Fer previsions sobre els resultats electorals d’aquest diumenge és avui més difícil de què ha sigut mai. No és una frase clixé, no. Segons el darrer CIS, un 26,3% de la població no saps què votar. Una dada ja de per si alta, que, incloent-hi a l’11,4% dels qui van decidir no respondre, suma gairebé un 40% del total dels votants. La situació pandèmica, òbviament, ho ha dificultat tot encara més; a la gent indecisa se li suma la gent que, tingui o no clar el seu vot, el que no té clar és si anar o no a votar per por a contagiar-se. Això afegeix una nova variant una mica macabra a l’hora d’anar a votar: quant de motivat ha d’estar l’elector per compensar la por que pugui tenir per a participar en els comicis?
Segons apunten els experts aquesta impredictibilitat podria beneficiar a Junts per Catalunya i a la CUP, que gaudirien d’un electorat més motivat. Sigui com sigui, les enquestes – des de la darrera del CIS o la del CEO – han anat mostrant que la victòria en les eleccions és un frec a frec entre tres forces polítiques: PSC, ERC, Junts per Catalunya. Analitzem, doncs, què passaria en el supòsit que cadascuna d’aquestes forces guanyés les eleccions.
ESCENARI 1: Victòria d’ERC
Fa uns mesos tenien clar que aquestes eleccions no se’ls hi escapaven, però l’entrada de Salvador Illa a les eleccions i la progressiva recuperació de Junts per Catalunya amenacen la que podria ser la primera victòria dels republicans des de la restauració de la democràcia parlamentària a Espanya.
Si ERC guanya les eleccions i Junts per Catalunya és la segona força, hi ha pocs dubtes que es tornarà a reeditar l’actual coalició de Govern. ERC i Junts es troben atrapats per la dinàmica del Procés: a la interna no se suporten, però el relat construït en els darrers anys sobre la necessitat de la “unitat independentista” els porta inevitablement a mantenir un matrimoni de conveniència. Dins d’aquest escenari, hi han dues possibilitats: o que les dues forces en tinguin prou per sumar majoria absoluta o que no.
El rol de la CUP en aquesta tríada independentista dependrà de si els seus vots són necessaris o no per a conformar govern. La CUP, durant la campanya, s’ha mostrat ambivalent d’avant d’aquesta possibilitat, però hi ha pocs dubtes de què si els vots de la CUP fossin determinants per assegurar la continuïtat de l’actual govern davant la possibilitat que el PSC es fes amb la Generalitat, la CUP estaria al costat dels postconvergents i d’ERC. En les eleccions del 2017, els seus 4 vots (abstenció) van ser determinants per portar a Quim Torra a la Presidència de la Generalitat. En les eleccions del 2015, els seus 8 vots van fer el mateix amb Carles Puigdemont. Ho poden posar difícil i condicionar-ho a algun paquet de mesures econòmiques, però és previsible aventurar que, si se’ls requereix, acudiran a la seva ajuda.
Ara bé, hi hauria alguna altra possibilitat de conformar govern en el cas que ERC guanyés les eleccions?
Doncs no. Certament l’opció de tripartit ERC – PSC – Comuns, tot i ser remota en el cas que sigui el PSC qui quedi per davant (com explicarem a continuació), no sembla viable en el cas que sigui ERC qui s’endugui les eleccions. La proposta d’ERC de fer un govern de concentració entre ERC, Junts per Catalunya, CUP, i Comuns no se sosté. Els Comuns mai entrarien en un govern de coalició amb Junts per Catalunya, i viceversa. Cal interpretar aquesta proposta com una de les estratègies d’ERC per consolidar un discurs diferencial al de Junts per Catalunya que serveixi, al seu torn, per intentar pescar en aigües comunes.
Per altra banda, el somni humit de l’esquerra, un govern de coalició entre ERC, Comuns, i CUP, es quedaria lluny d’aconseguir la majoria que es requereix. Assumint que de donar-se aquest hipotètic escenari el PP, VOX i C’s hi votarien en contra, haurien de ser els socialistes i els postconvergents qui s’abstinguessin o en donessin suport. Una quimera.
ESCENARI 2: Victòria de Junts per Catalunya
Hi ha molt poques diferències entre els possibles escenaris electorals que es derivin d’una victòria d’ERC o d’una victòria de Junts per Catalunya. En essència és el mateix, però variant la presidència entre uns i altres depenent de qui quedi per davant. Però sí que hi ha matisos. Per molt que pel que fa la retòrica independentista Junts per Catalunya semblin més a prop de la CUP que d’ERC – i més d’ençà que els “independents” de Borràs van guanyar les primàries als “pragmàtics” de Calvet -, en l’àmbit econòmic s’hi troben molt més lluny. És amb aquesta retòrica independentista amb la qual es guanyen eleccions, però a l’hora de governar, les posicions sobre polítiques públiques i polítiques fiscals són més importants. I alguna de les propostes de la CUP – com incrementar l’impost de successions o implementar una renda bàsica incondicional, xoquen amb l’establishment convergent.
La realitat és que Junts per Catalunya només pot governar sota l’amenaça de què si no els hi donen suport explícit s’estaran posicionant en contra de l’independentisme (com si aquest fos un bloc monolític). A diferència d’ERC, no tenen cap aliat real; només “companys de trajecte”, o, dit d’una altra manera, enemics necessaris. I això els debilita.
ESCENARI 3: Victòria del PSC
Sense entrar a valorar si el concepte “canvi” és o no positiu, és un fet que si hi ha un canvi en l’estructura de govern aquest passarà necessàriament per la victòria del PSC el dia 14-F. En aquest sentit hi ha una diferència radical entre que ERC guanyi les eleccions o que ho faci el PSC, doncs només en aquest darrer escenari seria possible (que no probable) un tripartit entre els socialistes, ERC, i els Comuns. Una possibilitat remota, en tot cas.
Però, si no hi ha cap enquesta que no li doni majoria absoluta al bloc conformat per Junts per Catalunya, ERC, i la CUP, com és que una victòria del PSC pot arribar a obrir les portes d’un canvi a la Presidència de la Generalitat, que es manté convergent (o postconvergent) des del 2010?
Perquè cal recordar, també, que guanyar les eleccions no implica governar. Que li diguin a Ciutadans, que tot i quedar per davant en les eleccions del 2017 amb 36 diputats ha estat ignorat sistemàticament durant quatre anys. Per fer-ho es necessita majoria absoluta d’escons (68).
La resposta és que només una victòria del PSC li pot donar a ERC la capacitat suficient per a canviar el discurs actual on es prima l’eix identitari a l’eix ideològic. En l’hipotètic cas que l’independentisme en el seu conjunt no arribés al 50% dels vots – repte que s’ha proposat per enèsima vegada l’independentisme – ERC veuria reforçat el seu relat sobre la necessitat “d’eixamplar les bases”, i podria presentar el pacte davant del seu electoral des de dos punts de vista: el primer, que ells podrien ser una mena de Cavall de Troya a l’interior del govern, un mur de contenció davant de la pulsió unionista que representaria el PSC. El segon, que amb la presència d’ERC – i amb l’ajuda dels comuns -, tindrien la capacitat d’implementar les polítiques socials que el país, ara més que mai, necessita.
Una part de l’independentisme se li llançaria a sobre al crit de “botiflers”, és clar. I més quan la totalitat dels partits independentistes s’han compromès formalment a no pactar amb el PSC. Però aquesta, per molt remota que sigui, és l’única opció d’un canvi a la Generalitat.
ESCENARI 4: Repetició electoral
S’ha parlat molt poc de què passaria en l’hipotètic cas que cap força electoral tingués els suports suficients per a investir a un President o una Presidenta del seu color polític. No és, en cap cas, un escenari forassenyat.
Passi el què passi el diumenge, manarà l’aritmètica. És cert que en un escenari de majoria clara de l’independentisme en vots i escons que superi el llindà del 50% comportarà, inevitablement, un govern de coalició entre Junts per Catalunya i ERC amb el suport implícit o explícit de la CUP.
Però si això no passa, la mecànica de pactes de govern pot grinyolar. Podria ser que el PSC, en el cas que quedés al capdavant en els comicis, no aconseguís la majoria suficient per a investir a Illa President. Podria ser, també, que es negués a ser-ho si això impliqués acceptar els vots de VOX a la investidura.
També podria succeir, en el cas d’una victòria pírrica de Laura Borràs, que ERC fes un pas enrere i es quadrés en la necessitat d’incorporar els comuns i la CUP en un govern de coalició, fet que segurament acabaria bloquejant la investidura de Borràs. Recordem que Laura Borràs té una causa oberta pel Suprem per un suposat delicte de fragmentació de contractes de quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). Una sentència condemnatòria podria retornar els dimonis de la corrupció que arrosseguen els postconvergents, de la qual els republicans se’n podrien beneficiar.
Tot dependrà de l’aritmètica parlamentària. Però veient, per una banda, l’animadversió real entre ERC i Junts per Catalunya i, per l’altra, el boicot de les forces independentistes a pactar amb la família socialista, la possibilitat de la repetició electoral va creixent a mesura que s’acosta la data de les eleccions.
Catalunya Plural, 2024 
