Dominic Ongwen acaba de ser condemnat a 25 anys de presó pel Tribunal Penal Internacional per haver comès 61 delictes contra la humanitat. Crims aberrants que han sofert moltes víctimes innocents, especialment nenes. Els fets que motiven la condemna són aterridors. Inimaginables. Quan patiment ha provocat en infinitat d’éssers humans!
Dominic Ongwen va tenir una infantesa difícil, diferent. Millor dit no va tenir infantesa ni adolescència. Li van ser manllevades als nou anys quan fou segrestat per un grup armat que va assassinar als seus pares. A partir d’aquell moment va deixar de ser ell, va perdre la seva família i amics, se’l privà d’educació i es va arruïnar el seu futur. Els seus segrestadors, senyors de la guerra ugandesa, el van transformar en un ésser sense entranyes. El van armar i el van obligar a matar i a violar. El van ensinistrar en l’odi. De víctima el convertiren en botxí.
Quants Dominics hi ha en el món? Quantes de les seves víctimes s’hauran convertit també en botxins?
Els conflictes armats que assolen molts països generen víctimes i botxins que al seu torn provoquen noves víctimes i nous botxins. S’engendra un cercle viciós d’odi i violència. A Occident ho veiem llunyà. Potser ens entristeix saber que hi ha guerres, fam, violència i misèria, però aquí ens queda lluny. Ara bé, no podem oblidar que Europa també ha patit conflictes similars, el darrer fa menys de trenta anys als Balcans. No podem romandre indiferents.
Segurament ens entristeixen aquests fets, però pensem que no podem fer res. Encara que sigui per dignitat, diguem prou! Alcem les nostres veus! Exigim als nostres governants que redoblin els seus esforços per la pau i preguntem-nos també què podem fer cadascú de nosaltres des de la nostra individualitat.
Dominic Ongwen utilitzava pistoles i fusells fabricats a Occident, potser a Espanya, país que té el dubtós honor de figurar en un lloc destacat en el rànquing dels exportadors d’armes. A Europa utilitzem mòbils, ordinadors i automòbils quins components contenen cobalt i coltà que provenen de països africans immersos en guerres que es financen amb aquests minerals. El mateix succeeix amb bona part de l’or o dels diamants provinents de zones d’Àfrica. Podrem posar d’altres exemples, i entretant, a les nostres costes arriben nenes i nens i adults que fugen de la violència que assola els seus països.
El 16 de maig es celebra el Dia Internacional de la Convivència en Pau. L’Assemblea General de les Nacions Unides va decidir dedicar aquest dia a la Convivència en Pau. La Resolució de l’Assemblea General “convida tots els Estats membres a què segueixin promovent la reconciliació per a contribuir a fer realitat la pau duradora i el desenvolupament sostenible treballant amb les comunitats, els dirigents religiosos i altres agents competents, a través de mesures conciliadores i de serveis altruistes, entre altres mitjans, i promovent el perdó i la compassió entre les persones”.
Sens dubte correspon als Estats i a les grans institucions de promoure la pau i de treballar per la reconciliació, però a tots ens pertoca i tots els ciutadans podem aportar alguna cosa. Així, ens correspon d’exigir als nostres polítics un esforç constant i sincer per la pau i el diàleg. Demanar-los un ajut al desenvolupament per als països més desafavorits centrat en l’educació i en l’impuls de l’economia local per erradicar la pobresa. Exigir-los que posin fi al comerç d’armes. Demandar-los una acollida generosa a les persones que fugen de zones de conflicte. A la societat civil ens correspon recordar als nostres dirigents que han de redoblar els esforços per la pau.
Igualment, els ciutadans podem també modificar els nostres hàbits i les nostres actituds. Podem començar per seleccionar els productes que comprem i com consumim, assegurant-nos que amb les nostres compres no es financen la guerra o el treball infantil. Podem acollir a les persones que escapen de la guerra en els seus països. Podem donar el nostre suport econòmic o fins i tot personal a les organitzacions que donen assistència a aquestes persones. Preguntem-nos què podem fer.
En la condemna imposada a Dominic Ongwen es condemna també a un món regit per la violència directa d’uns quants i per la indiferència de molts altres.
No romanguem indiferents! Reflexionem i cerquem de quina manera podem actuar en el nostre entorn per aconseguir una convivència en pau!
Catalunya Plural, 2024 
