El dijous passat, el Tribunal Constitucional va fer pública la sentència sobre l’últim atac al dret a l’habitatge, orquestrat pel Partit Popular. La resolució, encara que no enxampa a ningú per sorpresa, no deixa de ser indignant: queda suspès el Decret 17/2019 català i que segueixin els desnonaments.
El Decret, ampliava i millorava alguns aspectes, molt necessaris avui dia, no incorporats en el seu moment en la Llei 24/2015. No per res, simplement, la realitat de l’emergència residencial i els desnonaments, lluny de solucionar-se, s’ha empitjorat. Per això, són necessàries mesures antidesnonaments eficaços, no moratòries que només són meres tiretes a una hemorràgia. Mesures que corresponsabilitzin als culpables de la situació i que siguin partícips de la solució.
La llei 24/2015 compleix amb aquest objectiu, obligant la banca i grans especuladors a oferir lloguer social com a mesura preventiva per a evitar un desnonament. Però el Decret 17/2019 anava un pas més enllà. Obligava també a la renovació d’aquests contractes, ampliant la durada de tres a set anys com a marca la LAU. També obligava a oferir lloguer social en cas de finalització de contracte, frenant així les pujades inassumibles. Però el gran avanç social, estava en l’obligació d’oferir lloguers socials a famílies en precari, obligades a ocupar un habitatge buit de banc o gran propietari, sempre que aquesta s’hagués produït abans del 23 de juny de 2019. Mai després.
Suspendre aquestes tres mesures, en uns moments en què més del 70% dels desnonaments són per impagament de lloguer, és d’una irresponsabilitat sense precedents i un atemptat directe a drets fonamentals. D’entrada, un mínim de 3.500 famílies, ja han estat empeses a un desnonament sense alternativa de reallotjament. De sortida, si no es reverteix la situació, en pocs mesos ens trobarem davant un nou tsunami de desnonaments, d’aquí l’èxit de convocatòria de la manifestació del dissabte impulsada per les PAHs Catalanes i el Grup Promotor de la ILP Habitatge.
Les premisses de la mobilització, més enllà del stop desnonaments, eren clares: interpel·lar al Tribunal, al futur Govern de la Generalitat i al Govern de Pedro Sánchez.
Primer, denunciar al TC per actuar sense tenir en compte la vulnerabilitat de les famílies, que viuen sota l’espasa de Dàmocles i l’amenaça d’un desnonament. Dir-li al Poder Judicial, que n’hi ha prou de servir als interessos capitalistes i rendir comptes a la banca, als voltors i als polítics al seu servei. Els jutges han d’aplicar una interpretació de les lleis basada en el respecte als Drets Humans.
No ho diem només els moviments socials i les afectades, també ho diuen el Tribunal Europeu i Nacions Unides, amb les seves múltiples condemnes a l’estat espanyol. Mentre es continuï escoltant més a aquells que celebren la misèria aliena, com la patronal de grans propietaris, a ASVAL o els fons voltor, no podem parlar de Justícia. Recordem que el dret a la propietat privada, tan sagrat per jutges i tribunals, és un dret constitucional limitat per la seva funció social i pel dret de qualsevol persona a tenir un habitatge digne.
Amb tot i això, la suspensió obre una finestra d’oportunitat, ja que la sentència no entra a analitzar el contingut. Desestima les mesures per haver pretès legislar en forma de decret i no per llei. I aquest és el missatge que la societat civil manem al nou Govern de la Generalitat: la prioritat urgent per a fer una llei d’habitatge que reculli, sense perdre una coma, el decret suspès. Si cal cuidar les formes, cuidem-les.
Però no podem quedar-nos aquí i hem d’anar més lluny. El Govern de l’estat té la intenció de presentar, en unes setmanes, una llei d’habitatge davant el Consell de Ministres. Ja parlarem amb més profunditat un altre dia d’això. Avui toca remarcar que el PSOE podria, si no haver evitat, haver intentat frenar la suspensió, a través d’un acord bilateral amb la Generalitat i no ha mogut un dit per fer-ho. Ja li està bé tenir al PP fent-li el treball brut per a mantenir l’estatus d’aquells que tenen a l’especulació com a deessa. Per alguna cosa parlem del mateix PSOE, que a Catalunya no va secundar ni el Decret 17/2019 quan tocava dir si, ni va votar a favor de la Llei de regulació de rendes catalana mentre ven fum des del Congrés amb els lloguers.
En resum, la gent del carrer, les que patim, les que ens organitzem, les que matinem cada dia per a parar desnonaments, ho continuarem fent fins a aconseguir, a tots els nivells, la llei que necessitem i no la que els poderosos volen per a continuar mantenint els privilegis dels rics.
Aquest repte social comença aquí, a Catalunya, perquè el que tenim i el que recuperarem ha de ser la punta de llança que marqui el camí a seguir. La suspensió d’aquest Decret no ha de ser l’excusa que serveixi d’argument per a continuar desnonant i negant-nos el dret a l’habitatge.
Catalunya Plural, 2024 
