actuacions del demandat]. Hi va haver una deguda i raonable diligència de l’informador en contrastar una notícia de rellevància pública”.
Però després emfatitza: “Ara bé, una altra qüestió és si la forma en què es va redactar la notícia” de manera ‘insidiosa’ tal com assenyala la demanda va poder suposar un descrèdit del demandant. Per ‘insidiós’ s’entén allò que malgrat tenir una aparença inofensiva o benigna, amaga un dany potencial. El comportament insidiós és sinònim de malintencionat, enganyós, pervers, pervers”.
La jutge considera que “la notícia no conté expressions o missatges insultants o vexacions, però sí insídies infamants. La notícia és esbiaixada (…) i parla de “gestionar els fons”, verb que porta amb si una connotació de “maquinació, intriga”.
Com a argument central per justificar la condemna a CTXT, la magistrada cita un tuit d’un senyor que va reaccionar a la notícia un dia després que aquesta es publiqués. “I efectivament després de la lectura de la notícia que exposa els fets de manera esbiaixada, el que es trasllada al públic és que l’actor va utilitzar el seu càrrec per lucrar-se personalment. Aquesta impressió es recull en un dels tweets denunciats “Si fossin tan artistes davant de les càmeres-o a la tarima- com ho són per a ficar mà a la caixa, serien l’hòstia”. El referit tuit de 2016 té, ara com ara, zero retuits i un m’agrada.
Pel que fa a l’import de la indemnització, la jutgessa es remet a la interlocutòria de sobreseïment de les actuacions penals dictat pel Jutjat d’Instrucció, que manifesta que el querellant reconeix l'”escàs ressò que va tenir la notícia a la premsa seriosa (sic), la ràpida rectificació i publicació dels punts aclaridors enviats pel demandant i el nombre de visites de la pàgina, procedeix fixar la mateixa en 5.000 euros”.
En aquest punt, la jutgessa conclou “que la forma en què es va exposar la notícia (examinant el text en el seu conjunt) posa de manifest una intenció que afecta el ‘prestigi professional’ del demandant, prestigi inclòs en la protecció de l’honor, que preval en aquest supòsit sobre el dret a la informació”.
Tan original -tot i que cada vegada més freqüent- forma d’entendre la llibertat d’expressió i sobretot, la que el públic sigui informat del que fan els seus personatges públics- especialment els famosos-, serà recorreguda per CTXT davant l’Audiència Provincial de Madrid. Però, de tota manera, causa inquietud que en qualsevol instància judicial es pugui qualificar una informació certa, elaborada segons els paràmetres professionals del periodisme, i publicada sense contenir ofenses personals com una “vulneració del dret a l’honor i a la dignitat professional”. El que es va disparar al peu del seu honor i la seva dignitat va ser el conegut actor quan va fer el que la sentència reconeix que va fer, no quan CTXT va informar que ho havia fet. D’haver-ho perdut, ni l’honor ni la dignitat es resarcen amb 600.000 euros i la publicació en els dos mitjans impresos de més tirada a Espanya. Més aviat al contrari. Ara sabem que val, pel cap alt, 5.000.
Spoiler. Com la sentència no ens afecta als altres mitjans, el famós actor és Antonio Resines.
Catalunya Plural, 2024 
