Més de 8 milions de persones van morir el 2018 per la contaminació de l’aire fruit de la crema de combustibles fòssils. Aquesta activitat, que és la que impulsa l’escalfament global de l’atmosfera, va ser responsable d’aproximadament 1 de cada 5 morts a tot el món, segons una nova investigació de la Universitat de Harvard en col·laboració amb la Universitat de Birmingham, la Universitat de Leicester i el University College de Londres.
L’estudi, publicat a la revista Environmental Research, assenyala que les regions amb les majors concentracions de contaminació atmosfèrica relacionada amb els combustibles fòssils -entre les que es troben l’est d’Amèrica del Nord, Europa i el sud-est asiàtic- registren els majors índexs de mortalitat. Els dos països amb més morts prematures són la Xina, amb 3.910.000, i l’Índia, amb 2.460.000.
A Espanya, 44.603 persones més grans de 14 anys moren cada any com a conseqüència de la contaminació atmosfèrica per PM2.5 causada per l’ús de combustibles fòssils. Això representa el 10,7% del total de 418.063 morts anuals entre els majors de 14 anys.
Una investigació anterior xifrava en 4,5 milions el nombre total de morts al món. La raó per la qual difereixen tant les dues dades és perquè els altres estudis es basaven en observacions per satèl·lit i de superfície per a estimar les concentracions mitjanes anuals mundials de partícules fines en l’aire, conegudes com PM2.5.
El problema, expliquen els autors de l’estudi actual, és que aquest tipus d’observacions no poden distingir entre les partícules procedents de les emissions dels combustibles fòssils i les de la pols, el fum dels incendis forestals o altres fonts. «Amb les dades dels satèl·lits, només es veuen peces del trencaclosques», assegura Loretta J. Mickley, investigadora principal d’Interaccions Químic-Climàtiques de l’Escola d’Enginyeria i Ciències Aplicades John A. Paulson d’Harvard (SEAS) i coautora de l’estudi.
«El nostre estudi se suma a les creixents proves que la contaminació atmosfèrica derivada de la contínua dependència dels combustibles fòssils és perjudicial per a la salut mundial», sosté Eloise Marais, una de les autores de l’estudi. Per a ella, «no podem, en consciència, seguir depenent dels combustibles fòssils quan sabem que hi ha efectes tan greus per a la salut i alternatives viables i més netes».
Per modelar les partícules contaminants generades per la combustió de combustibles fòssils, l’equip de Harvard va introduir en GEOS-Chem, un model tridimensional global de química atmosfèrica, les estimacions de les emissions procedents de múltiples sectors, com l’energia, la indústria, els vaixells, els avions i el transport terrestre.
Aquest nou model va descobrir una major taxa de mortalitat per l’exposició a llarg termini a les emissions de combustibles fòssils, fins i tot en concentracions més baixes. Així mateix, l’estudi revela que, a nivell mundial, l’exposició a les partícules procedents de les emissions de combustibles fòssils representava el 21,5% del total de les morts el 2012, i que es va reduir al 18% el 2018 a causa de l’enduriment de les mesures de qualitat de l’aire a la Xina.
«Sovint, quan discutim els perills de la combustió de combustibles fòssils, ho fem en el context del CO2 i el canvi climàtic, però passem per alt l’impacte potencial en la salut dels contaminants coemesos amb gasos d’efecte hivernacle», apunta Joel Schwartz, professor d’Epidemiologia Ambiental de l’Escola de Salut Pública TH Chan de Harvard (HSPH) i coautor de l’estudi. «Esperem que, en quantificar les conseqüències per a la salut de la combustió de combustibles fòssils, puguem enviar un missatge clar als responsables polítics i a les parts interessades sobre els beneficis d’una transició a fonts d’energia alternatives», conclou.
Catalunya Plural, 2024 
