El Partit Popular de Catalunya va presentar el juny del 2020 un recurs d’inconstitucionalitat contra els decrets lleis 17/2019 i 1/2020, que sumen garanties a la llei catalana contra els desnonaments (llei 24/2015). Aquests dos decrets estipulen que els contractes de lloguer social passen de tres a set anys, que els propietaris han d’oferir contractes de lloguer social a les persones que estiguin ocupant un immoble i es redibuixa la figura de gran tenidor, que és aquella entitat en possessió de 15 propietats. Segons els populars, aquestes lleis, són un “atac frontal” a la propietat privada, i qüestiona les competències de la Generalitat per a regular en aquesta línia.
Així, el PP, segueix el camí que ja va iniciar el 2016, quan va presentar un recurs d’inconstitucionalitat per la llei catalana contra els desnonaments, que va guanyar. Dos anys després, el text de la llei es va recuperar. Avui, els moviments pel dret a l’habitatge es tornen a trobar davant la mateixa batalla legal, que s’espera que es resolgui el proper 25 de gener. Davant d’aquesta situació, el grup promotor de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) -format per la PAH, l’Observatori Desc i l’Aliança contra la Pobresa Energètica- ha convocat un acte de suport amb 11 entitats de la societat civil i quatre partits polítics, que han mostrat el seu suport i compromís amb la llei contra els desnonaments.
Aquesta llei ha aturat, el darrer any, més de 2,200 desnonaments a Catalunya (sense comptar Barcelona) i “suposaria un greu risc per a les 3.852 famílies que esperen ser ateses a la mesa d`’emergència de l’habitatge”, segons Santi Mas de Xaxas, membre del grup promotor, qui ha criticat la inacció del PSOE enfront l’atac dels populars: “el Gobierno ens demana que ens quedem a casa, mentre permet que ens desnonin”. En aquesta línia, Conchita Peña, degana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, ha demanat a la Generalitat i al Gobierno que finiquitin un acord bilateral per tal de blindar la llei contra els desnonaments.
I és que “l’habitatge és el bastió dels drets fonamentals; sempre ho ha estat i ara ho és més, en temps de pandèmia”, ha assegurat Josep Giralt, vicepresident de la Taula del Tercer Sector, qui ha apuntat que durant la Covid s’han duplicat els ajuts als col·lectius vulnerables. L’accés a l’habitatge, a més de ser un dret fonamental recollit a l’article 47 de la Constitució, va lligat a altres garanties, com podrien ser el dret a estar empadronat, tràmit sense el qual no es pot accedir, per exemple, als serveis bàsics públics de salut. “S’ha d’empadronar tothom, també aquelles persones que, des de la dreta, anomenen okupes i delinqüents, com les persones que ocupaven la nau a Badalona. El temps ens demostra que no són delinqüents sinó persones pobres que necessiten ajuda”, ha apuntat Antonio López, de la Marea Blanca.
Necessitat d’un pacte institucional
Davant les altes possibilitats que el TC suspengui part de l’articulat d’aquestes lleis, diversos moviments han demanat públicament al Govern de la Generalitat que desobeeixi el Tribunal en cas que “es retallin drets i que defensin la ciutadania”, ha etzibat Clàudia Ruscalleda, membre de la campanya Gerra contra Cerberus. De la mateixa manera ho ha instat Montse Badia, membre de l’Associació Catalana de Municipis, qui ha recordat que “les lleis es discuteixen a despatxos que estan allunyats de la trinxera municipal, on ens trobem cada dia lluitant contra la precarietat de famílies, mentre tenim pisos buits en mans de bancs i fons voltors”.
El compromís amb la llei ha estat ratificat per part de diversos grups polítics, de la mà dels diputats Glòria Freixa (JuntsXCat), José Rodríguez (ERC), Susanna Segovia (En Comú Podem) i Eulàlia Reguant (CUP). Els dos partits de govern han fet crides al PSOE per a que “facin les mateixes polítiques socials valentes que es fan a Catalunya”, segons Freixa. Per la seva banda, Rodríguez ha asseverat que “l’Estat sempre s’alinea amb els poderosos”. Cap dels dos partits de govern ha volgut respondre en roda de premsa a la pregunta d’aquest mitja de per què, tot i estar a favor d’una llei que protegeix les famílies vulnerables, envien els Mossos als desnonaments, que usen la força i multen activistes que es concentren per parar les execucions.
Un cop finalitzat l’acte, a preguntes d’aquesta periodista, José Rodríguez, ha fet èmfasis en les discrepàncies entre ERC i JxCat a l’hora de determinar quina hauria d’estar l’actuació dels Mossos en aquests casos. El diputat ha recordat la moció presentada al Parlament pels Comuns, que demanava que el cos no pogués actuar en desnonaments de famílies vulnerables (moció que només va comptar amb el suport de la CUP, ERC i els Comuns). “Necessitem majoria parlamentària per a dibuixar un nou model d’ordre públic”, ha assegurat, a l’hora que ha destacat les discrepàncies amb Interior a l’hora d’aplicar la llei Mordassa contra els activistes pel dret a l’habitatge. “D’altra banda, els Mossos són policia jurídica, motiu pel qual estan obligats a acudir si s’ha d’executar un desnonament”, ha recordat el d’ERC. Per la seva banda, Glòria Freixa, de JxCat, ha rebutjat fer declaracions.
“Una llei que salva vides”
El portaveu del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera, ha definit el text legislatiu com “una llei que salva vides”. Vides com la de la Lucía o la Isabel, ambdues membres de la PAH de Barcelona, que s’han vist beneficiades pels decrets llei, quan la seva situació era de màxima vulnerabilitat. La Lucía va quedar-se a l’atur el 2011, amb una hipoteca a mig pagar i va aconseguir negociar amb el fons voltor un lloguer social per 7 anys. El cas de la Isabel és el mateix: “guanyem en tranquil·litat i, si impugnen aquesta llei, deixaran milers de persones al carrer”, diu. “La 24/2015 és un clar exemple que sols el poble salva el poble, i seguirem lluitant per defensar-ho”, ha apuntat la Lucía.
A banda de posar impediments a la lliure concurrència competitiva i enfrontar-se a la propietat privada, el Partit Popular apunta que aquesta llei crea “inseguretat jurídica” perquè assumeix que la Generalitat té unes competències a l’hora de legislar sobre l’habitatge que, segons els populars, no li corresponen. Des de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), el lletrat Javier Muñoz desmenteix aquesta afirmació i assegura que la llei “regula sobre els drets fonamentals. Qui crea inseguretat jurídica i comet invasió de competències és el Tribunal Constitucional, qui imposa allò que no aconsegueix aplicar convencent”.
Així, a una setmana de la data que determinarà el futur dels decrets 17/2019 i 1/2020, així com de les més de 3.000 persones que esperen ser ateses a la mesa d’emergència, la societat civil ha demostrat un fort suport a la llei, representat en l’acte celebrat a les portes del Parlament. Hi han assistit representants del Grup Promotor de la ILP (PAH, APE i Observatori Desc), Taula del Tercer Sector, els Col·legis del Treball Social i d’Advocats, de l’Associació Catalana de Municipis, la Federació Catalana de Municipis, el Consell Nacional de la Joventut, Marea Blanca, Bombers, Sindicat de Llogateres, Guerra a Cerberus, i els partits ERC, JxCat, ECP i la CUP.
Catalunya Plural, 2024 
