Aquesta realitat va afectar la visió que tant la socialdemocràcia de finals del segle XIX, com el comunisme del segle XX tingueren sobre la qüestió del centralisme, de l’estat i de la nació. No sempre les idees dels marxistes sobre aquestes i d’altres qüestions han tingut gaire a veure amb les de Marx.
Diversos autors han demostrat des de fa temps com i de quina manera l’experiència dels proletaris parisencs va produir un canvi molt important en la concepció marxiana de l’estat i, de manera subsidiària, en la seva visió sobre el centralisme.(1) Més modestament, l’autor d’aquest article ha intentat aportar algun gra de sorra a aquesta temàtica en dos textos recents.(2)
Si bé Marx seguia apassionadament i atenta els esdeveniments parisencs lluny de la primera línia de foc, cal reiterar que les seves opinions, expressades en les dues crides de l’AIT que va redactar,(3) així com en la seva correspondència, estaven basades en una informació directa i concreta dels esdeveniments facilitada per part de diversos communards com Leo Frankel, Eugène Varlin, o Élisabeth Dmitrieff, que mantingueren correspondència amb ell durant els 72 dies que va durar l’intent d’assalt al cel. El seu relat sobre la Comuna i les lliçons que en va extreure eren producte d’aquesta informació directa i de la lectura amplia i minuciosa dels textos dels communards i dels esdeveniments publicats a la premsa de París, communarde o no, que li arribava immediatament després de ser impresa.
Cal dir que partir de la Comuna de 1871, tant Marx com Engels revisen radicalment la seva concepció sobre el centralisme forjada en els anys 1848-1852. Ambdós consideren que un dels mèrits principals de la Comuna havia estat l’intent de destrucció de l’estat centralista i burocràtic construït sota el primer Imperi, i conservat tant durant la Restauració monàrquica (1814-1830) com en els anys de la monarquia “burgesa” 1830-1848 i en el segon Imperi. Al mateix temps, Marx considerava que la Comuna havia estat l’intent no reeixit per falta de temps, de construcció d’una nova forma d’estat adequat per a l’emancipació del proletariat. Aquesta forma “per fi trobada” fou denominada per Marx com a “república comunal”; una denominació que ell no inventa sinó que extreu dels textos dels propis communards.
Aquella “forma política per fi trobada” és descrita minuciosament en l’apartat III de La Guerra civil a França. Aquest apartat III comença així: “El poder centralitzat, amb els seus òrgans omnipresents: l’exèrcit permanent, la policia, la burocràcia, el clergat i la magistratura – òrgans creats segons un pla de divisió sistemàtica i jeràrquica del treball- procedeix dels temps de la monarquia absoluta i va servir a la naixent societat burgesa com una arma poderosa en les seves lluites contra el feudalisme”. Es pot afirmar que, l’any 1871 Marx considerava que el centralisme fou creat per la monarquia absoluta i no pas per la primera república francesa de 1793, o pels jacobins.
Per a Marx l’única forma política alternativa a l’estat centralitzat no era la república democràtica centralitzada sinó la República comunal: “L’antítesi directa de l’Imperi era la Comuna. El crit de ‘república social’ amb què la revolució de febrer fou anunciada pel proletariat de París, no expressava altra cosa que una república que no sols acabés amb la forma monàrquica de la dominació de classe, sinó amb la mateixa dominació de classe. La Comuna era la forma positiva d’aquesta república”.
Les mesures adoptades per acabar amb el centralisme no són inventades per un Marx extern al moviment que li dicta des de fora allò que el moviment ha de fer. Ben al contrari, Marx pren bona nota d’allò que llegeix: consellers escollits per sufragi universal, amb mandat imperatiu, responsables i revocables pels electors; la Comuna constituïda com a corporació de treball executiva i legislativa cosa que és mateix que dir: abolició de la divisió liberal de poders; la policia deixa de ser un òrgan estatal centralitzat i passa a ser una eina de la comuna, responsable i revocable en tot moment, igual que a la resta de branques de l’administració; la destrucció de l’estat centralitzat: “En mans de la Comuna es posaren no solament l’administració municipal, sinó tota la iniciativa portada fins llavors per l’Estat”; la supressió de l’exèrcit i l’armament general del poble, organitzat en guàrdia nacional quines companyies elegeixen i revoquen els seus oficials; separació de l’església i de l’estat… e via dicendo.
A La Guerra Civil a França Marx no inventa res. Llegeix els manifestos, la correspondència, els diaris i publicacions… en fi, es posa a l’escolta del moviment real que es desenvolupa davant dels seus ulls i aprèn. Aprèn i modifica profundament les seves concepcions sobre l’estat, sobre la nació, sobre el centralisme.
La república comunal havia de ser establerta en tot el territori de la república. La forma de la comuna havia de ser adoptada per totes les ciutats i pobles, fins al més petit dels llogarets. D’aquí n’havia de sorgir una nova unitat de la nació. Una nació entesa en termes cívics, republicans, és a dir no nacionalistes, ètnics o culturals: “No es tractava de destruir la unitat de la nació, sinó pel contrari, d’organitzar-la mitjançant un règim comunal, convertint-la en una realitat en destruir el poder de l’Estat, que pretenia ser l’encarnació d’aquella unitat, independent i situat per sobre de la mateixa nació, en quin cos no era altra cosa que una excrescència parasitària!”.
Si l’amable lector es pren la molèstia, després de llegir aquest apartat III de La Guerra civil a França de confrontar-lo amb alguns dels textos produïts a París entre la tardor de 1870 i abril de 1871, podrà constatar allò que dic. Posaré alguns exemples. Afortunadament, el lector català disposa ja d’alguns d’aquests textos recentment traduïts a la nostra llengua:
- La declaració del Consell Federal de les Seccions de París de l’AIT de 26 de novembre de 1870 diu: “Allò que tots nosaltres volem, és que cada municipi recuperi la seva independència municipal i que es governi per ella mateixa en mig de la França lliure. Volem la solidaritat per a tots tant en els dies de perill com en els d’abundància. En fi, volem la terra per al pagès que la conrea, la mina per al miner que l’explota, la fàbrica per a l’obrer que la fa prosperar”; (4)
- La declaració del Comitè Central de la Guàrdia Nacional de 22 de març de 1871: “La comuna és la base de qualsevol estat polític”;(5)
- El manifest del Consell Federal de les Seccions de París de l’AIT difós el dia 25 de març de 1871: “La independència de la Comuna és la promesa d’un contracte quines clàusules lliurement debatudes posaran fi a l’antagonisme de classe i garantiran la igualtat social. Vam exigir l’emancipació dels treballadors i la delegació municipal n’és la garantia, perquè proporcionarà a cada ciutadà els mitjans per defensar els seus drets, controlar eficaçment els actes dels seus agents responsables de la gestió dels seus interessos i determinar l’aplicació gradual de les reformes socials”.(6)
- La declaració de la Comuna al poble francès de 19 d’abril de 1871: “La unitat tal com ens ha estat imposada fins avui per l’Imperi, la monarquia o el parlamentarisme, no és altra cosa que la centralització despòtica, estúpida, arbitrària i onerosa. La unitat política, tal com la vol París, és l’associació voluntària de totes les iniciatives locals, el concurs espontani i lliure de totes les energies individuals amb un objectiu comú: el benestar, la llibertat i la seguretat de tots”.(7)
És aconsellable la lectura completa dels textos sense conformar-se amb la cita que ofereixo. Afortunadament, es tracta de textos breus, d’acció escrits per a ser penjats a les parets de París o impresos en diaris que solien ser llegits en veu alta entre algunes desenes de ciutadans. Naturalment es podrien aportar més textos que avalen la idea que tracto de defensar en aquest article, però donat l’espai disponible, aquests quatre textos semblen una mostra significativa.
Així doncs, la creativitat del poble parisenc, activat en la terrible situació de 1870-71 ensenya a Marx quina forma política podia adoptar un estat que ja no és un estat. Un estat que es proposa una tasca inèdita, mai proposada per ningú: l’emancipació social del poble treballador. Un estat que pretén abolir la diferència entre governants i governats.
____
- Jacques Texier, Las innovaciones de Engels: 1885, 1891, 1895, revista Realitat, nº 44, Set./Oct. 1995, descarregable aquí: https://arxiujosepserradell.cat/arxius/realitat-n-44/ . Alejandro Andreassi, La Comuna de 1871 i l’Estat, https://www.realitat.cat/2021/03/la-comuna-de-1871-i-lestat/
- Joan Tafalla, Quin republicanisme per a l’emacipació? Engels entre la república comunal i la república democràtica, descarregable aquí: https://engels.cat/quin-republicanisme-per-a-lemancipacio-engels-entre-la-republica-comunal-i-la-republica-democratica/ i Cinc proposicions sobre Marx i el fet nacional: https://fundacioalternativa.cat/cinc-proposicions-sobre-marx-fet-nacional-joan-tafalla/
- El lector podrà trobar aquests manifestos aquí: Carlos Marx, Federico Engels, Obras escogidas en tres tomos, Moscu, Editorial Progreso, 1976, pp. 188-259.
- Declaració del Consell Federal de les Seccions de Paris de la AIT de 26 de novembre de 1870, descarregable a: https://www.realitat.cat/2021/03/declaracio-de-lait-de-novembre-de-1870/
- Declaració del Comitè Central de la Guàrdia Nacional de 22 de març de 1871, descarregable a: https://www.realitat.cat/2021/03/manifest-del-comite-central-dels-vint-districtes/. Veure també: Joan Tafalla, Comuna, república, democràcia, socialisme https://catalunyaplural.cat/ca/comuna-republica-democracia-socialisme/?hilite=%27COmuna%27
- Manifest del Consell Federal de les Seccions de París de l’AIT, difós al dia 25 de març de 1871, descarregable a: https://www.realitat.cat/2021/03/lassociacio-internacional-de-treballadors-i-lautonomia-comunal/
- Declaració de la Comuna al poble francès, de 19 d’abril de 1871, descarregable a: https://www.realitat.cat/2021/04/que-demana-paris/
Catalunya Plural, 2024 
