L’any passat vaig decidir contactar amb el meu antic institut (amb una diversitat cultural latent) a través de xarxes socials per a comunicar-los la importància de felicitar l’alumnat aquesta festivitat. De fet, havia observat que en els últims anys l’institut s’havia compromès amb moltes lluites, menys l’antiracisme (cosa que no em sorprèn perquè l’antiracisme a Espanya continua sent un tema del qual passa molta gent). No em semblava just que, tot i el gran nombre d’alumnat musulmà present a l’institut, no en dediquessin ni una sola paraula. No vaig obtenir cap resposta.
Fa uns dies, just abans que comencés el mes de Ramadà, vaig rebre una petició per part de l’equip directiu del meu antic institut que em demanaven si podia realitzar un cartell per a felicitar el Ramadà a l’alumnat musulmà. Amb tota l’emoció en vaig elaborar un, i vaig aprofitar l’oportunitat per posar-lo en les xarxes socials animant a tot el professorat de la meva comunitat que fes el mateix i el pengés en les seves xarxes socials dels instituts.
La proposta va rebre un acolliment brutal: professorat, alumnat i exalumnat van començar a proposar als instituts i equips directius que pengessin el cartell en les seves xarxes socials, o a les parets d’institut. Em van començar a arribar fotos i tuits d’alumnes que, desconeixent la iniciativa, es van sorprendre del primer dia del Ramadà amb el cartell en l’institut.
I, després de reflexionar, penso que una cosa que hauria d’estar normalitzada en una societat diversa com la nostra la veiem com un miracle o inclús com un favor.
Perquè es felicita Nadal, la Setmana Santa però el Ramadà, l’Any Nou Xinès o l’Any Nou Hindú no?
Malgrat que Espanya es proclama com un estat aconfessional, els dies festius i el calendari escolar es continuen guiant per la religió catòlica. Dit això, que ja es debatrà on s’hagi de debatre si ha d’haver-hi un canvi o no en el calendari escolar, estaria bé que també s’incloguessin, almenys, un altre tipus de felicitacions.
La diversitat cultural i religiosa a Espanya és latent. Mirar cap a un altre costat, no parlar d’això, ni felicitar el nostre alumnat no ens fa més progressistes. Ens allunya d’ells i ens converteix en excloents.
Per això, veure en els nostres instituts cartells que feliciten altres festivitats que no siguin catòliques és una cosa impensable que encara no passa. I si passa, passa poc. Pel que quan succeeix ens sorprenem, com l’autora d’aquest tuit.
https://twitter.com/saloxxxxx/status/1383035484146896897
És una cosa bàsica però també fonamental per aprendre a conviure en diversitat. És tenir en compte a persones que també formen part d’aquesta societat i sentir que l’institut és la segona casa de tots. Lamentablement, quan es proposen coses d’aquest tipus, hi ha una part de la societat progressista amb racisme interioritzat que s’escandalitza.
Però quan es tracta d’adaptar-se a festivitats blanques com el Halloween, Black Friday, o l’Oktoberfest a Saragossa no hi ha cap escàndol. Queda molt millor dir que Saragossa ha adoptat una festivitat alemanya que una “mora”. Perquè ja començaríem a parlar d’islamització, d’invasió…
Als dies següents de la proposta, a part de missatges d’instituts que havien publicat el cartell, també em van arribar missatges de mares una miqueta preocupants i carregats d’islamofòbia, de racisme i paternalisme. Els col·legis van començar a enviar cartes a pares i mares amb missatges desinformatius que ben bé poden augmentar l’odi cap a la comunitat musulmana.
En les cartes demanaven que respectessin les hores de son dels nens i les nenes, i els aconsellaven que els alimentessin, ja que estan en etapa de creixement, donant per fet que aquests pares no tenen consideració pels seus fills i que desconeixen el que els fa bé a les seves filles i fills, sense informar-se que a aquestes edats no dejunen. Les mares que havien rebut aquestes cartes tenien fills de menys de deu anys.
És gravíssim que les institucions enviïn aquests missatges carregats de supremacisme cultural, sense ni tan sols contrastar la informació, perquè alimenten el desconeixement i la islamofòbia.
Catalunya Plural, 2024 
