El 24 d’abril de 2013 es despullava la indústria de la moda i es feien paleses a escala internacional les vulneracions de drets que s’amaguen darrere les fortunes de les grans marques de roba europees i nord-americanes. A Bangladesh s’esfondrava el Rana Plaza, un edifici amb greus problemes estructurals on milers de treballadores – la majoria dones- en condicions de semiesclavitud confeccionaven peces que més tard es vendrien a les botigues de les nostres ciutats a preus irrisoris. Les treballadores coneixen l’estat deplorable de l’edifici i, tot i expressar la seva negativa a seguir en aquelles condicions, van ser forçades a continuar. La priorització dels beneficis i les agendes de les multinacionals per sobre de la seguretat de les treballadores, va matar 1.134 treballadores i més de 2.000 van quedar ferides.
Fruit de la lluita de la població i sindicats locals, així com de les accions de mobilització internacional com les de la Campanya Roba Neta, es va aconseguir un pla de compensacions a les víctimes –que algunes empreses no han complert. En paral·lel, es va impulsar l’Acord sobre Seguretat a Edificis i contra Incendis a Bangladesh. Aquest acord, legalment vinculant, participat per sindicats i treballadores, va ser signat per més de 200 empreses després de mesos de pressió i recull el compromís de facilitar inspeccions independents a les fàbriques tèxtils i d’implementar les reformes necessàries per garantir la seguretat de les treballadores.
L’Acord de Bangladesh, per tant, va suposar un fet històric pel que fa al reconeixement i la protecció dels drets de les treballadores del tèxtil a països del Sud Global. Actualment, però, quan es commemoren 8 anys de la tragèdia, enmig d’una pandèmia en què milions de treballadores s’han quedat sense sou en aturar-se les comandes, el capitalisme torna a mostrar la seva cara més ferotge i es qüestiona la seva renovació.
Mentre la indústria de la moda convencional o fast fashion existeixi, seguirà sent de vital importància mantenir-nos crítiques, informades i mobilitzades. Però hem de recordar que les alternatives existeixen i vestir roba sostenible, lliure d’explotació i amb valors ja no és només un ideal sinó que és possible. La roba sostenible es mou per criteris socials i ambientals no només per evitar generar més precarietat i contaminació, sinó també per revertir aquests efectes nocius. S’aposta doncs per promoure la producció, fabricació i comercialització de proximitat sempre que sigui possible, per mitigar els impactes ambientals del transport i, alhora, donar suport al teixit econòmic local. Les iniciatives ecològiques, a més, eviten la contaminació de l’aigua i la terra, i utilitzen teixits que durant tot el seu procés de cultiu, elaboració i fabricació no utilitzen químics o sintètics. Per evitar els residus, es fomenta l’economia circular, és a dir, el reciclatge, la reparació i la reutilització de teixits i fibres, així com el consum responsable per allargar la vida a la roba a través de tallers de costura i mercats d’intercanvi. Tots aquests projectes promouen una economia alternativa, al servei de les persones, que prioritza valors democràtics, participatius i socialment responsables. Per tant, vetllen pels drets i la dignitat de les treballadores i sovint tenen com a pilars fonamentals formes d’organització que fomenten la democràcia interna i l’autonomia de les treballadores –com les cooperatives- i aposten per plans d’inserció sociolaboral de persones en situació d’exclusió social.
Cal esmentar especialment els productes de Comerç Just que, tot i venir de països on tradicionalment les empreses europees i nord-americanes espolien i maltracten, es produeixen gràcies a l’autoorganització de treballadores, en condicions dignes i vetllant pel respecte ambiental. A més, gràcies al seu preu mínim garantit, les productores reben un sou digne i una prima econòmica i una prima que elles mateixes decideixen on invertir per millorar la comunitat.
En un recorregut ràpid per la geografia catalana podem emplenar fàcilment l’armari de peces amb valors. Tenim jerseis i samarretes confeccionats localment amb fils 100% reciclats com els de Iaios o els texans i altres complements reciclats d’Infinitdenim. Donem un toc de color amb les teles africanes de Diambaar, peces de fabricació pròpia en col·laboració amb artesans africans.
Per a aquelles que prefereixin els encàrrecs personalitzats, fer-se amb complements o renovar la mascareta, adreceu-vos a la Xarxa de Dones Cosidores -un projecte d’autoocupació contra la precarietat-. I no oblidem la roba interior: amb unes calces Cororo les persones menstruants estarem tranquil·les i cuidarem la nostra salut tot el mes. Per a les nits, els pijames i mitjons de cotó orgànic de comerç just de Veraluna, produïts per cooperatives del Sud Global en condicions dignes. I si dormim fora de casa? Podem endur-nos-ho tot en una bossa de tela de cotó orgànic certificat d’El Flamenc, estampada amb pintures naturals.
Vuit anys després de l’esfondrament del Rana Plaza, segueix sent necessari mirar bé les etiquetes de la nostra roba, ser crítiques amb les grans marques i pressionar perquè s’evitin més violacions de drets i tragèdies com la de Bangladesh. Allò personal és polític i el consum responsable de roba sostenible és una alternativa que cada vegada està més al nostre abast gràcies a la proliferació d’iniciatives tèxtils d’Economia Social i Solidària i de Comerç Just a Catalunya.
Catalunya Plural, 2024 
