Sobre la pell del ja famós Angeli trobem tatuats diversos símbols de la mitologia nòrdica, un valknut o nus del guerrer (imatge 1), que si bé no coneixem el significat exacte està associada a la divinitat Odin, pare de tots els deus. També veiem un Yggdrasil (Imatge 2) la representació de l’arbre del món i també el martell de Thor (Imatge 3), una imatge més coneguda i popularitzada gràcies a la sèrie de còmics i sèries protagonitzades per aquest superheroi.
El punt interessant, però és què pot portar a un seguidor d’ultradreta nord-americà seguidor de Donald Trump a admirar una cultura medieval fins al punt de tatuar-se símbols de la seva mitologia? Doncs l’ús nacionalista de la història per construir un discurs polític. Com ja vam analitzar a l’article del Cid Campeador.
Podríem entendre que l’inici d’aquesta relació és durant l’anomenat Renaixement Viking, un moviment intel·lectual i de pensament que va tenir lloc als països nòrdics (Noruega, Dinamarca, Suècia) així com a Alemanya i al Regne Unit. Hem d’entendre aquest renaixement viking dins d’aquesta estela romàntica que recorria Europa durant el segle XIX. Aquest romanticisme que es lligà ràpidament al nacionalisme va donar ales a aquest moviment que presentà un gran i renovat interès per la història i la cultura medieval vikinga, òbviament, tenyint-ho tot d’un misticisme heroic típic del moment.
D’aquesta manera, aquest romanticisme alemany va començar a profunditzar en la religió i la història nòrdica de la qual disposaven de moltes fonts, ja que aquests pobles del nord, no van ser romanitzats i van ser cristianitzats fins ben entrat el segle XI. D’aquesta manera havien mantingut les seves tradicions i fins i tot amb l’entrada del cristianisme van aconseguir mantenir-les essent aquestes llegendes utilitzades per explicar el catolicisme, com és el cas del poema èpic Beowulf (A les Portes de Troia, 2019) on veiem elements cristianitzants dins d’una llegenda nòrdica.
Aquests cicles de llegendes es van posar per escrit entre els segles XII i XIV i van ser usades pels romàntics com a font d’inspiració, per exemple la saga de drames musicals L’anell del Nibelung (Der Ring des Nibelungen) de Richard Wagner.
Però lògicament entre els romàntics recuperant i idealitzant la història i els mites i els seguidors Trumpistes hi ha un abisme ideològic i de sensibilitats, però hem d’entendre que és en aquesta Alemania de finals de XIX i principis del XX on es comença a concebre una visió de vincular aquesta gran comunió de pobles germànics com a descendents d’una mateixa raça, la raça ària. I que la mateixa raça tenia una mateixa llengua comuna, una cultura similar i una religió pagana que llegien com a “salvatge”, “forta” i “guerrera” que representa uns valors de futilitat de la vida, d’heroïcitat i de puresa moral i “racial”.
Mentre que la mitologia grecoromana és una mitologia profundament triomfalista i vitalista, hedonista i amb unes divinitats conscients de la seva superioritat, els déus nòrdics i els seus herois són conscients de la seva fugacitat, de la seva futilitat, conscients que un dia arribarà el Ragnarok, la batalla final, en aquesta lluita eterna còsmica on viuen i serà la fi dels temps. I que a aquests herois i déus només els queda lluitar per arribar al Valhala. (A les Portes de Troia, 2019)
Aquesta visió mítica del que eren els vikings, ben allunyada de la realitat històrica, barrejada amb les pseudociències en voga al segle XX com l’eugenèsia o el darwinisme social i amb el creixement del nacionalisme ètnic van acabar sent usades per aquelles ideologies que reivindicaven la superioritat de la raça ària i de la religió pagana nòrdica i que acabaren provocant el nazisme i el supremacisme blanc. (Downham, 2017)
No és difícil veure aquesta vinculació entre la reivindicació vikinga i el protofeixisme quan tenim obres com El poder es la razón o La supervivència del más apto, un llibre de 1890, considerat com un manifest feixista de proto-poder blanc firmat sota el pseudònim de Ragnar Redbeard, un nom com s’aprecia, nòrdic.
Així doncs trobem membres de las SA i las SS nazis que realitzaven rituals iniciàtics que creien propers als guerrers consagrats d’Odin, rituals i imaginaria, que avui en dia han recuperat els moviments neonazis i supremacistes com a representació de la puresa racial, de la superioritat de la raça ària. (Serrahima, 2021)
De fet, tant el nazisme com els moviments d’extrema-dreta actual veneren una idea dels vikings i de la mitologia nòrdica perquè representa aquesta idea de puresa racial i de masculinitat per la qual es senten representants, però aquesta idea de què és i com és un viking no deixa de ser una construcció mítica romàntica que ha arribat fins als nostres dies, doncs: ni rossos, ni mercenaris, ni sanguinaris guerrers, ni violents i ni tan sols portaven banyes al casc. (Herrán, 2019) Aquestes banyes no són més que una creació del pintor suec Gustav Malstrom per les il·lustracions del poema èpic La Saga de Frithiof el 1820.
Qui van ser els vikings?
Coneixem com a Era dels Vikings el període històric que va entre VIII-XI dC i s’inicia al 793 dC amb l’assalt per part d’aquests al monestir de Lindisfarne a Anglaterra. Però en realitat anomenar vikings a les persones que vivien a Escandinàvia entre els segles IX i XI és un error, perquè el que significa la paraula viking no és altra cosa que “anar d’expedició”, per tant, els vikings eren aquells que anaven d’expedició fos aquesta guerrera o comercial. Perquè sí, la gent dels pobles nòrdics també eren comerciants, artesans, agricultors i artistes, així ens ho mostren la gran quantitat d’objectes artístics de gran qualitat, per exemple, el Tapis d’Oseberg (Imatge 6).
Així doncs, la majoria de vikings no encaixarien a la imatge concreta que tenim d’ells. De fet, aquesta paraula tampoc designa cap cultura o ètnia concreta i el que tenia importància per ells era la família, el clan i la fidelitat personal. (Downham, 2017)
La masculinitat o la idea de masculinitat creada al voltant de la imatge dels vikings com a homes forts, sanguinaris, poderosos i amb una estètica molt concreta (barba, cabell llarg, trenes) i que ens és fàcil de trobar sota l’etiqueta #Viking d’Instagram no és més que una altra construcció mítica d’aquest poble.
Per exemple, en la mateixa mitologia, les idees sobre Eros, l’honor i la mort eren fonamentals per a la percepció nòrdica del món. Odin és el major déu de la guerra i està associat amb la virilitat, però, no obstant això, Odin també és el mestre més poderós de seid (fetilleria, bruixeria), una activitat associada amb les dones. Si un home realitzava seid, podria ser acusat d’ergi, és a dir, manca de virilitat. Per tant, es podria dir que Odin exercia una activitat considerada poc masculina. (Solli, 2008). Però tenim molts estudis que validen la sexualitat ergi com homoeròtica i present en aquesta societat medieval així com el culte a divinitats hermafrodites (Sørenson, 1983).
El Seid podia ser practicat per un Vaulur (bruixot), una Vitkar (fetillera) o un Seidberendr traduït com úter màgic. Alguns autors han interpretat la possibilitat que fos un tercer gènere, com el que tenien els natius americans precolombins, aquests Seidberendr practicaven el seid vestits com a dones (Shepherd, 1999). No podem saber si formava part d’una activitat performativa, però el que si és cert és que s’han trobat mostres òssies de cossos de sexe masculí enterrats amb roba i artefactes femenins que ens reafirmen en aquestes tesis que presenten la societat vikinga com una societat menys estrictes amb els rols de gènere que la que imaginen els Trumpistes radicals (Raninen, 2008).
Referències:
- A les Portes de Troia. (8 de gener de 2019). Beowulf. Obtingut de La Història a la Ràdio: https://www.portesdetroia.cat/2019/01/08/210-beowulf/
- Downham, C. (28 de septembre de 2017). Vikings were never the pure-bred master race white supremacists like to portray. Obtingut de The Conversation: https://theconversation.com/vikings-were-never-the-pure-bred-master-race-white-supremacists-like-to-portray-84455
- Herrán, M. (9 de desembre de 2019). No eres un Vikingo | PutoMikel. Obtingut de Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=iu6uDvwFbfQ&t=317s
- Raninen. (2008). Queer Vikings? Transgression of gender and same-sex encounters in the Late Iron Age and early medieval Scandinavia. QueerScope, 20-29.
- Serrahima , P. (9 de gener de 2021). Tatuajes con historia (mal entendida). Obtingut de Diari Ara: https://www.ara.cat/es/internacional/Tatuajes-asalto-Capitolio-runas-Vikingos-Q-Shaman-simbologia_0_2597140448.html
- Shepherd, D. (1999). The elusive warrior maiden tradition in Anglo-Saxon society. En J. Carman , & A. Harding, Ancient Warfare. Archaeological Perspectives (págs. 219-243.). Phoenix.
- Solli, B. (2008). Queering the Cosmology of the Vikings: A Queer Analysis of the Cult of Odin and “Holy White Stones”. Journal of Homosexuality, Feb (54), 192-208.
- Sørenson. (1983). The Unmanly Man: Concepts of Sexual Defamation in Early Northern Society. . Odense Univ. Press.
Catalunya Plural, 2024 
