Fa uns dies tots els mitjans de comunicació s’oblidaven del genocidi dut a terme per les forces sionistes israelianes sobre la població palestina per a centrar-se, segons molts racistes, en “invasió” a Ceuta, una invasió no de l’altre món, ni tan sols d’un altre continent, sinó d’una ciutat africana del Marroc a una altra ciutat africana d’Espanya. I no una invasió d’una espècie que no coneguem sinó persones que fa mesos entraven i sortien de Ceuta amb el seu document d’identitat marroquí.
No han estat pocs els discursos racistes i xenòfobs d’aquests dies. El mateix Pedro Sánchez parlava de “retornar la seguretat als de Ceuta” deixant així un tremend missatge que els veïns marroquins, més de la meitat nens, són una amenaça, una inseguretat, un problema per a la ciutat de Ceuta. Un missatge amb un fons molt racista. Cal destacar que, per a retornar la seguretat als ciutadans de Ceuta, s’han fet devolucions en calenta, fins i tot persones d’origen subsaharià han estat retornades al Marroc, un país que no és seu. Una pràctica il·legal que ja han denunciat diversos col·lectius antiracistes, associacions i onegés.
La sorpresa no sols va ser el missatge racista del govern i els altres partits polítics sinó que la ciutat va començar el dia amb negocis i col·legis tancats. Gent tancada a les seves cases, manifestacions amb missatges islamòfobs, racistes i xenòfobs i fins i tot agressions de part de supremacistes blancs a nens migrants que caminaven pels carrers. El missatge és terrible, els “moros són lladres, violents, invasors i una amenaça per a Espanya”. I aquest missatge no és nou. Aquest racisme antimoro a Espanya porta acampant a pler des de finals dels anys vuitanta i principis dels anys noranta, moment en el qual comença a haver-hi una notòria d’immigrants marroquins a Espanya i que va en augment després del 2000.
Segons un informe realitzat per la investigadora Rosa Aparicio Gómez i publicat pel Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, els musulmans, els marroquins i els gitanos són els col·lectius que més prejudici, violència i discriminació sofreixen a Espanya, alternant-se els tres el primer i segon lloc dels pitjor valorats.
I és que l’estudi afirma que “hi hauria un nivell molt alt d’acord entre els enquestats en què existeix un rebuig i una discriminació cap als musulmans generalitzable a pràcticament tots els àmbits. Aquest acord és major en el referit a l’accés a l’habitatge i a l’ocupació i a la instal·lació de llocs de culte en els veïnats. No obstant això, no deixa de ser alt l’acord en què el rebuig es manifesta també en mostres d’hostilitat de tota mena, i fins i tot de violència, en altres àmbits. És de destacar que aquest recel cap als musulmans no vindria només per part de la població en general, sinó també des de dins d’institucions públiques.”
La islamofòbia i el racisme “antimoro” o “morofobia” van de la mà. Per això, encara que la primera no sigui una ètnia se’l relaciona amb els marroquins pel que al final acaba sent una forma més de racisme. De fet, moltes dones espanyoles convertides a l’islam i que porten vel denuncien rebre insults pel carrer del tipus “mora de merda, vés-te’n al teu país”. Se’ls lleva el carnet d'”espanyoles” i les racialitza. Passen a viure el que sofreix una dona marroquina musulmana vetllada en el seu dia a dia. I parlo de dones perquè, segons les dades de la Plataforma Ciutadana Contra la Islamofòbia, les dones musulmanes són més vulnerables, ja que la indumentària crida l’atenció sobre elles.
Que ocorri això a la ciutat de Ceuta on més de la meitat de la població és d’origen marroquí, no és d’estranyar. De fet, tampoc és d’estranyar que molts de Ceuta d’origen marroquí s’uneixin a les manifestacions antiimmigrants. La colonització ha parit diferents fòbies i -ismes, com la xenofòbia i el classisme. Així descric jo el que està passant a Ceuta. S’han trobat el racisme, el classisme, la xenofòbia i la islamofòbia en un mateix lloc.
Tots en contra de nens, joves i famílies que han decidit creuar nadant, després que la frontera romangui tancada des de fa un any tallant així tota la font d’ingressos i única via de treball de les dones portadores i gran part dels residents de la província de Tetuan, a la recerca d’un futur millor.
Enfront de la violència, a la passivitat del govern i la falta d’actuació del mateix quant a garantir el compliment dels drets humans i el cobriment de necessitats bàsiques, cal destacar l’organització ciutadana de joves de Ceuta i iniciatives per a lliurar aliments als milers de persones que es troben al carrer.
Sara Abdeslam Ahmed, Suhaila Hassan Ahmed, Rachid Rhouni i Kaoutar Mazouz formen un dels grups de joves organitzades. Han recaptat en dos dies més de 6.000 euros amb els quals han pogut garantir aliments a més de 2.000 persones. Voluntàries fent la compra, entrepans, cotxes repartint menjar, desenes de persones compartint per xarxes socials la iniciativa i gent de tota Espanya enviant diners. Una vegada més el poble ha demostrat que som més i que, davant la passivitat, violència i racisme, unió i força.
Catalunya Plural, 2024 
