Queda menys d’una setmana per les eleccions al Parlament de Catalunya. He cregut que seria oportú explicar què diuen els distints partits sobre la renda bàsica. O què diuen a canvi. Amb una restricció: només em referiré a quatre partits d’esquerra en un sentit diguem-ne molt ample. A més, es tracta dels quatre partits d’esquerra que trauran representació parlamentària. Aquests partits o grups són: ERC, PSC, En Comú Podem i la CUP. La raó de no incloure els partits de la dreta és doble: per no perdre el temps i per raons d’espai. Per no perdre el temps perquè les seves propostes encara estan més allunyades de la renda bàsica que algunes ja molt desdibuixades d’algun partit d’esquerres. I per raons d’espai no cal explicar-ho.
ERC. Segueix apostant pel que hi ha, però introduint modificacions. Concretament: “Seguir desplegant la llei de Renda Garantida de Ciutadania, ampliant progressivament els drets de les persones i les llars destinatàries i incorporant els esquemes de l’ingrés mínim vital de l’Estat…”. Més endavant es cita explícitament la renda bàsica i podem llegir: “Ordenar i compactar les múltiples prestacions per transitar cap a un model integral de garantia de renda bàsica. Cal avançar cap a un sistema menys assistencialista i més eficient i empoderador: una garantia de renda bàsica universal que impulsi l’autonomia i els projectes de vida personal i laboral de cadascú”.
PSC. “Les pensions, les prestacions d’atur, la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital són els pilars de la garantia de rendes, acompanyades dels ajuts d’emergència i les polítiques sectorials que han d’assegurar l’ingrés familiar suficient per poder treballar per la inclusió social de tota la ciutadania”. I més endavant: “La Renda Garantida i Ingrés Mínim Vital per a tothom que els necessita”. Aquest partit també diu: “A Catalunya, des de l’any 2017, disposem de la Renda Garantida de Ciutadania, amb un esquema semblant al plantejat per l’Ingrés Mínim Vital, però la nefasta gestió dels Governs de la Generalitat ha convertit aquesta prestació en quelcom inaccessible, donat el gran nombre de denegacions”. La gestió nefasta de la RGC dels governs de la Generalitat és una evidència. No s’esmenta la gestió catastròfica del govern espanyol de l’IMV, una gestió que ha superat les previsions dels més crítics i escèptics ja des dels inicis d’aquests subsidis per a molt pobres. Altrament, en el programa del PSC la renda bàsica no és ni esmentada.
EcP. Segueix apostant també per la RGC. Per exemple: “La Renda Garantida de Ciutadania, els complements i altres prestacions de dret són una eina fonamental per tal d’assegurar la cobertura de necessitats bàsiques i el desenvolupament d’un projecte vital propi”. Evidentment parla de “millorar” també la RGC perquè defensar-la tal com està no ho fa ni el més fanàtic. Tampoc hi ha cap crítica a l’IMV i es diu, per exemple, “Establir un acord amb el Ministeri d’Inclusió i de la Seguretat Social per a la gestió de l’Ingrés Mínim Vital per tal d’incorporar aquesta prestació a les polítiques de rendes de Catalunya”. Ara bé, a diferència del PSC, aquest grup esmenta la renda bàsica. I ho fa en aquests termes: “Avençar cap a la renda bàsica a través d’una prova pilot a escala catalana per testejar-ne els efectes. Hauria d’incloure diverses proves, entre elles, alguna àrea territorial especialment empobrida. També podria incloure proves sobre noves formes de repartiment del treball i implicació comunitària de les persones combinades amb la renda bàsica”.
CUP. Podem llegir: “De tots els drets, el primer ha de ser el de l’existència. Cal garantir que la necessitat de treballar per viure no s’imposi mai més a la necessitat d’aturar l’activitat econòmica per sobreviure. Apostem per una Renda Bàsica Universal (RBU), que reparteixi una porció de la riquesa del petit percentatge de persones més riques per assegurar que ningú queda per sota del llindar de pobresa”. I més endavant es proposa: “Fer efectiva una Renda Bàsica Universal que garanteixi l’ingrés mínim del 60% de la renda mitjana de la població (actualment, uns 735 € mensuals per adult i uns 150 € mensuals per menor)”. Per tant, és l’única formació política que en aquestes eleccions defensa clarament la renda bàsica. Cal dir que aquesta formació també defensa una Renda Màxima, una mesura que cap de les altres tres formacions ressenyades fa esment.
És a dir, de les quatre formacions polítiques esmentades, una (CUP) defensa la renda bàsica de forma immediata; dues (ERC i EcP) parlen amb diferent intensitat de tenir-la present en el futur i fins i tot una aposta per fer un experiment pilot a Catalunya que s’afegiria a les dotzenes que s’han fet arreu del món en els darrers anys, un dels quals per cert a Barcelona; i una (PSC) no l’esmenta ni per ara ni pel futur ni de la forma menys comprometedora.
Cada cop es van coneixent més dades de l’impacte econòmic i social de les mesures motivades per la pandèmia de la Covid-19. Increment de l’atur, de la pobresa i de la inestabilitat laboral que assoleixen uns percentatges i uns valors absoluts difícils d’imaginar fa tot just uns mesos. Davant d’una situació extraordinària la major part de partits no ja de dretes, sinó d’esquerres segueixen repetint les fórmules conegudes i que han fracassat o, per dir-ho benèvolament, han estat molt insuficients en èpoques més benignes. La “solució” és bàsicament per aquests partits la següent: repetir, afegint és clar la paraula “millorant”, les polítiques conegudes. En una situació catastròfica per gran part de la població no rica, seguir apostant per fórmules que ja han donat proves repetides de la seva ineficàcia i insuficiència no és falta d’imaginació, és simplement irresponsabilitat. L’economista famós, conservador i molt perspicaç, John Maynard Keynes, va dir que la dificultat no rau en les noves idees, sinó en fugir de les velles. Fugir de les velles? Comptat i debatut, més que fugir la major part de polítics sembla que les abracin molt afectuosament. Afortunadament la realitat és molt més rica que el que hi ha al cap de la major part de polítics professionals. La gent fa moltes coses sense esperar-los. Dos exemples relacionats amb la renda bàsica són, el primer, la Iniciativa Ciutadana Europea que va començar el passat mes de setembre i que acabarà a final de l’any 2021, i el segon, la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Bàsica de la Comunitat Autònoma Basca.
Va haver-hi uns temps no gaire llunyans que l’abolició de l’esclavisme, el sufragi universal masculí i femení, el dret de vaga, el matrimoni entre persones del mateix sexe… es consideraven una fantasia. Hi va haver gent que va pensar, va creure i va lluitar per aconseguir-ho. Ara ens semblen conquestes normals. En el seu moment eren mal anomenades utopies. Una utopia és una concepció d’un ideal irrealitzable, i aquestes demandes democràtiques eren realitzables i avui són molt reals. La renda bàsica no és una utopia, és un objectiu racional i just. I serà realitat més aviat que tard.
Catalunya Plural, 2024 
