L’origen d’aquesta història ve de lluny, però la començarem en 2014, any que la PAH, l’Aliança contra la pobresa Energètica-APE i l’Observatori DESC, redacten les bases d’una proposició de llei per impulsar una ILP que garanteixi el Dret a l’habitatge a Catalunya i guanyar un país lliure de desnonaments i talls de subministraments bàsics. Un suport social absolut, mobilitzacions, “escraches” i finalment una majoria parlamentària. A l’estiu de 2015, els desobedients fèiem història. Havia nascut per quedar-se la Llei 24/2015!
Han passat 5 anys i el camí no ha estat fàcil, mai ho és quan es tracta de protegir a les famílies per damunt dels interessos financers. La Constitució Espanyola és ben clara “Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación.” Però ja sabem que no és així.
Ni el Govern central liderat pel PP ni els bancs anaven a permetre que se’ls obligués a coses tan antisistema com oferir lloguers socials prèvia ordre de desnonament per impagament, fos hipoteca o lloguer, o bé la cessió de pisos a l’Administració per ampliar el parc d’habitatge públic. En un atemptat claríssim al Dret a l’habitatge, el maig de 2016 es va interposar un recurs d’inconstitucionalitat que va suposar la suspensió de les mesures que implicaven les entitats financeres i als grans propietaris.
Van venir anys durs. Anys en què la banca seguia sense responsabilitzar-se i els fons voltor aterraven cada cop més nombrosos i rapinyaires. Tot i això es van aturar milers de desnonaments i el moviment per l’habitatge creixia i es multiplicava a cada barri, poble i ciutat. Les veïnes i veïns no ens rendíem, desobeíem i fèiem de dic de contenció enfront dels especuladors i les administracions que els protegeixen.
Vam seguir defensant la nostra Llei i finalment el 2018 aconseguíem recuperar els articles suspesos. Una victòria històrica que estava lluny de ser l’última. L’any 2019, a causa de la resistència dels grans propietaris a aplicar la 24 i la falta de contundència de les Administracions per obligar l’aplicació, Catalunya seguia liderant el rànquing de la vergonya, amb el 27 % dels desnonaments de tot l’estat. Calia, per una banda prémer pel compliment de la 24/2015, per un altre, era urgent ampliar-la i millorar-la per fer-la més efectiva. La Generalitat tenia intencions de dur a terme un Decret d’habitatge, obrint una oportunitat d’or per incidir i tornar a guanyar. El moviment per l’habitatge ho vam tornar a fer. Nova victòria amb el Decret 17/2019 i la seva ampliació posterior amb el Decret 01/2020.
Què vam aconseguir?
- L’obligació de fer lloguers socials de 3 anys, s’amplia a 7+3 per als grans propietaris i a 5 pels petis.
- Obligació de renovació dels lloguers social
- Protecció davant desnonaments per extincions de contracte de famílies en exclusió residencial en habitatges de grans tenidors, ampliant a aquests casos les ofertes obligatòries de lloguer social.
- Ampliació de la definició de gran tenidor, que inclourà ara persones físiques amb més de 15 habitatges i per tant protegirà més llogateres amb amenaça de desnonament.
- Control d’ofertes de lloguer social obligatori per part de la Generalitat, a més dels ajuntaments, per tant, més control del compliment de la Llei i imposició de sancions si s’incompleix.
Grans mesures que amplien la protecció de les famílies vulnerables i responsabilitzen més als grans especuladors. Però sense dubte, la mesura estrella, la que ningú s’esperava, és la regularització de les ocupacions. Primer la PAH i després tot el moviment per l’habitatge, que ja portem més d’una dècada reivindicant la recuperació de pisos buits en mans de la banca i fons voltors. Pisos pagats amb diners públics amb el rescat a la banca, un préstec mai recuperat.
Ni gent sense casa, ni cases sense gent, no és un simple clam social, és recuperar la funció social de l’habitatge. És justícia social per les famílies sense alternativa habitacional enfront de la manca de parc públic d’habitatge. Gràcies al Decret 17/2019, els especuladors estan obligats a oferir:
- Lloguer social de 7 anys per a famílies en exclusió residencial que s’han quedat a l’habitatge, després d’una execució hipotecària o demanda de desnonament d’hipoteca o lloguer de gran tenidor, o que per falta d’alternatives han hagut d’ocupar pisos de grans tenidors persones jurídiques, sempre que portin com a mínim 6 mesos en l’habitatge (des del 23 de juny de 2019) i disposin d’un informe social favorable.
Tots els contes tenen un origen i un final. Lamentablement aquesta història no ha acabat. Vivim un nou atac del PP al Dret a l’habitatge. Un nou recurs al Tribunal Constitucional, posa en risc els avenços assolits amb el Decret 17/2019. Un recurs basat en mentides, com que aquest Decret obre les portes a les ocupacions massives i és un atac a la propietat privada. Què no han entès de la retroactivitat de la mesura i de les casuístiques per acollir-se? El PP segueix la seva lògica maquiavèl·lica de vendre inseguretat jurídica i inconstitucionalitat a qualsevol millora social que ataqui a les butxaques dels especuladors.
La sentència del TC serà decidida demà mateix al Ple del Tribunal. El PSOE hauria pogut evitar-la, però no ho ha fet. El Govern de Pedro Sánchez tenia a les seves mans la possibilitat de blindar la 24/2015 arribant a un acord bilateral amb la Generalitat, per dir-li al Tribunal que dos governs coincidien en què aquesta llei és constitucional. L’únic que han demostrat però, és que ja li està bé que el PP li faci la feina bruta. No blindar la nostra llei és un mal precedent cap a la futura llei d’habitatge estatal. Quines garanties ens donen si no són capaços de protegir les lleis autonòmiques vigents?
Els finals èpics poden semblar impossibles, però anys de resiliència ens han ensenyat que allò que sembla impossible, només triga una mica més a fer-se realitat. El moviment per l’habitatge seguirem treballant fins a assolir les lleis que necessitem per guanyar les nostres llars.
Catalunya Plural, 2024 
