“Acabem d’una vegada amb el pujolisme, que construeix el seu discurs polític a partir de la premissa, presentada davant l’opinió pública com certesa, que des de Madrid hi ha un programa secret per destruir la identitat nacional catalana”. Aquesta va ser la principal de les conclusions formulades per Iniciativa per Catalunya (ICV) després de la ‘Comissió Pujol’ al Parlament.
El PSC afirma en el seu programa que el 14-F ha de ser “un punt d’inflexió després d’una dècada que no ens ha aportat res de bo”. La raó fonamental la va exposar el periodista Santiago Tarín en el seu llibre En el sutnami catalán (Galàxia Gutemberg, 2020): “En l’independentisme afloren el neocarlisme i un populisme que subordinen la democràcia a una pretesa voluntat popular que es defensa amb símbols i una concatenació de suposades ofenses”.
A això, s’afegeix una dada de singular gravetat. El pròfug Puigdemont i els seus dos aliats, davant d’una resolució del Parlament Europeu que condemnava l’assalt al Capitoli dels Estats Units, es va abstenir, mostrant així una tolerància, inadmissible, davant de fets no només clarament delictius, sinó que van sembrar una justa inquietud en totes les democràcies del món. Una mostra més del trumpisme que arrosseguen des de fa molts anys.
Catalunya necessita ja un canvi de rumb polític. Com bé destaca el PSC en el seu programa, les polítiques de retallades econòmiques i socials dels governs independentistes han conduït a una profunda crisi social. Crisi que s’ha traduït, segons el PSC, en un nivell de vida inferior al d’altres comunitats autònomes, en quatre dades essencials: precarietat laboral, menys oportunitats, menys prestacions socials i una cronificació de la pobresa. Davant la tragèdia desfermada per la crisi de la pandèmia que encara patim, el PSC assegura que “la salut és la nostra prioritat”.
El programa del PSC també proposa l’aprovació d’una nova Llei Electoral, més justa i representativa, que substitueixi la Llei electoral espanyola, que els independentistes, malgrat el seu origen, l’Estat espanyol, assumeixen amb tot entusiasme.
L’etapa política que ara ha de concloure deixa, a més d’un desgovern generalitzat, múltiples processos penals (“Quaranta-dos alts càrrecs davant la justícia”, informava La Vanguardia el 8 de juliol de 2019) que els actuals dirigents hauran de seguir afrontant, estiguin o no en el poder. Deixa, també, la intolerable i reprotxable passivitat de les autoritats autonòmiques davant la permanent violació del dret a la lliure circulació dels ciutadans en l’avinguda Meridiana de Barcelona des d’octubre de 2019 fins als nostres dies.
En els seus programes, els independentistes es refereixen als processos penals oberts com “repressió” o com el resultat de la “vigilància” del Poder Judicial. Amb aquest Procés es pretén dialogar? Sembla que el Govern d’Espanya no sabés que els objectius polítics d’ERC són “amnistia, referèndum i República Catalana”.
Davant d’aquesta perspectiva, i des del respecte a altres alternatives d’esquerra, el PSC aposta per un “bon govern, transparent, responsable i que gestioni bé els diners públics”. A partir de, com a cita en el seu programa, el concepte de “governança democràtica”. Harmonitzant Drets de Ciutadania i Estat del Benestar. Es tracta de posar fi a les “senyals de deteriorament democràtic” a què es refereix Timoty Snyder, en el seu llibre Sobre la tirania.
El PSC, a l’apartat Contra les pràctiques de corrupció en la gestió pública, proposa un conjunt de mesures, que em permeto complementar amb les següents. En relació amb els partits polítics, una completa transparència organitzativa i econòmica i, respecte d’aquesta, un control efectiu, oficial i ciutadà, de la seva comptabilitat i auditories internes. Impulsar la participació ciutadana en el Portal de la Transparència sobre el funcionament de les administracions públiques. Davant els elevats índexs de processos penals per corrupció, resulta inajornable impulsar i garantir l’efectiu funcionament del Comitè d’Ètica a la Contractació Pública, tal com va exigir la Resolució 1150 / X de Parlament (2015.07.21) sobre la Comissió d’Investigació sobre el Frau i Evasió fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política.
Així mateix, resulta urgent crear els mecanismes públics necessaris per detectar i perseguir, amb la intervenció judicial quan sigui procedent, els riscos d’enriquiment il·lícit en l’exercici de funcions públiques. Per a això, s’ha de reformar i actualitzar la Llei 13/2005, d’incompatibilitats d’alts càrrecs, per garantir una prestació plena i rigorosa de la funció pública i un rigorós coneixement i control de les activitats privades desenvolupades abans i després de l’accés al càrrec públic. Així com la rigorosa i efectiva sanció de les infraccions comeses en el marc d’aquesta llei.
I, per descomptat, desenvolupar i aplicar definitivament les Conclusions i Recomanacions de l’Informe elaborat pel Grup de Treball sobre el Bon Govern i Transparència Administrativa creat 21/12/2004.
Per tant, ha arribat el moment d’una autèntica regeneració democràtica, que inclou el màxim respecte a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya, per recuperar-la definitivament com “comunitat de persones lliures”, “solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada a Europa”. Per a aquests fins, constitucionals, és indispensable el PSC.
Catalunya Plural, 2024 
