“Por culpa de Arabia Saudí los niños en Yemen sufren así. Cosas de los amigos demócratas de los mafiosos Borbones”, “Policías que con Franco encarcelaban y que ahora encarcelen como jueces de Audiendia Nazi-onal”, ¿Matas a un policía? Te buscan hasta debajo de las piedras ¿Asesina la policía? Ni se investiga bien”, o “Dos años desde que Iñiga Cabacas fue asesinado por la policia sin que haya habido condenados por ello”.
Totes aquestes frases són tuits que Pablo Hasél ha publicat al seu compte des de fa molts anys. I ara, per fins a un total de 64 tuits l’engarjolen, com ell mateix diu, per “literalment explicar la realitat”. També el condemnen per les lletres d’algunes de les seves cançons. La pena serà de 9 mesos i un dia i si finalment entra a presó és per també tenir altres sentències en ferm: una sentència de dos anys i mig de presó per amenaces i obstrucció a la justícia i una de sis mesos de presó per un delicte de lesions a un reporter durant una protesta al Rectorat de la Universitat de Lleida.
El Tribunal Suprem (TS) confirmava a principis de juny del 2020 la condemna al raper Pablo Hasél per enaltiment del terrorisme i injúries i calúmnies a la monarquia i a les forces i cossos de seguretat de l’estat. Una sentència amb el vot en contra de dos magistrats que no veien delicte en els seus tuits. Tot i això, la conclusió va ser que el missatge de Hasél anava més enllà de la crítica social i, per tant, no s’emparava simplement dins el marc de la llibertat d’expressió.
Després de rebre la notificació sobre la seva entrada a presó i que el termini d’ingrés acabés el passat divendres 12 de febrer, dilluns Hasél es va tancar al rectorat de la Universitat de Lleida juntament amb unes desenes d’activistes que conformaven un grup de suport. Unes hores després, a última hora de la tarda de dilluns 15 de febrer, es feia públic que l’Audiència Nacional espanyola desestimava el recurs que havia presentat la defensa de Pablo Hasel. Així, només unes hores més tard, dimarts 16 de febrer al matí, després de passar tota la nit difonent missatges de denúncia i rebent solidaritat, Hasel va ser detingut pels Mossos d’Esquadra. “Visca l’organització revolucionària. Amnistia total. Mai ens aturaran. Mai ens callaran. Mort a l’estat feixista”. Aquestes han estat les darreres paraules de Hasel abans de ser introduït en el cotxe policial.
El tancament al rectorat es va organitzar perquè Hasél ja havia deixat clar que no s’entregaria, que l’haurien d’anar a buscar. I així va ser. Per ell, com piulava poques hores abans de ser “segrestat per les forces de l’estat”, com ell mateix expressa, “em vaig quedar aquí sense exiliar-me per contribuït més a difondre el missatge, a la mobilització i sobretot a l’organització. M’empresonaran amb el cap ben alt per no haver cedit al seu terror, per haver aportat el meu gra de sorra al que menciono. Tots ho podem fer”.
Hay muchas posibilidades de que entren esta madrugada para frenar el altavoz en que se ha convertido esta ocupación. Hay medios que cuentan que ya han llegado Mossos de otros lugares como refuerzos. Si esto es lo último que escribo antes de ser encarcelado… (sigue abajo)
— Pablo Hasel (@PabloHasel) February 15, 2021
La solidaritat als carrers: “contra la repressió, que cremi tot”
I aquesta crida a la mobilització i a l’organització es va veure contestada. Al mateix temps que les càmeres mostraven com els Mossos d’Esquadra s’enduien a Hasél, missatges i cartells convocant a manifestacions pel mateix vespre de la detenció omplien telèfons i xarxes socials. La consigna era clara: “per la seva llibertat i la de la resta de represaliats pel Règim i per la conquesta dels nostres drets i llibertats democràtiques“, I així va ser. Més de 70 convocatòries en solidaritat amb Pablo Hasél van omplir els carrers arreu dels Països Catalans. Concentracions i manifestacions que, en alguns casos com a Barcelona, eren de milers de persones.
La resposta policial va ser també alta i durant la tarda i la nit es van multiplicar els vídeos per xarxes de càrregues dels Mossos d’Esquadra a ciutats com València, Lleida, Girona, Vic o Barcelona. I sense por, manifestants arreu van clamar contra “la repressió de l’Estat espanyol no té límits i està disposada a tot per fer-nos callar”. A Vic la manifestació va acabar a la comissaria dels Mossos que va acabar sense vidres i a altres ciutats es van reproduir les barricades per poder avançar i demostrar la inconformitat contra l’empresonament.
A Barcelona, com a molts altres pobles i ciutats, la concentració superava la plaça que l’havia de rebre i els concentrats es van començar a manifestar. En un punt donat, més cap el centre de la ciutat, la manifestació es va dividir en dos i va ser aleshores quan la tensió sota el crit de Llibertat Pablo Hasél va incrementar. Les càrregues van augmentar fins el punt que dues persones van rebre impactes per projectils de foam, un a l’ull d’una manifestant i l’altre darrere l’orella d’una periodista. I en aquest sentit, diferents grups han exigit ja responsabilitats davant l’actuació dels Mossos per l’ús de les escopetes de foam.
De fet, el Servei d’Emergències Mèdiques va notificar 33 assistències amb alguns trasllats a les ciutats de Barcelona, Vic, Lleida, Reus i Girona. Van haver-hi un mínim de 15 detinguts entre Barcelona, Vic i Lleida, sent aquesta la ciutat on va haver-hi més.
Estat espanyol: repressió a cop de sentència
També amb les paraules de Hasél sobre no exiliar-se, és inevitable pensar en Valtònyc, raper mallorquí exiliat a Brussel·les des del 23 de maig de 2018, un dia abans del seu suposat ingrés a presó per una condemna de 3 anys i 6 mesos de presó. Quan el van detenir l’any 2012, va ser acusat d’enaltiment del terrorisme, apologia a l’odi ideològic, incitació a la violència i injúries a la Corona. A Bèlgica, mesos més tard, un jutge va denegar-ne l’extradició a l’Estat espanyol, argumentant que les seves lletres s’emmarcaven en l’exercici de la llibertat d’expressió.
Una llibertat d’expressió sobre la qual es sustenta ara Hasél i tots els activistes que li donen suport. En boca seva, “no cal estar d’acord amb el què dic per veure que això és un greu atemptat contra la llibertat d’expressió”. Així ho diu també una campanya d’Amnistia Internacional que busca una reforma del Codi Penal perquè es deixi de perseguir la llibertat d’expressió. Com asseguren des de l’organització, 75 persones han estat condemnades per enaltiment del terrorisme en els darrers 5 anys.
Això ha estat així perquè a l’estat espanyol el retrocés de la llibertat d’expressió s’ha vist agreujat des de l’any 2015, quan el Partit Popular amb la seva majoria absoluta va aprovar en solitari la Llei de Protecció Ciutadana, coneguda com a llei Mordassa, i la reforma del Codi Penal.
Des d’Amnistia Internacional afirmen que s’oposen a qualsevol llei que prohibeixi insultar o faltar el respecte als caps d’estat i a la Corona. També a personalitats públiques, forces armades, i altres institucions públiques, banderes o símbols. Per què? Creuen que els caps d’estat pel fet de ser figures públiques han de tolerar més crítiques que la ciutadania: “l’ús de lleis sobre difamació amb el fi o efecte d’impedir les crítiques al govern o a càrrecs públics viola el dret a la llibertat d’expressió”, afirmen.
⚠️ El encarcelamiento de #PabloHasel por sus expresiones artísticas es injusto y desproporcionado. No podemos consentirlo. Pedimos con @c_tangana una reforma del Código Penal para que deje de perseguir la libertad de expresión.
FIRMA: https://t.co/FGYDe9wtBm #NoPiensoCallarme pic.twitter.com/4R68Sjcqnq
— Amnistía Internacional España (@amnistiaespana) February 10, 2021
En aquest sentit, el 8 de febrer, just enmig de la campanya electoral per les autonòmiques, el grup d’Unidas Podemos va registrar al Congrés dels Diputats a Madrid una proposició de llei de “protecció de la llibertat d’expressió” per derogar els articles del Codi Penal que fan referència als denominats “delictes d’opinió”.
El grup parlamentari ha rebut múltiples crítiques per “oportunistes” i per no assumir responsabilitats. A més, tampoc els hi va anar bé que a Barcelona, els equips de neteja de l’Ajuntament esborraven un dels murals realitzat pel grafiter Roc Black Block durant la jornada de solidaritat de diumenge 7 de febrer a les Tres Xemeneies del Poble-Sec. Des del Govern de Barcelona en Comú van demanar disculpes al·legant no saber què havia passat i van oferir pagar els costos d’un nou mural.
No és la primera vegada que el món del grafiti, el muralisme i l’art urbà criden a l’acció al carrer en defensa de la llibertat d’expressió. Ja ho van fer l’any 2018 sota el lema Falten Pintades i en el marc de la campanya de la Plataforma No Callarem en contra de la repressió.
Sempre el món de la cultura es posiciona en aquests casos i davant l’empresonament de Hasél, més de 200 cantants, actors, cineastes i altres artistes, entre els quals hi ha Paco León, Luis Tosar, Willy Toledo, Melani Olivares, Alba Flores o Fermín Muguruza, van firmar un manifest en suport. L’escrit es titulava «sense llibertat d’expressió no hi ha democràcia» i denunciaven que l’estat espanyol encapçala “la llista de països que més artistes ha represaliat pel contingut de les seves cançons”.
SIN LIBERTAD DE EXPRESIÓN NO HAY DEMOCRACIA. #ElArteConPabloHasel
Comunicado de artistas en contra del encarcelamiento de @PabloHasel, el primer rapero que será encarcelado en Europa. pic.twitter.com/VOychFlnzK
— Llibertat Pablo Hasel (@LlibertatHasel) February 8, 2021
No Callarem fins que caigui la Llei Mordassa
Retornant a les mobilitzacions del món de la cultura, No Callarem, plataforma fundada el març de 2017, va organitzar una jornada multitudinària als entorns de la presó Model el 15 d’abril de 2018, poc abans de l’exili de Valtònik. Com tota la seva tasca, la plataforma s’articulava com a resposta davant l’amenaça a un retrocés dels límits de la llibertat d’expressió. “L’objectiu de la plataforma és donar màxima visibilitat a la problemàtica actual i denunciar els casos de vulneració d’aquest dret fonamental, tan dintre de l’àmbit de la creació artística, com de l’expressió lliure individual o col·lectiva a les xarxes socials”.
Així, el 15 d’abril, el col·lectiu va organitzar una jornada anomenada Fira Popular per la Llibertat d’Expressió amb més de 30 actuacions culturals. Entre elles les de Pablo Hasél o Willy Toledo però també de gent no encausada com Núria Graham o Maria Arnal i Marcel Bagés. Un dels objectius era recaptar fons per defensar tots els casos.
La campanya naixia aleshores i segueix encara mitjançant altres expressions als carrers. I és que més enllà de Hasél i Valtònik, trobem els judicis contra dotze membres del col·lectiu de rap La Insurgencia, els Titiriteros directes tres dies a presó sense fiança per delictes d’odi en una pancarta, a Cesar Strawberry per ironitzar a xarxes sobre la tornada dels GRAPO, a Cassandra amb el seu tuit “ETA impulsó una política contra los coches oficiales combinada con un programa espacial” i una llarga llista d’activistes socials. També la retirada d’obres d’art com la de Santiago Serra a la Fira ARCO titulada ‘Presos polítics a l’Espanya contemporània’ o el segrest del llibre Fariña. Tots casos de condemnes o de repressió per delictes d’enaltiment al terrorisme, injúries a la Corona i contra les institucions de l’estat.
En tots aquests casos, l’estat espanyol ha estat focus de mira internacional. De fet, com volen ressaltar des d’Amnistia Internacional, “el Tribunal Europeu de Drets Humans ja ha condemnat en tres ocasions a Espanya per aplicar el delicte d’injúries contra la Corona. Des d’Estrasburg han recordat que una major protecció a caps d’estat mitjançant una llei especial en matèria d’insult no és compatible amb el Conveni Europeu de Drets Humans”.
Afirmen doncs necessària una reforma del Codi Penal i encara més tenint en compte que s’està parlant d’una legislació ja assenyalada per l’ONU per vulnerar drets humans inclús abans de la seva entrada en vigor l’any 2015. En aquell moment, quatre relators de les Nacions Unides denunciaven com les reformes del Codi Penal i de la Llei de Seguretat Ciutadana soscavarien els drets de manifestació i expressió a l’estat espanyol.
Unes demandes que no s’han aturat, però que han agafat força de nou amb l’entrada a presó de Hasél. Unes demandes que volen veure’s aconseguides abans del sisè aniversari de la llei Mordassa, que seria aquest 1 de juliol. I en aquest sentit, tots els missatges van a una, “perquè demà podries ser tu, uneix-te a la pressió, uneix-te a la lluita per la llibertat d’expressió i contra les lleis d’un estat repressor”.
Catalunya Plural, 2024 
