L’horror de la pandèmia que s’està desenvolupant a l’Índia té causes múltiples. Entre elles s’explica la complaença, la inacció i la irresponsabilitat dels dirigents governamentals, tot i que era evident des de fa ja diversos mesos que una nova onada de contagis de noves variants mutants amenaçava a la població. Els continuats actes electorals massius, molts d’ells amb locucions del primer ministre, Narendra Modi, van convocar a un gran nombre de persones a reunions congestionades i els va induir a minimitzar l’amenaça de contagi.
La incomprensible decisió de permetre que un important festival religiós -el Mahakumbh Mela, que se celebra cada dotze anys- s’anticipés un any sencer, per consell d’alguns astròlegs, va portar a milions de persones de tota l’Índia a una petita zona al llarg del riu Ganges i va contribuir a ‘super-propagar’ la malaltia. Increïblement, l’últim ‘bany ritual’ important segueix endavant avui mateix!
L’explosió exponencial de casos de Covid-19 – i el probable és que sigui molt pitjor del que s’informa oficialment, a causa de les proves inadequades ja que hi ha casos i morts no comptabilitzades – s’ha revelat no només com arrogància i incompetència oficials, sinó com a falta de planificació i deficiències d’envergadura en el sistema sanitari públic. L’escassetat d’oxigen mèdic, per exemple, s’ha convertit en causa immediata de mort per a molts pacients.
Programa de vacunació fallit
Però una raó significativa – i enterament evitable – de la catàstrofe és el fallit programa de vacunació. Tot i considerant les constriccions plantejades per l’acaparament de vacunes per part dels països rics i els límits a la producció interna establerta per l’acord dels TRIPS (Aspectes relatius al Comerç dels Drets de Propietat Intel·lectual – Trade-Related Aspects of Intellectual Property Rights), es tracta d’una cosa innecessària i inesperada.
L’Índia acull el major productor de vacunes del món i disposa de diverses empreses més capaces de produir vacunes. Abans de la pandèmia, es fabricaven a l’Índia el 60% de les vacunes utilitzades en el món en desenvolupament per immunització infantil.
El país té una llarga tradició de campanyes de vacunació amb èxit, contra la pòlio i la tuberculosi per a la infància i tot un seguit de malalties diverses. Es podria haver mobilitzat la infraestructura disponible per a la inoculació, urbana i rural.
Al gener, el govern va aprovar dues candidates per al seu ús al país: la vacuna Covishield (Oxford-AstraZeneca), produïda a l’Índia per l’Institut Serum, i la Covaxin, produïda per Bharat Biotech sota llicència de fabricació del Consell Indi de Recerca Mèdica (ICMR). Es podien haver concedit permisos a altres productors per incrementar el subministrament.
El programa de vacunació va arrencar oficialment el 16 de gener, amb un objectiu inicial encaminat a cobrir a trenta milions de treballadors sanitaris i treballadors essencials per a finals de març, i a 250 milions de persones per juliol. A data 17 d’abril, però, només el 37% de treballadors essencials havia rebut dues dosis (de cadascuna de les vacunes); un 30% addicional havia rebut només la primera.
Aquesta xifra reduïda fins entre aquest grup vulnerable podria haver estat resultat de les preocupacions per la ràpida aprovació reguladora atorgada a Covaxin, que no havia completat els assajos de Fase III. El govern indi va encoratjar també les exportacions, en part per complir amb els compromisos de l’Institut Serum de l’Índia amb AstraZeneca i el servei global de COVAX, en part per donar més relleu a la seva posició entre els països en desenvolupament.
Però molt ràpidament a partir d’aquí, a mesura que les vacunes es van estendre als majors de 60, i després als majors de 45, es va fer sentir l’escassetat i el ritme es va alentir consegüentment. Per al 24 d’abril, només el 8,5% de la població havia rebut tan sols una dosi, una xifra gens propera al què caldria per contenir la propagació. Fins aquesta cobertura limitada reflectia el fet que s’havia permès que la vacuna l’administressin serveis privats, a un preu de 250 rupies (uns 2,76 euros) per dosi.
Anunci poc realista
El govern de Modi havia fet evidentment un anunci poc realista a l’afirmar que seria adequada la producció interna existent de vacunes. De fet, als dos productors els haurien calgut tres anys per satisfer la demanda requerida. Mentre la prohibició d’exportacions d’alguns ingredients essencials per part dels Estats Units està afectant a la producció de la vacuna d’AstraZeneca, Bharat Biotech es veu limitada per la seva pròpia capacitat limitada.
De manera escandalosa, el govern no va atorgar llicències forçoses a altres productors per incrementar el subministrament, tot i que Covaxin l’havia desenvolupat l’ICMR, de caràcter públic. Hi havia permès també que llanguiren diverses unitats de fabricació del sector públic sense inversió adequada.
Només el 16 d’abril, després que la pandèmia arribés a proporcions de crisi en tota l’índia sense mostrar signes de remetre, es va moure finalment el govern central per permetre que tres empreses públiques fabriquessin la vacuna, encara que altres tres unitats de gestió pública, amb major coneixement experimentat i capacitat, es van quedar inexplicablement fora d’això. Fins aquestes noves unitats necessitaran ara diversos mesos per preparar-se per la producció.
En l’interval, en una estratègia singularment cínica, el govern de Modi li ha passat el mort de la vacunació als estats sense subministrar cap finançament, fent-los en realitat pagar preus més alts. Ha acordat amb els productors privats un sistema de fixació de preus pel qual els estats, ja desesperadament escassos de finançament i havent d’afrontar dures constriccions pressupostàries, hauran de pagar fins a quatre vegades el que paga el govern central per les mateixes vacunes. Ara se’ls permet també importar vacunes de l’estranger… I hauran de licitar pel seu compte per a això. Crear aquests Jocs de la fam entre els governs dels estats, sense finançament ni adquisició centralitzats de vacunes per a tot resident, no pot portar més que conseqüències desastroses.
Capitalisme del desastre
L’últim signe d’aquest foment actiu del capitalisme del desastre per part de l’Estat indi resulta encara més indignant. En la proposta d’obertura de la vacunació al grup de 18-45 anys des de l’1 de maig, l’accés ha de quedar limitat als hospitals i clíniques privades, i només mitjançant pagament, amb preus que van de 1.200 a 2.400 rupies (entre 13,25 i 26,5 euros) per dosi! Evidentment, els pobres no podran permetre’s les vacunes, i així la pandèmia seguirà encebant, continuarà el sofriment humà massiu i es perdran incomptables vides.
Si s’hagués escrit una novel·la seguint aquestes línies, hauria estat despatxada com una cosa massa irreal i improbable per a prendre-la seriosament. Per desgràcia, es tracta d’una cosa absolutament certa, i l’estratègia del govern indi no és més que un exemple extrem de la forma de privilegiar els beneficis empresarials per sobre de les vides humanes que caracteritza el nostre món, encara neoliberal.
Catalunya Plural, 2024 
