Hem de demostrar al poble que el seu govern pot complir amb les seves obligacions, i fer-ho sense malbaratament ni fraus; que podem vacunar la nació; que podem fer que els nostres fills tornin a l’escola amb seguretat; que podem tornar a posar en marxa la nostra economia ajudant a centenars de milers de petites empreses a obrir-se i mantenir-se obertes; i que podem donar a la gent d’aquesta nació l’oportunitat de lluitar de nou amb xecs d’ajuda, menors costos d’atenció a la infància, menors costos sanitaris i molt més.
I necessitem lleis que canviïn el paradigma. Cal situar els treballadors d’aquesta nació en primer lloc. Durant massa temps, les coses s’han fet per a la gent de dalt. No són males persones. Un nombre significatiu d’ells sap que no haurien d’estar rebent les rebaixes fiscals que tenen. Però es va posar en primer lloc als més rics, que van ser els més beneficiats. I la teoria era retallem els impostos, i els que estan al cim i els beneficis que obtenen es filtraran a tots. Bé, ja hem vist el que fa el degoteig. Ho sabem des de fa molt de temps. Però aquesta és la primera vegada que podem, des de fa dècades, començar a canviar el paradigma.
Hem vist una vegada i una altra que el degoteig no funciona. I, per cert, no tenim res en contra dels rics. Si tens una gran idea, sortiràs a guanyar milions, està bé. Però has de pagar la teva part justa. Has de pagar alguna cosa. Perquè la gent que està treballant…i vivint al límit, està pagant. I així, de nou, tot el que ha fet és fer que els de dalt s’hagin fet més rics fins ara , i que tots els altres es quedin enrere.
És hora que construïm una economia que creixi de baix a dalt i des del mig cap a fora – I lleis que demostrin que quan es fa això, a tots els va millor. Als rics els va millor. A tothom li va millor en general.
Les paraules anteriors provenen d’en Joe Biden explicant el seu pla de recuperació d’1,9 bilions de dòlars (més del doble que el pla de la UE), que implementarà un principi de renda bàsica i incondicional (o quelcom que se li assembla molt) a més del 90% de les llars americanes.
Com ho pensa fer?
En primer lloc pagarà 1.400 dòlars a les persones soles o casades amb declaració d’IRPF separada per sota 75.000 dòlars d’ingressos bruts, 2.800 dòlars per a caps de família amb ingressos inferiors a 112.500 dòlars o 150.000 dòlars si són parelles amb declaració conjunta, més 1.400 dòlars addicionals per cada menor de 18 anys o dependent. A partir d’aquestes quantitats es redueixen les aportacions i s’eliminen quan superen els 80.000, 120.000 i 160.000 dòlars respectivament. S’utilitzarà la informació de la declaració de renda del 2020 o, si encara no s’ha presentat, la del 2019.
Per a les persones que l’any 2019 no van presentar declaració de renda se’ls hi demana que presentin la del 2020 i amb això podran accedir a aquests ajuts i als dos anteriors que van fer l’administració Trump durant el 2020 i principis del 2021: el primer es va acordar el març del 2020, per import de 1.200 dòlars per adult i 500 per menor fins a 17 anys i el segon aprovat a finals d’any eren 600 dòlars per individu, 1.200 per parella i 600 per fill fins a 17 anys, i essent els límits per no cobrar més alts en el cas del primer pagament.
El pagament es rebrà mitjançant abonament en compte, xec o targeta de dèbit. En els anteriors pagaments s’estimava que 145 milions van ser transferències en compte, 26 milions de pagaments en xec i 8 milions en targetes de dèbit. En total 179 milions de pagaments (com a dada comparativa van votar 158 milions de nord-americans en les eleccions presidencials). El pagament el farà l’IRS (Internal Revenue Service), l’equivalent federal americà a l’AEAT del Regne d’Espanya.
En segon lloc s’incrementa el crèdit fiscal infantil (CTC) inclòs en la declaració de renda, 3.000 dòlars el 2021 per menors de 6 a 17 anys inclosos i 3.600 dòlars per a menors de 6 anys. És un crèdit completament reemborsable: vol dir que si surt a pagar zero en la declaració de renda la família pot demanar que li donin tota la quantitat meritada per aquesta ajuda. A més, es pot demanar a l’IRS que anticipin fins a la meitat de l’ajuda i l’altra meitat es rebi al fer la declaració de renda del 2021. Aquesta prestació la rebran llars amb 66 dels 73 milions de menors de 18 anys residents al EEUU.
Cal dir que abans d’aquesta reforma el crèdit fiscal infantil era progressiu en funció dels ingressos, i que per tant els nens de famílies més pobres no el cobraven. No obstant es mantenen altres crèdits fiscals als ingressos guanyats (EITC) que són creixents i que per tant exclouen o són menors per a les famílies més pobres (model clàssic d’EITC que va presentar Ciutadans en els seus programes electorals del 2015 i que pressuposa que els més pobres són uns mandrosos). Això encara genera greus iniquitats i trampes de la pobresa com es mostra en el gràfic (hi ha famílies, que sumant altres ajudes, els hi pot sortir a compte no moure’s de la franja de 20.000 $ d’ingressos). Font
L’altra crítica és que l’IRS no està habituat a fer pagaments mensuals i que pot col·lapsar els pagaments. És clar que amb l’experiència que portem de l’IMV i dels ERTO aquí, recomanar que ho faci la Seguretat Social sembla també molt incert.
Els tres pagaments impliquen que, per exemple, en un any i de manera gairebé universal (un 93% de la població resident als Estats Units) una família d’una parella amb un menor de 6 anys i un entre 6 i 17 anys rebran per transferència, xec o targeta de crèdit, 14.600 dòlars (12.400 euros al canvi actual), dels quals 11.300 durant aquest any i 3.300 en la declaració de renda del 2021. I sense cap condicionalitat addicional, més enllà de tenir papers i fer la declaració de renda del 2020.
Cal veure quines d’aquestes mesures romandran en el futur (el més probable és que el crèdit infantil sí es mantingui), però en tot cas el canvi de tendència cap a la universalització, la incondicionalitat i la no penalització dels més vulnerables (a manca de resoldre els sense papers) sembla una tendència imparable, on Joe Biden està seguint les idees més progressistes del seu partit i que curiosament no sembla que hagin tingut una gran oposició dels republicans (de fet qui va començar a fer pagaments incondicionals ja va ser Trump).
Al contrari del que ha passat aquí, on tot just fa dues setmanes el ministre Escrivà es vantava al Parlament espanyol que havien aconseguit arribar a 210.000 llars amb l’IMV, la quarta part de les 850.000 promeses -que ja era la quarta part de les llars en situació de pobresa al Regne (i la meitat de les que estaven en situació de pobresa severa). Això sí, el ministre estava satisfet perquè havia superat en 8 mesos a les mateixes xifres que les rendes mínimes autonòmiques en 30 anys (les que només arriben al 7,6% de la població pobre). Tampoc comptava que algunes autonomies com la de Madrid havien transferit com a mínim un 40% dels beneficiaris de la seva renda autonòmica a l’IMV.
Per acabar, no hauria estat tan difícil copiar-nos dels americans i implementar una renda bàsica de pandèmia similar al nostre país, basada en aquests quatre conceptes:
- La gestió passa de l’INSS a l’AEAT
- Transferència incondicional a qui la demani, sense més dades que una declaració responsable dels fills dependents
- Liquidació en l’IRPF de l’any següent (que tothom que cobri la Renda Bàsica haurà de fer).
- Es taxen els ingressos per sobre de la Renda Bàsica.
No és tan difícil: en el mateix temps els americans hauran arribat a 850 vegades més llars que les autoritats espanyoles (la relació població EEUU vs Regne d’Espanya és 7 a 1). Malauradament aquí continuem pensant que no és desitjable arribar a tothom i que és millor generar milions de falsos negatius que alguns positius, i que hem de seguir espoliant el planeta perquè el degoteig dels rics cap als pobres funcioni. Biden ja no hi creu, i l’acord ERC-CUP (“la renda bàsica no es toca”) tampoc. Les coses es mouen.
Catalunya Plural, 2024 
