Sembla que la Llei pel Dret a l’Habitatge està a les últimes negociacions per entrar al Consell de Ministres i després ser debatuda i aprovada al Congrés dels Diputats. Aquestes negociacions tenen dividit per una banda al mateix Gobierno i, de l’altra, a bancs i fons d’inversió contra ciutadans organitzats en múltiples entitats en defensa del dret a l’habitatge.
Després de les eleccions autonòmiques a Catalunya, s’han reprès les converses que han de fixar com ha de ser aquesta llei. Mentre això passa dins de les institucions, al carrer una cinquantena de plataformes han presentat una iniciativa per una llei que garanteixi el dret a l’habitatge. Algunes de les organitzacions que integren aquesta iniciativa són la PAH, el Moviment Ningú sense llar, el Sindicat d’Inquilines i Llogaters, la Taula d’Entitats de Tercer Sector Social, l’Observatori DESC, l’Aliança contra la pobresa energètica o la Plataforma Contra els fons Voltor.
Expliquen que “després de 42 anys d’absoluta vulneració d’aquest dret humà, hem de remarcar que la nova llei serà paper mullat si no protegeix i garanteix de manera efectiva el Dret a tot el territori”. En aquest sentit, i fent referència a la llei de regulació dels lloguers existent a Catalunya, el portaveu del Sindicat d’Inquilins ha dit que cal que hi hagi una legislació estatal que el protegeixi i no caigui llavors en les possibilitats que el Tribunal Constitucional vagi tombant lleis autonòmiques.
8 mesures d’aplicació directa a tot el territori
Les organitzacions signants de la iniciativa s’han unit per aconseguir que la Llei pel Dret a l’Habitatge inclogui com a mínim 8 mesures d’aplicació directa a tot el territori. Exigeixen que la llei garanteixi el dret a un habitatge digne, assequible, accessible i adequat com a dret subjectiu, garantint que aquesta protecció sigui efectiva i evitant que cap persona pateixi situació de sense llar. Que s’aturin els desnonaments de persones vulnerables sense alternativa d’habitatge digne i adequat, així com l’obligació de lloguer social estable per als grans tenidors i en la resta de casos reallotjament digne i adequat a càrrec dels poders públics. En tercer lloc, que s’asseguri i s’ampliï el parc públic de lloguer social, com a mínim a un 20% del conjunt d’habitatges en vint anys. I és que ara, segons xifres de l’INE, hi ha 3,4 milions d’habitatges buits, la majoria d’ells en mans de grans tenidors i, per altra banda, els habitatges socials representen un 2,5% del parc d’habitatges principals.
Així, des del Sindicat d’inquilins però en nom de tots, han denunciat en roda de premsa que ha de canviar la llei perquè “la patronal immobiliària diu que la inversió ha de ser en un format públic-privat perquè el fet que les administracions regalin sòl públic a les constructores, perpetua aquest sistema que ens ha portat a una emergència habitacional”. Apunten que no s’ha de seguir construint donat el volum de cases buides. Parlen llavors de la Sareb com a fracàs i demanen que tot el seu parc d’habitatges sigui públic.
Seguint amb les 8 demandes, la quarta d’elles apunta com a necessària una regulació estatal de lloguers a preus adequats als salaris de la població en cada zona del territori. Segons recomanacions europees, no s’ha de destinar més del 30% del sou a totes les despeses derivades de l’habitatge.
Una altra exigència és la de garantir els subministraments bàsics d’aigua, llum, gas i accés a les telecomunicacions per evitar la bretxa digital com a part d’un habitatge digne. Maria Campuzano, de l’Aliança contra la Pobresa Energètica, assenyala que “és crucial que quan parlem de dret a un habitatge digne li donem tot el seu contingut i aquí s’ha d’incloure l’accés als subministraments bàsics”. Afegeix que l’accés a l’aigua està reconegut per les Nacions Unides des de 2010 i és llavors urgent que es reconegui amb caràcter universal. Com explica, més de 7.000 morts a l’any podrien estar relacionades amb situacions de pobresa energètica, “morts que es poden evitar si s’impulsen lleis valentes i garantistes”. Posa l’exemple de Catalunya, on a partir d’una iniciativa popular es va implantar el principi de precaució mitjançant el qual les empreses de subministraments tenen l’obligació de preguntar a serveis socials si una persona es troba en vulnerabilitat. “Aquesta llei està aconseguint parar desenes de milers de talls a tot el territori i volem que això s’ampliï a nivell estatal i a més que les empreses assumeixin les factures impagades”, declara Campuzano.
La sisena exigència per a la nova llei és garantir una segona oportunitat efectiva per a les llars amb deutes hipotecaris, i desenvolupar mesures contra el sobreendeutament i els abusos financers i immobiliaris. També, l’ampliació pressupostària per a habitatge social i polítiques socials d’habitatge fins a arribar a la mitjana europea de parc públic, destinant com a mínim el 2% del pressupost estatal. Apunten doncs que és necessària l’assignació d’una part suficient dels fons europeus de recuperació per solucionar l’accés a l’habitatge i arribar a un 30%. Finalment, també exigeixen la participació activa de la població en tota la política d’habitatge i urbanisme.
Campanya estatal de mobilització ciutadana
Amb tot això, com han assenyalat des de la PAH en la presentació, l’aliança social que presenten amb aquestes exigències respon a la necessitat de fer un front comú, “igual que estan fent els fons voltors contra nosaltres”. I és que a l’estat espanyol, més de 32.000 persones pateixen sensellarisme, hi ha 12 milions de persones en risc d’exclusió social i més d’1 milió de desnonaments entre 2008 i el tercer trimestre del 2020, molts agreujats amb clàusules abusives i executats amb una legislació contrària als estàndards europeus sense importar que hi hagués menors o gent gran dependents.
Amb aquesta campanya i amb l’objectiu que la llei sigui real i posi en el centre l’habitatge afavorint sempre a la ciutadania, totes les entitats que conformen la iniciativa desenvoluparan accions descentralitzades i contínues fins a aconseguir-ho. La primera de totes serà aquest diumenge a Madrid.
Catalunya Plural, 2024 
