Llibres i publicacions que han estat escrits per remoure consciències, per suscitar una mirada crítica, per estimular una actitud compromessa, per suscitar la revolta o per contagiar la solidaritat. Llibres que volen ser una llavor per canviar el món. Heus aquí alguns suggeriments.
‘Paraules d’Arcadi. Què hem après del món i com podem actuar’, Arcadi Oliveres, Angle editorial
“Una pandèmia global que atura el món, més morts que mai a la Mediterrània (persones a qui se’ls nega el dret d’asil), presos polítics per haver convocat un referèndum… El món que vivim sembla que accelera i perpetua algunes dissonàncies que potser no eren les que havíem imaginat quan fèiem una fotografia del futur. Quin món deixem a les generacions que venen? Què hem après i com podem actuar (encara)?”
Són només algunes de les moltes preguntes que es feia Arcadi Oliveres i que recull ‘Paraules d’Arcadi’, el llibre pòstum que es va construir a partir de converses entre l’octubre del 2019 i el setembre del 2020.
La idea era recollir els pensaments que han acompanyat el discurs d’Arcadi Oliveres al llarg de la seva vida (capitalisme, pacifisme, refugiats, guerra, democràcia, diner, canvi climàtic…) actualitzat amb altres conceptes que conformen els esdeveniments més recents (populismes, pandèmia, presos polítics) per veure fins on hem arribat i què cal tenir en compte si el que volem és poder construir una vida digna que tingui en compte el futur del planeta i la pròpia supervivència.
Com a economista, expert en comerç internacional i relacions nord-sud, desarmament i cooperació, com a referent també dels moviments socials, fa en aquest llibre una reflexió profunda del moment actual i ens adverteix que estem obligats a l’esperança, si creiem que és l’únic motor cap a l’acció. Una acció que mogui alternatives viables i possibles perquè, com deia l’Arcadi, un altre món no només és possible, sinó també necessari.
‘La fragilitat del món. Assaig sobre un món precari ‘, Joan Carles Mèlich, Tusquets
Joan-Carles Mèlich és doctor en Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona. En l’actualitat exerceix de professor titular de Filosofia de l’Educació en aquesta mateixa universitat. Ha publicat, entre altres, les obres ‘Filosofia de la finitud’, ‘Ètica de la compassió’, ‘Lògica de la crueltat’ i ‘La saviesa de la incertesa’.
En el seu últim llibre, ‘La fragilitat del món’, ens convida a aturar-nos i aprendre a veure de nou el món. O el que queda d’ell i d’una realitat que es dissol davant dels nostres ulls, dominats com estem per l’imperi de la tècnica, sempre àvids de novetats tecnològiques, sotmesos a una pressa constant, immediata, àmpliament informats però mancats de saviesa…
Joan Carles Mèlich proposa una obertura a la complexitat i ambivalència del món, també als seus aspectes ombrívols i dolorosos. Perquè és urgent, segons l’autor, rescatar un sentit, fràgil i precari davant el desemparament de la nostra naturalesa i l’hostilitat de el temps present.
‘Utopía no es una isla’, Layla Martínez, EPISKAYA
“Las distopías reflejan nuestras ansiedades colectivas en el marco cultural de la posmodernidad. A diferencia de lo que sucedía en la modernidad, ya no creemos que el futuro esté ligado al progreso y vaya a ser necesariamente mejor. Se ha convertido en algo que nos produce miedo y ansiedad, así que creamos productos culturales que tratan de alertar sobre los riesgos de ir a peor, sobre los peligros que nos esperan a la vuelta de la esquina. Es lógico, pero el efecto combinado ha sido devastador. Los productos culturales reflejan la realidad, pero al hacerlo, también la crean. Imaginar futuros peores nos ha quitado la capacidad de pensar en un porvenir mejor”.
El futur està encegat, no ens espera res millor del que hi ha. Aquesta podria ser, clara i concisa, la conclusió, a jutjar pels missatges polítics, culturals i mediàtics que ens arriben cada dia. Però davant d’altres futurs igualment foscos, molts i moltes van decidir imaginar mons millors i treballar per ells.
A ‘Utopía no es una isla’, Layla Martínez recupera projectes utòpics passats que ens tornin la capacitat d’imaginar i que ens guiïn per construir un futur en què valgui la pena viure.
L’illa descrita per Thomas More, pare del concepte d’utopia, el mite pirata de Libertalia, les comunas victorianes d’Étienne Cabet o Robert Owen, la revolució intel·lectual del marxisme, el viatge a el futur d’Edward Bellamy, la independència de Ghana i el projecte del panafricanisme…
Layla Martínez ofereix valuoses claus sobre el nostre futur.
‘Connectar’, Kae Tempest, Més Llibres
No és fàcil d’etiquetar Kate Tempest. Poeta, dramaturga, artista d’spoken word i rapera -principalment-, l’artista, obertament Queer, pot presumir d’una carrera meteòrica que li ha permès triomfar i ser reconeguda en tots els camps artístics en què s’ha aventurat.
“Jo no vull canviar les opinions de ningú. Només vull connectar”, ens diu Kae Tempest en aquest llibre ple d’urgència, saviesa i bellesa.
Hi ha moltes formes de baixar el ritme desenfrenat i la insensibilitat a què ens aboca el nostre estil de vida, amb el seu còctel destructiu d’alienació i individualisme exacerbat; per Tempest, les eines més adequades a aquesta finalitat són sens dubte la música i la literatura, com a forces transformadores que ens permeten empatitzar amb altres persones, descendir al que Jung anomena “l’esperit de la profunditat” i, així, fer d’aquest món un lloc més humà.
Una oda a la creativitat, amb traducció a cura de Martí Sales, que ens permet connectar amb nosaltres mateixos i el món.
‘Records de la meva inexistència’, Rebecca Solnit, Angle editorial
Rebecca Solnit mira enrere i rememora els seus anys de lluita i compromís. Recorda la seva joventut en un barri marginal de San Francisco, quan la violència de gènere era habitual, i els seus anys de formació com a escriptora i feminista, en una societat que excloïa la veu de les dones en la vida cultural. I explora quines forces i quins camins la van ajudar a alliberar-se: la guia constant dels llibres; la comunitat gai, que renovava aleshores els models de gènere i família; i el seu descobriment dels vastos paisatges de l’Oest americà.
Pocs paràgrafs condensen millor com entén Solnit la necessitat d’una escriptura política mordaç que neixi de les experiències particulars i canviants de les persones, que posi la mirada al seu voltant per submergir-se en el camí espinós del present per entendre com funciona el món.
Al seu nou llibre, l’autora d’’Els homes m’expliquen coses’ i ‘Esperança dins la foscor’ recorda que ser “una dona jove significa enfrontar-se a la pròpia aniquilació d’una multitud de maneres, a fugir d’ella mateixa o a conèixer-la, o totes tres coses alhora”. Solnit diu que la seva “utopia és arribar a tenir una democràcia de veus, on tothom pugui ser escoltat i hi pugui participar”.
‘Els miratges de la certesa’, Siri Hustvedt, Grup 62
Què és la ment i com es relaciona amb el nostre cos? Som com som gràcies als gens o a causa de l’entorn i de l’educació? Existeix un món objectiu, mesurable i que es pugui entendre, o depenem de la subjectivitat dels sentits? Què podem aprendre dels ordinadors i de la Intel·ligència Artificial?
A ‘Els miratges de la certesa’, la novel·lista, feminista i acadèmica Siri Hustvedt fa un recorregut per les troballes científiques i els corrents filosòfics que han marcat la història de la humanitat. Centra la seva brillant capacitat d’anàlisi crítica en els problemes metafísics de la neuropsicologia, i exposa com el vell dilema de la relació entre el cos i la ment continua sense resoldre, i, malgrat això, ha modelat –i sovint distorsionat i confós– el pensament contemporani en disciplines tan variades com la neurociència, la psiquiatria, la genètica, la intel·ligència artificial i la psicologia evolutiva.
Una nova lectura, des del punt de vista femení, d’un debat antic: la relació entre la ment i el cos. Un assaig apassionant que ha merescut el Prix Européen de l’Essai Charles Veillon.
‘Explica-m’ho tot’, Katharina von der Gathen, Takatuka
Es podria dir que ‘Explica-m’ho tot’ és un llibre de sexe per a nens, en el qual es respon de manera educativa a 101 preguntes plantejades per nens.
Després de la publicació d’’Explica-m’ho’, seria molt fàcil pensar que les preguntes sobre el cos, la pubertat, l’amor i la sexualitat que es fan tots els nens i nenes ja tenen la seva resposta. Però no és així: els alumnes de primària que participen en els tallers de la pedagoga sexual i autora d’aquest aclamat llibre Katharina von der Gathen encara tenen moltes preguntes.
Quina diferència hi ha entre estar pillat i estar enamorat? El penis es pot trencar? Com ho fa la gent que va amb cadira de rodes?
Moltes de les qüestions que plantegen deixen clar que internet és la seva principal font d’informació quan tenen algun dubte, i que la informació que hi troben sovint no és la més adient. ‘Explica-m’ho tot’ és, doncs, un llibre tan necessari com ho va ser el seu antecessor.
En aquest segon volum -fet també a partir de les preguntes que els i les joves deixen de manera anònima a la bústia de la pedagoga- trobaran més respostes escrites amb claredat i honestedat.
Les magnífiques il·lustracions d’Anke Kuhl són, novament, el complement perfecte a les ànsies de saber dels infants.
‘La nostra atenció ha estat raptada. Autodefensa i supervivència a l’era de la distracció’, Na Pai, Tigre de paper
És evident, no descobrirem la sopa d’all, que vivim, en una situació de superàvit tecnològic. Ho hem anat assumint com un espai natural de comunicació de manera acrítica sense pensar què significava traslladar la conversa pública en aquest espai virtual. El desplaçament del món real, de l’àgora pública, cap a l’àgora virtual, l’hem fet d’una manera cega i irreflexiva. Això ens ha anat fent una mica més vulnerables, ja que aquesta comunicació té lloc a través d’empreses privades que utilitzen les nostres converses públiques per gestionar la seva economia de mercat i treure’n rèdit econòmic.
El problema és quan el món virtual connectat es considera l’espai ideal i no som capaços de mesurar-ne les conseqüències. Les plataformes digitals, ho explica molt bé el llibre, canalitzen cada cop més activitats: hi estudiem, treballem o comprem tot el que necessitem, ens hi informem, socialitzem, entretenim i aparellem, ho acaparen tot.
‘La nostra atenció ha estat raptada’ analitza, justament, aquestes xarxes socials que habitem, que ens exploten i s’aprofiten de nosaltres, afectant a la psique, les relacions personals.
Són només alguns dels plantejaments que exposa el llibre i, el més interessant, no només es queda en la crítica, Na Pai proposa estratègies personals i polítiques per rescatar la nostra atenció i construir espais virtuals molt més saludables. Fugir d’alguna manera d’aquest segrest virtual agreujat per la pandèmia.
‘No diguis res’, Patrick Radden Keefe, Periscopi
El desembre del 1972, a Belfast, uns homes amb passamuntanyes es van emportar Jean McConville de casa seva. No la van tornar a veure. Tenia trenta-vuit anys i era mare de deu fills. Aquest és només un dels molts episodis ocorreguts durant el conflicte que es coneix com els Troubles.
Aquest llibre sobre el conflicte nord-irlandès i les seves repercussions utilitza el cas McConville com a punt de partida per mostrar una societat devastada. La violència brutal no només va deixar marca en persones com els fills de McConville, sinó també en membres de l’IRA ressentits per una pau que estava lluny d’aconseguir una Irlanda unida, i els va obligar a plantejar-se si les morts que havien provocat no eren sinó mers assassinats.
Patrick Radden Keefe és redactor de The New Yorker i amb ‘No diguis res’ va guanyar el premi Orwel de no ficció política. El llibre ha estat considerat un dels millors de la dècada.
Un acurat retrat complet de la tragèdia de les tres dècades del terrible conflicte irlandès que atrapa i no deixa indiferent.
‘Cartilla escolar antifascista’, Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes de la II República, Zorro Rojo
Que la II República Espanyola donava una importància cabdal a la cultura i a l’educació és cosa sabuda per tots, les Missions Pedagògiques o la ingent creació d’escoles en els primers anys del nou règim, són bona prova d’això.
No hem d’oblidar que el 1930 la taxa d’analfabetisme a Espanya era gairebé del 40% i hi havia un milió de nens sense escolaritzar. Dels aproximadament tres milions d’habitants del país, més de sis milions d’adults eren analfabets.
Un podria pensar que l’inici de la Guerra Civil i els canvis en la política de l’Estat, destinant la majoria dels recursos a guanyar la guerra, van suposar un fre, quan no la cancel·lació del projecte educatiu de la República.
El Govern de la República va saber veure, l’enorme desafiament que plantejava un exèrcit format per milers de milicians analfabets, el paper crucial que la instrucció i la cultura podien jugar tant com a projecte pedagògic per als soldats, com a element de propaganda i infondre moral i disciplina.
L’any 1937 el Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes publicava la ‘Cartilla Escolar Antifeixista’. La seva reedició serveix per commemorar el 90 aniversari de la II República.
Catalunya Plural, 2024 
