Contra la mirada molt curta que acostumem a tenir els europeus, tres fotògrafs van iniciar un projecte per veure què viuen les persones que migren abans i tot d’arribar al mar Mediterrani. Més enllà de la imatge, volien explicar-ho en paraules, i el que han estat un seguit de reportatges escrits, es van convertir també en una exposició. Ara, el recorregut que ha durat tres anys i ha passat per 11 països diferents es converteix també en llibre.
El projecte de The Backway recull la realitat de centenars de persones d’11 països diferents d’Àfrica. Les imatges són obra dels fotògrafs de l’organització Ruido Photo Edu Ponces, Pau Coll i Toni Arnau. Les paraules venen de la mà d’Agus Morales, Clara Roig i Xavier Aldekoa, tots ells periodistes especialitzats en migracions.
Pau Coll, un dels fotògrafs, ens explica que fa més de 15 anys que juntament amb els companys treballen en la cobertura de migracions, però que fins fa relativament poc ho feien sobre la ruta centreamericana cap als Estats Units en el seu pas per Mèxic. De fet, durant força temps van estar vinculats a un diari d’El Salvador anomenat El Faro. Tot i això, quan l’any 2015 van començar a haver-hi arribades massives de gent a Europa, van decidir canviar de zona. «Va ser a partir sobretot del gran boom mediàtic amb els migrants sirians i afganesos a Grècia», comenta. I és que com diu: «vam veure que estava arribant molta gent a Europa per diferents vies, però només hi havia cobertura un cop arribaven a les nostres fronteres».
Així, entenent que el fenomen migratori era el gran tema de l’era, però veient que no hi havia una atenció mediàtica justa, els tres fotògrafs van decidir iniciar un projecte al respecte. «Vam veure que calia triar una sola ruta que fos important i treballar-la d’origen a destí abans d’arribar a Europa. Així va néixer The Backway», ens explica Coll. El fotògraf afegeix que el backway és l’expressió que fan servir els joves gambians quan surten cap Europa des d’Àfrica occidental, és a dir, Gàmbia, Senegal, Malí, Níger o Líbia, creuant el Mediterrani fins a Itàlia. Els fotògrafs de Ruido Photo van escollir aquesta ruta en veure també que a Catalunya, un dels col·lectius migrants més nombrosos procedeix de Senegal o Gàmbia. També perquè «era la més mortífera en aquell moment perquè el pas del desert i del mediterrani són trossos molt complicats», diu Coll.
De la imatge al text
En un Verkami que han obert ara per poder finançar l’edició del llibre, expliquen que durant el projecte van acompanyar als migrants en la ruta i també van visitar les seves famílies per tal de demana’ls-hi que compartissin les seves històries i els motius que els van empènyer a migrar. Amb això volien denunciar les greus vulneracions dels Drets Humans a les quals s’enfronten i les conseqüències de les polítiques migratòries de la Unió Europea i els seus aliats. Això ho van fer publicant més de 20 fotoreportatges i cròniques, totes elles recollides en aquest web i també en paper a mitjans com La Vanguardia, Revista 5W o eldiario.es.
Tota aquesta feina no la podien fer ells sols, com ens explica Coll: «amb els companys de Ruido fa molt que treballem junts, però ho havíem fet sobretot a Llatinoamèrica i Centreamèrica. AL Magreb havíem estat poquet, però per l’Àfrica Subsahariana, gens». Així, necessitaven buscar periodistes que sí que coneguessin l’àrea geogràfica i sumar així experiència que, com comenta, «és molt important en l’àmbit periodístic».
Així van incloure a Xavier Aldekoa, corresponsal per La Vanguardia a l’Àfrica des de fa més de 10 anys i autor de diversos llibres. També a Agus Morales, reporter, director de la Revista 5W i autor del llibre No somos refugiados que recorre 17 països d’Àfrica, Orient Mitjà i Llatinoamèrica per parlar amb persones que fugien de la violència. Per últim, a mig projecte, van incorporar les paraules de Clara Roig, especialitzada en fenòmens globals des d’una perspectiva de gènere intercultural, que ha treballat en projectes amb i sobre dones a Àfrica des de Ruido i col·labora com redactora del Foro Internacional de Mujeres Indígenas (FIMI-IIWF). Coll explica que tot i que sovint el fet migratori és un fet molt masculí no volien que només fos una història d’homes: «volíem saber quan les dones fan la ruta, per què la fan, quins problemes específics tenen, que els hi passa a les famílies que es queden, per què es queden les germanes, les mares… I aquí va entrar la Clara».
Així, el nou projecte de The Backway, no és més que un altre producte dins la investigació que estan fent. «No és un projecte que comenci i acabi, perquè el tema migratori va canviant molt», indica Coll. Quan els hi va sortir l’opció de fer un llibre, van veure que aquest permet recopilar el material d’una altra manera i en uns altres tempos, ja que la cobertura per la publicació en mitjans fa que tot vagi molt de pressa. «El llibre permet treballar amb un editor que es mira totes les fotografies amb cura, recupera i trenca la narrativa que has fet. Això serveix per parar una miqueta», assenyala.
Comunicació, incidència i sensibilització
The Backway, com s’ha dit abans, a banda de ser tota una sèrie de publicacions i ara un llibre, també ha estat una exposició. Tot el material està convertit en una exposició que ja ha passat per més de 20 pobles de Catalunya i l’estat espanyol. L’exposició també ha servit per dinamitzar tallers educatius.
De fet, Ruido Photo és una organització dedicada a la imatge documental en temes de drets humans i conflictes socials. Desenvolupen també tant projectes propis com encàrrecs per mitjans de comunicació, ONG, institucions i particulars. També exposicions, llibres, publicacions i tallers educatius en crítica de la imatge, tallers de fotografia participativa i ofereixen formació en fotografia documental. És a dir, més enllà de publicar, com diu Coll, s’involucren en la incidència, la sensibilització i la comunicació de tot. «És aquí on fem les exposicions. Intentem no anar a sales d’exposicions, perquè la gent que hi va és la que ja li sona el tema», diu Coll. Per tant, les fan a l’aire lliure. Hi ha dos formats, un que és per anar a les places, perquè qualsevol persona no relacionada amb el tema s’ho trobi i tingui coneixement; i un altre per anar a instituts, biblioteques o centres cívics.
Li donen molta importància aleshores a l’educació. «Treballem amb una educadora que es diu Laia Gómez amb la que a partir de tots els reportatges hem fet càpsules pedagògiques», explica Coll. D’aquí va sorgir un taller per joves de secundària on els joves s’enfronten a aquesta realitat a través d’una dinàmica on simulen fer el camí. «És una activitat educativa que té un impacte molt fort en aquest format en els joves», conclou Coll.
Ara, com traslladen, la feina d’aquests tres anys es reconverteixen en llibre amb un fil conductor que uneix totes les històries: el dubte. The Backway es pot adquirir ara a través d’una aportació a Verkami. Encara amb més d’un mes fins a la finalització del micromecenatge, el llibre ja ha aconseguit gairebé tot el pressupost. Aquí podeu veure el projecte.
Catalunya Plural, 2024 
