Pere Aragonès ha decidit renovar gairebé al complet l’equip de l’anterior legislatura. La majoria (8 de 14) són dones. Del total, només tres repetiran: Jordi Puigneró, vicepresident i conseller de polítiques digitals i infraestructures, Teresa Jordà, consellera d’acció climàtica, agricultura i alimentació, i el mateix president Aragonès. La resta són els següents: Laura Vilagrà (ERC) conselleria de presidència, Jaume Giró (Junts per Catalunya) Economia, Victòria Alsina (Junts) acció exterior, relacions institucionals i transparència; Joan Ignasi Elena (ERC) es farà càrrec d’interior, mentre que Josep Mara Argimon serà el conseller de salut per Junts per Catalunya, Natàlia Garriga (ERC) ho serà de cultura, Lourdes Ciuró (Junts) ho serà de Justícia, Violant Cervera (Junts) de drets socials, i Tània Verge de feminismes.
Llegeix aquí els perfils dels consellers de sanitat (Junts per Catalunya – Josep Maria Argimon), educació (ERC, Josep González Cambray), empresa i treball (Roger Torrent, ERC)
Els indults: una possible batalla entre Junts per Catalunya i ERC
En les setmanes vinents s’esperen notícies respecte dels indults als presos polítics. És conegut que darrere de la possibilitat que aquests s’atorguin hi ha una lluita pel relat dins de l’independentisme. Junts per Catalunya ha basat part de la seva campanya en criticar l’estratègia negociadora d’ERC amb l’estat, cosa que també ha fet la CUP, que va voler deixar constància en el pacte amb ERC que no creien que la taula de diàleg pogués portar cap benefici.
Però, si els indults arriben, no hauria de ser un motiu de joia per tota aquella gent que creu que no haurien d’estar a la presó? La qüestió és indicativa de fins a quin punt la lluita pel vot pot portar a les formacions polítiques a haver de fer exercicis de contracció impossibles. Perquè si els indults arriben és indubtable que hauran arribat gràcies a la interferència de Podem – sobretot dels diputats d’En Comú Podem –, i de la gestió d’Esquerra Republicana de Catalunya. Els indults seran resultat directe de la taula de diàleg. Al mateix temps, però, en cas d’arribar aquests, serien la confirmació per part de Junts per Catalunya que ERC ha esdevingut allò que ara els hi critiquen ser: un actor capaç de dialogar amb Madrid. Junts no pot no alegrar-se per l’alliberament de membres del seu propi partit polític, però alhora tampoc pot lloar la gestió que l’ha fet possible. Vet aquí el problema.
En tot cas, de donar-se tal notícia representaria un punt crucial per la política catalana en general, i és d’esperar que obligui a Junts per Catalunya, un partit que encara no ha trobat la seva identitat, a plantejar-se-la seriosament.
Els fons europeus: 30.000 milions d’€ en mans del Govern
Si no fos suficient amb l’excepcionalitat de la covid19 i del conflicte territorial – explicitat en aquesta legislatura amb l’indult als presos polítics –, hi ha un darrer factor que tindrà un pes especial en els anys vinents: la gestió dels fons europeus.
El càlcul aproximat és que Catalunya tindrà uns 30.000 milions d’euros extres a gestionar provinents dels fons europeus “Next Generation”, que han de poder donar una resposta amb polítiques econòmiques expansives a la crisi econòmica de la covid19.
Les primeres filtracions del nou govern de Pere Aragonès apuntaven al fet que la gestió dels fons europeus estarien en mans de Junts per Catalunya, però aquesta informació no és del tot certa. Per decidir sobre la direcció i implementació dels fons s’ha conformat el Comitè Assessor Catalunya-Next Generation EU (CONEXT CAT-EU) que està format per un president (l’actual vicepresident de la Generalitat i principal càrrec de junts en el govern, Jordi Puignerò) per un vicepresident, en mans de Roger Torrent, conseller d’empresa i per un coordinador, paper que assumeix l’economista i ex-número 3 de la llista d’ERC a l’ajuntament de Barcelona, Miquel Puig.
Per tant, si bé és cert que el màxim responsable de la comissió serà de Junts per Catalunya, però no els altres dos restants. A més, a banda de les tres persones citades, també s’hi afegirà un grup de dotze experts en diferents matèries econòmiques que hauran de complementar la tasca d’analitzar els potencials projectes els quals es destinaran els fons.
Per posar en perspectiva la importància dels fons, cal tenir en compte que els ingressos de la Generalitat l’any 2019 no van arribar als 25.000 milions de €, cinc mil menys dels que es rebran en el context de CONEXT CAT-EU. Per tant, hi ha dos motius per anticipar una certa conflictivitat en la gestió dels fons. El primer és la gran quantia d’aquests: uns fons que tenen un pressupost similar al de la pròpia Generalitat implica inevitablement una lluita en la decisió de l’ús sobre els mateixos. I un segon motiu: a diferència de les conselleries, que acaben actuant de manera independent les unes de les altres i per tant no s’hi produeixen debats interpartidistes, en el si de la comissió hi haurà tan representants de Junts com d’ERC, fet que pot atiar la flama ja viva del conflicte entre Junts i ERC.
Catalunya Plural, 2024 
