“De África, morenos, no quiere…”. Amb aquesta sentència una agent immobiliària feia fora de l’oficina de Servi-grup situada a l’avinguda de Montserrat número 15 de la localitat de Pineda de Mar a dos possibles llogaters. Que el propietari és qui mana i que si ell no vol estrangers no s’hi pot fer res. Aquesta era l’argumentació que els hi va donar l’agent a Fikri El Azram i la seva companya quan es disposaven a visitar un pis de la localitat després d’haver concertat una cita. «Ho hauríeu de posar a l’anunci», va exigir Fikri, «poseu que no s’admeten o que els estrangers estan prohibits i ens hauríem estalviat venir fins aquí».
Durant el transcurs de la conversa, Fikri va poder encendre la càmera del telèfon mòbil per sostenir la denúncia que posarien més endavant [Part del qual es pot veure al seu compte de twitter]. En adonar-se’n i en sentir que els denunciarien, l’agent no va dubtar en dir obertament: «ets dolent», «no et donaré cap nom» i afirmar que «això no és racisme».
“No alquilamos pisos a los marroquíes, ni morenos ni negros” esta es la respuesta que mi ha dado hoy el día 11 de enero 2021 una señora de la agencia inmobiliaria SERVI GRUP ubicada en avenida Montserrat número 15 en Pineda de Mar#Racismo #Espana #Catalunya #Negros pic.twitter.com/hzKc44eKRd
— Fikri El Azrak (@FikriAzrak) January 11, 2021
Però les frases que es senten a les imatges no semblen indicar això i Fikri no va dubtar en interposar una queixa a L’ajuntament de Pineda de Mar «en relació amb una actitud racista per part d’una immobiliària». La resposta del consistori va ser: «atès que els fets descrits poden suposar una infracció administrativa, teniu l’opció de presentar una denúncia a l’Agència Catalana del Consum, mitjançant el formulari que trobareu en l’enllaç següent: http://consum.gencat.cat/es/consultes-i-reclamacions/queja-o-denuncia/». I que esperaven que la informació fos «d’utilitat».
Segons dades recollides a l’últim informe de SOS Racisme sobre L’estat del racisme a Catalunya amb data de 2019, un 21% dels casos de discriminació en l’accés als drets socials responen a vulneracions del dret d’accés a l’habitatge. Aquestes dades es sustenten sobre casos reals recollits pel Servei d’Atenció i Denúncia (SaiD). A banda, un 55% dels casos entre particulars, la tipologia de racisme més denunciada el 2019 al SAiD, es produeixen dins l’escala de veïns.
Des de SOS Racisme afirmen que «els casos de racisme en l’àmbit de l’habitatge no són conflictes puntuals, sinó que existeix una omissió sistemàtica dels deures de les administracions i unes pràctiques discriminatòries normalitzades d’agències immobiliàries, propietaris i veïns que obstaculitzen l’accés i el gaudi d’un dret bàsic a les persones migrants i racialitzades com a no blanques». Això passa perquè al seu entendre l’estat delega el dret de l’habitatge a actors privats que no garanteixen ni l’ús social ni el principi de no-discriminació: l’interès econòmic passa per damunt de la lògica de protecció social. I així, el què acaba passant, diuen, és que tot i que el marc legal reconeix clarament el dret a accedir i a viure en un habitatge sense patir situacions de discriminació ni assetjament, «la inacció de l’administració precaritza i buida de significat aquest dret».
Així, Fikri, a banda de dirigir-se a l’ajuntament de la localitat de la immobiliària també es va dirigir a SOS Racisme qui ha agafat el seu cas i està interposant les denúncies corresponents en relació amb la llei del dret a l’habitatge i perquè s’obri un procés sancionador cap a l’agència.
L’habitatge com a dret i no com a producte
Gemma Ferreón, membre de SOS Racisme, ens explica que aquest és un cas dels molts que els hi arriben a l’entitat. Afegeix que hi ha racisme en l’accés però també en el gaudi de l’habitatge, que en aquest cas és l’exercici al dret. «Moltes vegades el què fa l’administració és derivar a les agències de consum, però ha de quedar clar que aquest no és un problema d’oferta i demanda, és un problema de drets», denuncia Ferreón. Així, l’administració hauria d’actuar tant amb l’agència immobiliària com amb el propietari perquè tots dos estarien vulnerant un dret, no és un tema de consum.
Ara bé, a banda d’exigir mesures a les administracions corresponents de tots els nivells, se’ls pot obligar a sancionar o a canviar els mecanismes de venda a les agències? En aquest sentit, Ferreón ens comenta que l’objectiu d’aquestes denúncies és que l’administració es posicioni i comenci a actuar «perquè ens trobem que deriva a les agències de consum com si fos un producte». Més que res, a l’entendre de SOS Racisme i d’acord amb la lectura legal del tema, és que és «feina de les administracions reconèixer el racisme dins aquests sectors privats i aplicar la llei de manera efectiva».
Responent a la pregunta, Ferreón veu que «el problema doncs no és que no hi hagi jurisdicció, el problema és que no s’aplica» i això fa que els casos de discriminacions dins de l’accés a l’habitatge es quedin amb tota la impunitat.
Això, en un context on el dret a l’habitatge està reconegut a múltiples textos normatius de caràcter internacional, estatal i autonòmic. En concret a Catalunya, la Llei 18/2007 del dret a l’habitatge estableix que les administracions han de “promoure l’erradicació de qualsevol discriminació en l’exercici del dret a l’habitatge, per mitjà de l’establiment de mesures d’acció positiva en favor de col·lectius vulnerables i de la penalització de conductes discriminatòries en l’accés a l’habitatge” i manifesta clarament que “totes les persones han de poder accedir a un habitatge i ocupar-lo, sempre que compleixin els requeriments legals i contractuals aplicables a cada relació jurídica, sense patir discriminacions, directes o indirectes, ni assetjament”.
És feina de les administracions reconèixer el racisme dins els sectors privats com l’immobiliari i aplicar la llei de manera efectiva
Barcelona veu evidències de discriminació racista en l’accés a l’habitatge
Un estudi de l’Ajuntament de Barcelona, en el marc de l’Observatori de les Discriminacions de Barcelona, demostra que el racisme immobiliari existeix, que és una pràctica sistèmica. L’estudi va enviar mil sol·licituds a 500 anuncis de portals immobiliaris una meitat signades per noms d’origen autòcton i l’altra meitat, amb noms d’origen àrab. Les conclusions mostren que, mentre que el 56,6% de les peticions enviades sota un nom autòcton reben resposta, quan qui ho envia és un nom àrab, la taxa de resposta es redueix al 37,8%. Per entendre-ho de manera més simple, per cada 10 sol·licituds enviades, les sol·licituds d’autòctons reben 6 respostes, i les sol·licituds d’àrabs 4. La discriminació també persisteix en l’oferiment de fer una visita a l’habitatge. Per cada dues respostes a noms autòctons que ofereixen una cita, només n’hi ha una per a persones amb un nom d’origen àrab. El regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, explicava aleshores que “per primera vegada, amb dades objectives, científiques, hem provat que existeix aquesta discriminació, ja fins i tot en el primer moment de demanar informació per poder-lo visitar, només per tenir un nom d’origen àrab”.
A banda de rebre menys respostes, també les reben referents a pisos més cars. És a dir, els resultats de l’estudi també permeten concloure que la discriminació per origen també va acompanyada d’un biaix de classe social, ja que la població d’origen àrab patiria més discriminació per accedir a habitatges amb rendes més baixes. El preu mitjà dels anuncis que responen sol·licituds de noms d’origen àrab és de 1.384,27 euros, 108,28 euros més car que els anuncis que responen sol·licituds de noms autòctons, de 1.275,99 euros. Aquesta diferència s’accentua en observar el preu mitjà dels anuncis que només responen a sol·licituds signades per noms autòctons. En aquests casos, la renda baixa encara més, fins a 1.093 euros, gairebé 300 euros menys que el preu mitjà dels pisos als quals podria optar la població amb noms d’origen àrab.
Gemma Ferreón assenyala amb aquest estudi la necessitat de començar a veure l’accés a l’habitatge com un dret, «que no es pot fer servir l’excusa que són productes privats per no actuar». A més, atès que comptabilitzar les dades de les persones que pateixen aquestes situacions és molt complicat pel baix índex de denúncia, cal que siguin els organismes públics qui ho aturin. «Ens trobem que moltes persones que són discriminades o que pateixen aquest tipus de racisme es troben en situació administrativa irregular o estan en situacions d’especial vulnerabilitat… I al final qui denuncia és qui pot», declara Ferreón qui també apunta que l’única solució és posar facilitats perquè la gent denunciï independentment de la seva situació econòmica. Moltes de les persones que viuen aquestes situacions tenen la necessitat urgent de trobar un habitatge i no tenen temps de fer tot aquest procés de denúncia al qual s’hi ha embrancat Fikri El Azram. Un procés de denúncia que sempre és complicat, és llarg, i costa, ja que la mateixa persona que pateix aquestes violències, com bé saben des de SOS Racisme i el Servei d’Atenció i Denúncia per a víctimes de racisme i xenofòbia (SaiD) que opera des de 1992, no té ganes de recrear la situació i el que volen és trobar un lloc.
De fet, com recollíem ja a l’inici d’aquest article, l’informe de L’estat del racisme a Catalunya del 2019 destacava sobre les discriminacions en l’accés a l’habitatge la inefectivitat de les respostes: hi ha instruments, però no s’apliquen. La via penal és molt complicada perquè la càrrega de la prova exigeix que es donin un seguit de circumstàncies que demostrin els fets i la seva motivació. Una altra opció, regulada a la llei catalana de l’habitatge, és la denúncia administrativa que preveu, entre d’altres, la possibilitat de sancionar les agències immobiliàries que discriminen. Però també reconeixen a l’informe que no s’està aconseguint que iniciïn aquests procediments, l’òrgan competent no intervé i s’aplica una perspectiva de consum i no de dret.
Ens trobem que moltes persones que són discriminades o que pateixen aquest tipus de racisme es troben en situació administrativa irregular o estan en situacions d’especial vulnerabilitat… I al final qui denuncia és qui pot
A menys reconeixement, menys qualitat en l’habitatge
I és que els casos que les entitats han anat recollint són múltiples i diversos, però tothom coincideix que una nova barrera per aconseguir un habitatge digne és un imaginari social que atribueix a les famílies racialitzades i migrants característiques com la insolvència econòmica, comportaments depredadors o comportaments incívics. De fet, el discurs mediàtic, que criminalitza les ocupacions i les condicions d’infrahabitatge, alimenta i perpetua aquest imaginari racista.
En aquest sentit Ferreón explica que moltes vegades al final on poden accedir les persones migrants són pisos en condicions molt precàries i que probablement ningú més vol i també en barris especialment degradats, sent això també una de les causes de les segregacions. «Això no només els hi passa als migrants, també a les persones racialitzades o fills i filles de migrants», afegeix. I és que qüestions com la solvència, possibles actituds cíviques o incíviques o el perfil creat en general, juga en contra a l’hora de buscar lloguer «i et demanen moltes més coses que a les persones nascudes aquí però blanques…». «Tot l’aparell racista juga en contra de totes les persones racialitzades no blanques i això és un fet i no són fets aïllats», conclou Ferreón, qui ho ha viscut en la seva pròpia pell.
Catalunya Plural, 2024 
