Mentre els carrers de les diferents ciutats de l’Estat bullen de la ràbia per l’empresonament de Hasél, els partits polítics segueixen concentrats en intentar resoldre el complex puzle resultat de la nit electoral del 14-F. Excepte VOX, PP i C’s –
que quedaran marginats de qualsevol pacte electoral –, i En Comú Podem, que ja ha mostrat les seves preferències en un pacte d’esquerres que passaria o bé pel PSC i ERC, o bé per la CUP i ERC (que hauria de dependre de l’abstenció del PSC o de Junts), la resta de partits encara no s’han pronunciat.
Les decisions que prenguin en els dies vinents poden acabar abocant als ciutadans a unes segones eleccions, que és la manera que tenen els partits de dir-nos que no s’ha votat correctament. Si això de per si ja s’ha de considerar com una falta de respecte de cara a la gent, en l’actual context de pandèmia es tractaria d’una gran irresponsabilitat. Tot dependrà de les decisions que prenguin.
La decisió del PSC: generositat i visió de futur
El PSC no es troba en una tessitura fàcil. Després d’haver aconseguit guanyar les primeres eleccions de la seva història, es pot veure abocat a un escenari similar al que es va trobar Ciutadans la passada legislatura: líders d’una oposició ignorada.
Alhora, però, el PSC de Salvador Illa també té a les seves mans una oportunitat per a canviar dràsticament el rumb de la política catalana i fer un pas definitiu per a tombar la política partisana de blocs. Una decisió que, des del punt de vista de la direcció del partit no seria fàcil de prendre, però que els podria acabar beneficiant al llarg termini.
Quina seria aquesta decisió? Donar el seu suport a la investidura a un govern en minoria d’ERC i Comuns, alhora que condicionar l’aprovació dels pressupostos. Si el PSC decidís actuar en aquesta direcció, aconseguiria dues coses: primer, situar-se simbòlicament com un partit d’esquerres, imatge que s’ha anat desdibuixant en els darrers anys. Segon, ocupar la tan anhelada centralitat política respecte de l’eix independentisme – unionisme. Uns moviments que ajudarien al PSC a recuperar, en l’imaginari col·lectiu, una posició similar a la que ocupava abans de l’era del Procés. Des de Madrid també veurien amb bons ulls aquesta decisió.
La decisió de Junts per Catalunya: consolidar-se com a partit o el poder pel poder
Què ha de fer Junts per Catalunya? La realitat és que, a hores d’ara, no ho tenen gens clar. La situació en la qual es troba Junts – i la posterior decisió respecte a què fer respecte a la investidura –es veurà condicionada per la lluita interna entre el nou i el vell del partit; i és que quan un partit es consolidar al poder durant molt de temps es genera un búnquer intern que el que prioritza és el manteniment en el poder com un objectiu en si mateix.
Hi ha molts membres que formen part del partit de Junts per Catalunya (i que formaven part de CiU) que porten més d’una dècada ocupant diferents càrrecs polítics. Meritxell Masó, per exemple –Secretaria General de Presidència – acumula càrrecs des de fa més d’una dècada: Responsable de Coordinació Administrativa del Servei Català de Trànsit, secretària executiva de l’Institut Català de Seguretat Viària, Responsable de Relacions Institucionals de la Secretaria General de Joventut, directora de Serveis del Departament d’Interior, secretària d’Administració i Funció Pública, entre d’altres. Un altre exemple seria Ferran Falcó, militant de CDC des de 1987 i actual secretari general de Territori i Sostenibilitat amb Junts per Catalunya; o Josep Maria Piqué, que ha sigut el Cap de Comunicació d’Artur Mas, cap de comunicació Internacional del Govern de Puigdemont i ara és l’actual cap de comunicació d’Interior.
És molt probable que a tots aquests càrrecs, ara de Junts per Catalunya, ho apostin tot a la formació d’un nou govern. Però si Junts per Catalunya no és CiU, és precisament pels canvis interns que estan tenint lloc en el partit. En aquest sentit, la victòria de Laura Borràs, part del grup dels “independents de Torra“, podria veure amb bons ulls prendre una decisió contrària: passar a l’oposició, unificar un partit descompost per la marxa del PDECAT, i consolidar un ideari de partit, a hores d’ara gairebé inexistent.
La seva decisió, doncs, serà el resultat d’un debat intern que no veurà la llum. Si se decantassin per anar a l’oposició, preferirien que fos el PSC qui facilités la investidura d’un govern liderat per ERC per així poder-los atacar des d’un primer moment.
La decisió de la CUP: repetir la història o habilitar un govern d’esquerres
No es pot criticar a la CUP per no encarar democràticament la manera com resolen les decisions del partit. De fet, els cupaires, ja han posat data a la resolució de la seva decisió: 27 de Febrer. Serà llavors quan l’Assemblea es reuneixi per a debatre què fer el dia de la investidura. Les dues grans ànimes que conformen la CUP defensaran opcions diferents. Endavant es mostra, a hores d’ara, partidària de quedar-se a l’oposició i no donar suport al pacte ERC – Junts, mentre que Poble Lliure sí que seria partidari de fer-ho, tot fixant algunes condicions.
Una assemblea que ve carregada d’una inevitable flaire de déjà-vu. La CUP pot tenir en les seves mans la decisió de repetir la història i habilitar l’actual govern, o bé habilitar – per acció i inacció – un govern d’esquerres a Catalunya.
La decisió d’ERC: o dreta o esquerra
A priori, la decisió que ha de prendre ERC és senzilla. Només pot mirar cap a dos costats. A la dreta li espera la reedició del pacte electoral amb Junts per Catalunya, un partit amb el qual comparteix notòries discrepàncies en l’àmbit ideològic i amb el que ha quedat demostrat que, sigui per falta de coordinació entre els diferents equips de govern, o sigui per part de l’animadversió expressa que es professen entre ells, ha deixat en un mal lloc la gestió pública de l’administració catalana.
ERC té, en aquest sentit, una oportunitat única: construir el seu propi camí tot liderant l’estratègia independentista, en lloc de restar expectants a la reacció mediàtica dels seus companys-adversaris. Això ho podria fer apostant per un govern d’esquerres amb els comuns i/o la CUP. Un govern que no tindria majoria i que requeriria el suport en la investidura del PSC o de Junts per Catalunya.
Ara bé, si ERC en els dies vinents es manté en la proposta de la “via àmplia” d’un govern entre Junts per Catalunya, CUP, i Comuns, serà la manera camuflada d’anunciar que prefereix no prendre cap decisió, el que acabaria empenyent a la ciutadania cap a unes segones eleccions.
La decisió d’ERC és la més important de totes les decisions. Ells tenen la clau mestra que marcarà el futur de Catalunya, ja que són ells els que estan al centre de cadascuna de les possibles sortides: continuar amb què hi ha, apostar per un govern d’esquerres, o abocar-nos a una repetició electoral. ERC té tota la pressió, o, més ben dit, tota la responsabilitat. La responsabilitat d’una futura Presidència de la Generalitat.
Catalunya Plural, 2024 
